Ha mort Joan Fontaine. Tenia 96 anys i deixa viva, encara, (97 anys), sa germana Olivia de Havilland, amb qui, diuen les cròniques, no es parlen –o parlaven- des del 1974. L’he sentida, a Joan, dient que Olivia era una lleona i ella una tigressa –o a la inversa, tant se val-, dues bèsties condemnades
El galerista Ferran Cano decidí aquesta setmana rebutjar la Medalla d’Or de Ciutat, que li havien de lliurar el proper 31 de desembre, i retornar el premi Ramon Llull, concedit pel Govern, que va rebre dia 1 de març d’enguany. El motiu és categòric: per coherència. Ferran Cano sempre ha defensat la llengua i la
Per atzar, ahir vespre vaig poder seguir en directe per TV3CAT part de la Festa de les Lletres Catalanes, la 63ena Nit de Santa Llúcia, que se celebrà anit a Manresa. Enhorabona als companys Òmnium, per cert, per organitzar la gala. Vaig ser a temps, només, de veure com el periodista Jordi Évole recollia el
Ens heu condemnat a viure esgarrats,fills de la pàtria que es fa dir marequan devora els indesitjats fillastres,com nosaltres, o els enfronta uns amb altres. Fins que no sentírem la vostra olorde sofre, fins que no ens calàreu foccom si fóssim rostoll, la nostra terraera condreta i docta, com Lo Foll. En haver-nos passat a
“Quan la vida va caure a troços, vaig creure que els podria recollir amb versos”. Així fonamenta Antònia Vicens el pas de la narrativa a la poesia, pas que es materialitzà l’any 2009, en què l’Editorial Moll li edità “Lovely”. Dimarts passat, dia 10, a Can Alcover, l’autora de Santanyí presentà el seu segon lliurament
José Ramón Bauzá, president d’un país que vol convertir fort i no et moguis en comunitat de veïns a força de decrets, propostes no de llei i altres dictats, ha jibaritzat el corpus ideològic del seu partit fins a la mínima expressió, que és la més furibunda, letal i incendiària: la mallorquinofòbia; la balearofòbia, si
En la ciutat farcida de colomers, els que dicten s’entesten a fer canons de les paraules que millor diuen l’amor. Parrupegen les pistoles, els ocells i les flors que no deixen que es posi la música de l’aire sobre la testa humida dels forasters que deambulen. Els somnis mai no tornen estantissos, insisteix la
Aquest Nadal encara som a temps de regalar art en solidaritat amb els docents de les Illes Balears. Després de l’èxit de la subhasta ‘Artistes i mestres van plegats‘ es torna a posar a l’abast de tothom la possibilitat d’adquirir qualcuna de les obres d’art cedides de forma solidària per més de dos-cents artistes; obres
Avui fa 33 anys que Mark David Chapman matà John Lennon. Record amb una precisió gairebé rellotgera el moment en què ho vaig saber. Acabava d’aparcar el cotxe just davant el portal gran de la parròquia de qui encara som veí. En dirigir-me cap a casa em vaig topar amb un conegut, de la meva
Ahir, dia 6 de desembre, l’Església catòlica romana, entre diversos sants i santes, celebrava sant Nicolau de Bari, bisbe, i santa Gertrudis com a més coneguts. Ahir també es parlà molt i espès de la mort de Nelson Mandela. De les persones principals del nostre món i de l’altre, qui més qui menys en lamentava
Tanmateix ja ve l’hora de marcarel territori amb esquinçalls de pellcom a fita inequívoca i indeleble. Ja és aquí, al recambró, l’anheladarestitució dels nostres usatges,la preeminència del caràcter particulard’aquesta nostra catalanitatentrada en mar i en terra aiguamollosaresguardada del nord per la carenaque ennobleix i magnifica el domini. Espera l’alarit, la voluntatd’afermar el nostre accent, d’accelerarl’ocàs
Des del nou Espai Mallorca i el col·lectiu Illencs pel Català s’organitza un acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Porcel i Marià Villangómez. Dos poetes illencs –coetanis i íntims amics de Salvador Espriu-, que representen dues de les millors aportacions que les Balears i les Pitiüses han fet a la literatura catalana del
Antònia Vicens, Miquel Cardell i l’editor Jordi Fernando, presentaren anit a la Llibreria Quart Creixent de Palma el recull d’històries “Els miralls negres”, d’Antoni Vidal Ferrando. Convé llegir Vidal Ferrando, un autor que no cal recomanar perquè és imprescindible i, si s’ha de fer per les raons que siguin, hom ho pot fer ulls clucs,
Amb la mateixa facilitat que la consellera del ram de l’educació, la cultura i les universitats (tres àmbits que, per ella, són pesta sarnuda) trepitja informes, el nepotisme s’ha fet amb el seu departament, que comanda amb mà de ferro i cap d’acer l’únic secretari autonòmic que tenim i patim de valent. Ja se sap
Tot el cos de papallones llampantsCrisàlides dins boques que cremenAbelles rendint els fiblons al cap de la provínciaCremor de dits sobre pells estranyadesNueses que s’estenen aixecant pols de plata Libèl·lules dansant la mort dels absentsMans que es lloguen per encendre lascíviesVenes en venda, sang encriptada a lloureLlengua fresca i ganivets falaguersBord i mula, tot jorn