marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de desembre de 2013
0 comentaris
CRISÀLIDES DINS BOQUES QUE CREMEN
Tot el cos de papallones llampants
Crisàlides dins boques que cremen
Abelles rendint els fiblons al cap de la província
Cremor de dits sobre pells estranyades
Nueses que s’estenen aixecant pols de plata
Crisàlides dins boques que cremen
Abelles rendint els fiblons al cap de la província
Cremor de dits sobre pells estranyades
Nueses que s’estenen aixecant pols de plata
Libèl·lules dansant la mort dels absents
Mans que es lloguen per encendre lascívies
Venes en venda, sang encriptada a lloure
Llengua fresca i ganivets falaguers
Bord i mula, tot jorn en fan una
Lleig temps que atarda la calma
La llum que no cau fa de sostre a la gana
Breu ha de ser el vers que vol ser galtada
Qui busca el mal, que no el plori
Mans que es lloguen per encendre lascívies
Venes en venda, sang encriptada a lloure
Llengua fresca i ganivets falaguers
Bord i mula, tot jorn en fan una
Néts pagant la maldat dels avis
Lleig temps que atarda la calma
La llum que no cau fa de sostre a la gana
Breu ha de ser el vers que vol ser galtada
Qui busca el mal, que no el plori
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!