marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
11 de desembre de 2013
0 comentaris
QUINA MATADURA, TANTA MISÈRIA, TANTA FÒBIA…
José Ramón Bauzá, president d’un país que vol convertir fort i no et moguis en comunitat de veïns a força de decrets, propostes no de llei i altres dictats, ha jibaritzat el corpus ideològic del seu partit fins a la mínima expressió, que és la més furibunda, letal i incendiària: la mallorquinofòbia; la balearofòbia, si voleu; la catalanofòbia, en definitiva. És en aquest odi cerval a tot allò que distingeix i particularitza els illencs i que, alhora, ens uneix a d’altres territoris continentals, on basa i fonamenta la seva política de buldòzer.
A la vegada, s’ha voltat de persones que comparteixen amb més -o un poc menys- intensitat aquesta fòbia malaltissa contra la nostra història, cultura i llengua, per la qual cosa, allò que uneix i cohesiona diputats, consellers, batlles i altres càrrecs públics “pepers” de certa rellevància és l’apallissament constant al nostre català, a la cultura en la què s’inscriu i a la història que més ens concerneix. En aquest sentit, probablement no tots els militants del Partit Popular de les Illes Balears no pensin així, però com indica Guillem Frontera, “comença a ser ingratament sospitós que, de les seves files, no en sorgeixin veus convidant al coneixement, al sentit comú”.
No cal dir que aquesta fòbia ha portat l’impresident Bauzà, el seu govern i el seu partit a un terreny aguamollós, farcit de perills i propici a fer ridículs espantosos, en el millor dels casos; però els fets demostren que no li preocupa gens, raó per la qual tampoc no li fa cap vessa contradir la ciència tot fent elogi i ostentació de la ignorància. I en aquest desvari, lògicament, hi arrossega els seus col·laboradors més propers.
En els 30 mesos que fa que comanda com el pitjor dels dictadors, l’impresident Bauzá ha tengut prou temps per fer veta legislant sempre contra els illencs: reforma la Llei de la Funció Pública únicament per castigar els catalanoparlants; imposa el TIL únicament per desprestigiar l’escola pública i per fustigar, més encara, els catalanoparlants; prepara una Llei de Símbols per emmordassar més encara els docents i per proscriure el símbol que ens identifica com a poble. I ahir, en la culminació del paroxisme antiillenc, decreta la inexistència dels Països Catalans.
Sota un títol veritablement sorprenent, “En defensa de l’autonomia del Parlament de les illes Balears”, el Partit Popular presenta una proposició no de Llei que en el seu punt 7è diu textualment: “El parlament de les Illes Balears manifesta que els “Països Catalans” no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap “País Català”. Si no fos ver, ben ver, ens podríem esbutzar de riure. Però la vergonya aliena és implacable i et sumeix en un empegueïment molt profund, raó per la qual ens convé estalviar-nos els acudits.
I tot per una resolució del Parlament de Catalunya sobre el “reconeixement dels Països Catalans com una realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus diferents territoris, actualment ubicats en diferents estats i en el cas de l’Estat espanyol en diferents comunitats autònomes”.
Si la declaració del Partit Popular de les Illes Balears és un despropòsit, un atac frontal i despietadament irracional a la sensatesa, què es pot dir de la diputada, i portaveu del PP al Parlament illenc, Mabel Cabrer que ha dit literalment que “la cultura balear no és la catalana igual que la cultura brasilera no és la portuguesa”? Fer-li veure, com s’han apressat a dir-li des de molts mitjans, que la cultura luso-brasileira té càtedra a la UNESCO, em sembla que no val la pena.
L’impresident Bauzà s’encaparra a culpar el català i els seus parlants de tots els mals de les nostres Illes. Som els que provocam, a més del fracàs escolar, l’atur que ens devora, la pobresa que ens insulta i l’espoli que ens escanya i ens tracta com a súbtits. Som, els catalanoparlants, dimonis cucarells i boiets, i per això ens han d’exterminar.
Quina matadura, tanta ignorància; quina pesadura, aquest odi que ens flagel·la, que ens empobreix, que ens ofega!
No cal dir que aquesta fòbia ha portat l’impresident Bauzà, el seu govern i el seu partit a un terreny aguamollós, farcit de perills i propici a fer ridículs espantosos, en el millor dels casos; però els fets demostren que no li preocupa gens, raó per la qual tampoc no li fa cap vessa contradir la ciència tot fent elogi i ostentació de la ignorància. I en aquest desvari, lògicament, hi arrossega els seus col·laboradors més propers.
En els 30 mesos que fa que comanda com el pitjor dels dictadors, l’impresident Bauzá ha tengut prou temps per fer veta legislant sempre contra els illencs: reforma la Llei de la Funció Pública únicament per castigar els catalanoparlants; imposa el TIL únicament per desprestigiar l’escola pública i per fustigar, més encara, els catalanoparlants; prepara una Llei de Símbols per emmordassar més encara els docents i per proscriure el símbol que ens identifica com a poble. I ahir, en la culminació del paroxisme antiillenc, decreta la inexistència dels Països Catalans.
Sota un títol veritablement sorprenent, “En defensa de l’autonomia del Parlament de les illes Balears”, el Partit Popular presenta una proposició no de Llei que en el seu punt 7è diu textualment: “El parlament de les Illes Balears manifesta que els “Països Catalans” no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap “País Català”. Si no fos ver, ben ver, ens podríem esbutzar de riure. Però la vergonya aliena és implacable i et sumeix en un empegueïment molt profund, raó per la qual ens convé estalviar-nos els acudits.
I tot per una resolució del Parlament de Catalunya sobre el “reconeixement dels Països Catalans com una realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus diferents territoris, actualment ubicats en diferents estats i en el cas de l’Estat espanyol en diferents comunitats autònomes”.
Si la declaració del Partit Popular de les Illes Balears és un despropòsit, un atac frontal i despietadament irracional a la sensatesa, què es pot dir de la diputada, i portaveu del PP al Parlament illenc, Mabel Cabrer que ha dit literalment que “la cultura balear no és la catalana igual que la cultura brasilera no és la portuguesa”? Fer-li veure, com s’han apressat a dir-li des de molts mitjans, que la cultura luso-brasileira té càtedra a la UNESCO, em sembla que no val la pena.
L’impresident Bauzà s’encaparra a culpar el català i els seus parlants de tots els mals de les nostres Illes. Som els que provocam, a més del fracàs escolar, l’atur que ens devora, la pobresa que ens insulta i l’espoli que ens escanya i ens tracta com a súbtits. Som, els catalanoparlants, dimonis cucarells i boiets, i per això ens han d’exterminar.
Quina matadura, tanta ignorància; quina pesadura, aquest odi que ens flagel·la, que ens empobreix, que ens ofega!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!