marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de gener de 2014
0 comentaris

EL MINOTAURE QUE FUMAVA AMB PIPA DE MAGRANA

Allò que compta, davant del full en blanc que té molts juguera, és no deixar d’anar d’esquerra a dreta amb la lletra més clara i decidida possible per demostrar que no tot allò que abasta la mirada és cert i demostrat. Els ulls no ho capten tot, els costa llegir entre línies i destriar el solc dels colors nous que es fan lloc en la factoria de les sensibilitats.

 

De tot, això sí, els ulls en fan una síntesi que concentren en una gota d’aigua i a partir d’aquest esquit en la retina s’inventen els rius i el oceans, que sols es diferencien pel gust de la sal.
Ai, les cavorques i el seu irresistible atractiu! Criden a entrar-hi sense bugia i arribar fins allà on els ulls diguin prou. O morir entrant-hi, com qui decideix finir engolit per l’aigua. Hom voldria ser engolit pel buit i la pedra, pels rocs i els abismes que neixen d’allò que amaga la mirada. Hom voldria arribar a l’ou de la terra, a la incandescència del no-res, al foc que custodia el xip de la vida eterna.

La foscúria teixeix teranyines per atrapar el renouer que fa la nit embolcallant els minerals, els prats i les sines de la madona que plora el nadó que no conegué la veu.

Què no donaria l’empeltador per poder accedir a les branques del foc-vers, treure’n un empelt d’escut i inserir-lo al murmuri que li té el cor robat per convertir-lo en veu encavorcada, veu pontifical, papalment inequívoca, tota veritat.

Costa no dir res davant un full en blanc que et pica l’ullet i renega com els carreters d’un temps que no valia tant com ara.
Els magraners esperen els infants per fer pipes de les magranes grenyals. Val més que hi juguin ara, amb les magranes, perquè quan maduren tenen massa pinyols. I amb sucre i vinet, els nins acaben moixets. Enlairen les bogeries, els infants beguts, exciten la ira del minotaure, que fuma amb una pipa de magrana i que s’esclata de riure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.