marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 de gener de 2014
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (XXII) UDOL DE LICANTROP
Les veus també van al trot tot i que
el que diuen clareja com la llum
incondicional d’aquest matí.
el que diuen clareja com la llum
incondicional d’aquest matí.
Udolarem tots com a licantrops
fins que aconseguim hissar l’estendard
d’aquest país nostre tan malmenat,
fins que les noves generacions
germinin sense cap por ni temença,
fins que la seva lluna faci el ple,
fins que no floreixin els cirerers
que hem plantat a cops de perseverança.
Els alzinars ens ben acolliran,
fins que aconseguim hissar l’estendard
d’aquest país nostre tan malmenat,
fins que les noves generacions
germinin sense cap por ni temença,
fins que la seva lluna faci el ple,
fins que no floreixin els cirerers
que hem plantat a cops de perseverança.
Ens assilvestrarem, si convé al poble.
Els alzinars ens ben acolliran,
com sempre i de gust, la insubmissió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!