marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 de desembre de 2013
0 comentaris
LA MÚSICA DE L’AIRE SOBRE LA TESTA HUMIDA
En la ciutat farcida de colomers,
els que dicten s’entesten a fer canons
de les paraules que millor diuen l’amor.
Parrupegen les pistoles, els ocells
i les flors que no deixen que es posi
la música de l’aire sobre la testa
humida dels forasters que deambulen.
els que dicten s’entesten a fer canons
de les paraules que millor diuen l’amor.
Parrupegen les pistoles, els ocells
i les flors que no deixen que es posi
la música de l’aire sobre la testa
humida dels forasters que deambulen.
Els somnis mai no tornen estantissos,
insisteix la memòria dels coloms,
però els perdigons crivellen el cel
i els mots es dessagnen en els marges
dels discursos i les sentències
que els condemnen a moldre la llengua.
I la vida, com la llum, es dispara.
insisteix la memòria dels coloms,
però els perdigons crivellen el cel
i els mots es dessagnen en els marges
dels discursos i les sentències
que els condemnen a moldre la llengua.
I la vida, com la llum, es dispara.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!