marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
9 de gener de 2014
0 comentaris
LA QUARTA PART POBRA -I IGNORADA- DELS ILLENCS
Aprofit el viatge de l’impresident a Madrid, el seu hàbitat natural -on s’hi sent més a plaer- i objectiu final de la seva ambició antiillenca, per corgelar-me amb la fredor de les dades estadístiques. Segons les darreres dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística), els balears som els segons (17,2%) en el rànquing estatal dels que més endarrerits van en els pagaments relacionats amb l’habitatge principal. Ens avancen els canaris. 8 punts exactes més que la mitjana, situada en el 9,2%.
D’altra banda, som els cinquens en la llista dels que no tenen capacitat per enfrontar despeses imprevistes: el 42,6%. La mitjana estatal se situa en el 40,9%. Seguint aquesta guia, som els sisens en tenir moltes dificultats per arribar a finals de mes, el 18,4%. La mitjana estatal, el 16,9%.
Finalment, la dada que més glaça el cor i encén la ràbia de la gent de bé: el 24,2% dels illencs viuen per sota del llindar de la pobresa, dos punts per sobre de la mitjana estatal, que és del 22,2%. Per abastar millor aquesta dada, gairebé 25 de cada ciutadà de l’arxipèlag ha de viure amb 15,33 euros diaris; o, si voleu, per entendre’ns millor, 460 euros mensuals. La quarta part de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs sols poden aspirar a sobreviure precàriament.
No cal dir que aquestes dades no li importen gens a l’impresident, entossudit a perseguir la quadribarrada, la llengua catalana, els seus parlants, l’escola pública, els docents i la gent decent, que no és poca. A l’impresident li agrada molt més fer-se fotos amb la reina encara que l’escridassin, que ell hi està prou acostumat a la cridòria. Flipa embetumant el rei i comportant-se com el més adulador i llepaire dels cortesans. El seu regne no és del nostre món ultraempobrit: és del món pepé madrileny.
Finalment, la dada que més glaça el cor i encén la ràbia de la gent de bé: el 24,2% dels illencs viuen per sota del llindar de la pobresa, dos punts per sobre de la mitjana estatal, que és del 22,2%. Per abastar millor aquesta dada, gairebé 25 de cada ciutadà de l’arxipèlag ha de viure amb 15,33 euros diaris; o, si voleu, per entendre’ns millor, 460 euros mensuals. La quarta part de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs sols poden aspirar a sobreviure precàriament.
No cal dir que aquestes dades no li importen gens a l’impresident, entossudit a perseguir la quadribarrada, la llengua catalana, els seus parlants, l’escola pública, els docents i la gent decent, que no és poca. A l’impresident li agrada molt més fer-se fotos amb la reina encara que l’escridassin, que ell hi està prou acostumat a la cridòria. Flipa embetumant el rei i comportant-se com el més adulador i llepaire dels cortesans. El seu regne no és del nostre món ultraempobrit: és del món pepé madrileny.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!