marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de desembre de 2013
0 comentaris

CRISÀLIDES DINS BOQUES QUE CREMEN

Tot el cos de papallones llampants
Crisàlides dins boques que cremen

Abelles rendint els fiblons al cap de la província

Cremor de dits sobre pells estranyades

Nueses que s’estenen aixecant pols de plata

Libèl·lules dansant la mort dels absents
Mans que es lloguen per encendre lascívies

Venes en venda, sang encriptada a lloure

Llengua fresca i ganivets falaguers

Bord i mula, tot jorn en fan una

Néts pagant la maldat dels avis
Lleig temps que atarda la calma

La llum que no cau fa de sostre a la gana

Breu ha de ser el vers que vol ser galtada

Qui busca el mal, que no el plori


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.