marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 de desembre de 2013
0 comentaris
LA POR NO ATURA LA RELLA
Amb la mateixa facilitat que la consellera del ram de l’educació, la cultura i les universitats (tres àmbits que, per ella, són pesta sarnuda) trepitja informes, el nepotisme s’ha fet amb el seu departament, que comanda amb mà de ferro i cap d’acer l’únic secretari autonòmic que tenim i patim de valent. Ja se sap que com més amunt et fas en l’escala del poder -més provincià i capbuit que mai, i deman disculpes per la tautologia- la competència fa nosa i sols compta i computa l’adulació, l’obediència cega, muda i sorda. Així es militaritzen les instruccions i s’empresonen les causes nobles.
D’altra banda i com a conseqüència de l’imperi de la toixesa, l’odi a les illes, als illencs i a allò que han estat i són, s’ha fet amb tots els posts de comandament. La por armada d’ignorància galopa a l’ampla pels carrerons que amoroseixen el sol i la bellesa. La maldat treu pit i de polleguera els més adrets i assenyats del poble.
La ràbia es fa forta en els racons de les llars i estreny els punys i les dents. S’inquieta i obre els finestrals tenyint de dignitat tots els panorames que abasta. Per moltes traves, per moltes insídies, per moltes difamacions, la rella fa solc i no s’aturà fins que hagi sembrat de decència aquesta terra, la nostra terra.
La ràbia es fa forta en els racons de les llars i estreny els punys i les dents. S’inquieta i obre els finestrals tenyint de dignitat tots els panorames que abasta. Per moltes traves, per moltes insídies, per moltes difamacions, la rella fa solc i no s’aturà fins que hagi sembrat de decència aquesta terra, la nostra terra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!