marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de gener de 2014
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (XXIII i darrer). FORMOSA COM LA REVOLUCIÓ
Oblidarem que estam davant un mur
alt i llis com la nostra impaciència
per viure d’acord amb les impulsions
d’aquesta terra magra però bella,
formosa com la revolució,
resplendent com el desig d’estimar-la
com l’amic i l’amat del Foll Ramon.
alt i llis com la nostra impaciència
per viure d’acord amb les impulsions
d’aquesta terra magra però bella,
formosa com la revolució,
resplendent com el desig d’estimar-la
com l’amic i l’amat del Foll Ramon.
Ho darem a les cames de l’honor,
sí:
anirem cap alt, com els cavallers,
la bona gent i les torres de guaita.
l’esperança però no s’atreveix
a plantar cara a la convicció.
entre el desig de desitjar i l’espasa.
sí:
anirem cap alt, com els cavallers,
la bona gent i les torres de guaita.
Tanta ignomínia acumulada espanta
l’esperança però no s’atreveix
a plantar cara a la convicció.
Ha arribat l’hora, perquè tot arriba.
Ja som entre la paret i vosaltres,
entre el desig de desitjar i l’espasa.
I m’adon que mai no he fugit, com creia.
Pus paraules. La garriga m’espera.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!