marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
6 de gener de 2014
0 comentaris
LES REFLEXIONS ENCAPSULADES DE BARTOMEU BENNÀSSAR
Bartomeu Bennàssar, doctor en teologia moral i professor d’ètica, és una de les veus més preclares i autoritzades de Mallorca tot i la humilitat amb què transmet les seves reflexions i la timidesa amb la que les propaga. És autor d’una cinquantena de llibres entre assaig, poesia i textos teològics, dels que se n’ha de destacar necessàriament “Procés al turisme: turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000”). Aportació profunda, meticulosa i prou assenyada, capital per entendre la realitat social, econòmica, cultural i política de l’illa dels darrers cinquanta anys.
Un text que hauria de ser de capçalera per a tots els que manen i ordenen en aquest àmbit (i en els altres, òbviament) i que, desgraciadament, no en beuran, d’aquesta aigua purgadora bennassariana.
Bartomeu Bennàssar, per formació i preparació intel·lectual hagués pogut arribar a ser bisbe; no obstant, l’aposta que ha fet sempre per la teologia de frontera, que l’aparta de l’església oficial, l’han allunyat definitivament de la mitra.
Afectat per la síndrome de Sézary des del 2005, ha dietaritzat la malaltia, procés del qual n’han sorgit tres publicacions editades per Lleonard Muntaner: “Des de la finestra del càncer. Diari d’un Sézary (2005-2007)”; “A l’aguait de la vida. El càncer per la finestra (Diari 2007-2009)” i “Teràpia de resistència. Societat, església, política… i càncer (2009-2011)”.
Ara presenta “L’humor nostre de cada dia… en càpsules”, una repassada “a la realitat present –no és un bon present-“ que “amenaça de ser futur”. 592 reflexions fetes i dites amb tot el sentit i el màxim humor, expressades amb coneixement i amb causa, que obren encletxes a la densa opressió que es vol imposar arreu.
Bennàssar no deixa de jugar amb les paraules amb enginy i amb tots els dobles sentits. Amb l’humor per barrina o trepant, penetra en les disposicions, actituds, actuacions i pronunciaments del poder (de tot poder) fins a fer-nos veure la seva vacuïtat, en uns casos, la seva absurditat en altres o la letalitat en uns altres. Una lectura tan recomanable com exigent: no s’hi val a badar. Bartomeu Bennàssar advoca pel sentit de l’humor per dir amb profunditat i sensatesa, però no posa messions per l’acudit fàcil i predible. Ens ho diu ben clar en el pròleg: “Teniu a l’abast les següent càpsules d’humor per ésser i resistir. Preniu-les, si vos ve de gust. Democràticament. Res d’empassolar-se-les. Pausadament. Pensau i preniu o preniu-les pensant i rient, tant de bo! Perquè no tot són rialles”.
Bartomeu Bennàssar, per formació i preparació intel·lectual hagués pogut arribar a ser bisbe; no obstant, l’aposta que ha fet sempre per la teologia de frontera, que l’aparta de l’església oficial, l’han allunyat definitivament de la mitra.
Afectat per la síndrome de Sézary des del 2005, ha dietaritzat la malaltia, procés del qual n’han sorgit tres publicacions editades per Lleonard Muntaner: “Des de la finestra del càncer. Diari d’un Sézary (2005-2007)”; “A l’aguait de la vida. El càncer per la finestra (Diari 2007-2009)” i “Teràpia de resistència. Societat, església, política… i càncer (2009-2011)”.
Ara presenta “L’humor nostre de cada dia… en càpsules”, una repassada “a la realitat present –no és un bon present-“ que “amenaça de ser futur”. 592 reflexions fetes i dites amb tot el sentit i el màxim humor, expressades amb coneixement i amb causa, que obren encletxes a la densa opressió que es vol imposar arreu.
Bennàssar no deixa de jugar amb les paraules amb enginy i amb tots els dobles sentits. Amb l’humor per barrina o trepant, penetra en les disposicions, actituds, actuacions i pronunciaments del poder (de tot poder) fins a fer-nos veure la seva vacuïtat, en uns casos, la seva absurditat en altres o la letalitat en uns altres. Una lectura tan recomanable com exigent: no s’hi val a badar. Bartomeu Bennàssar advoca pel sentit de l’humor per dir amb profunditat i sensatesa, però no posa messions per l’acudit fàcil i predible. Ens ho diu ben clar en el pròleg: “Teniu a l’abast les següent càpsules d’humor per ésser i resistir. Preniu-les, si vos ve de gust. Democràticament. Res d’empassolar-se-les. Pausadament. Pensau i preniu o preniu-les pensant i rient, tant de bo! Perquè no tot són rialles”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!