marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
7 de desembre de 2013
0 comentaris
LA LLICÓ MAGISTRAL DE LA PADRINA XESCA
Ahir, dia 6 de desembre, l’Església catòlica romana, entre diversos sants i santes, celebrava sant Nicolau de Bari, bisbe, i santa Gertrudis com a més coneguts. Ahir també es parlà molt i espès de la mort de Nelson Mandela. De les persones principals del nostre món i de l’altre, qui més qui menys en lamentava la mort i en deia meravelles, del negre caparrut i pacífic revoltós sud-africà, tot i que sense càmeres i taquígrafs molts d’aquests poderosos addictes a les barramades i a leds censures el posen verd i es neguen en rodó a retre-li homenatges; prefereixen noms més sanguinaris.
Ahir, però, va ser especialment el dia de Xesca Tous, la padrina artanenca que arribà a Sineu a migdia per cloure el seu particular “Camí de les padrines. Pelegrinatge de llibertat i amor”. Centenars de persones l’esperaven. Va començar aquest pelegrinatge en carro –signe d’arrelament a la terra i de perseverança- dia 22 de novembre a la Colònia de sant Pere i ha passat per Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor, Felanitx, Porreres, Montuïri, Algaida, Sencelles, Binissalem, Sa Pobla, Santa Margalida, Petra i Sant Joan.
La motivació de Xesca no pot ser més diàfana: «Els mestres heu despert la consciència de la gent i us heu mobilitzat per demanar diàleg i que vos escoltin perquè sou els que en sabeu més d’educació. Heu cridat perquè respectin la vostra llibertat. La llibertat no es pot trepitjar, els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants».
«Som padrina i vull ser partícip de la vostra crida, i voldria que s’hi afegissin altres padrins, per això el carro, lent, i símbol de la perseverança, de la paciència i de l’esforç, de temps antics i de poble. Els de la nostra generació, que hem aconseguit drets amb lluita, no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres néts no ho puguin gaudir».
Gran lliçó, la de Xesca. I és pensant en ella que hom s’adona de la imponent força de reacció illenca a la política anihiladora que imposa l’impresident Bauzá. Des que decreta, dicta i martiritza l’educació, la llengua i la cultura nostres, dues vagues de fam, dues manifestacions multitudinàries (una de cinquanta mil persones el març de 2012 i l’altra de més de cent mil el setembre passat), una vaga indefinida de docents, infinites mostres de rebuig i moltíssimes altres mobilitzacions, han demostrat ben a les clares que seguim sent poble, que seguim afermats en la dignitat.
La motivació de Xesca no pot ser més diàfana: «Els mestres heu despert la consciència de la gent i us heu mobilitzat per demanar diàleg i que vos escoltin perquè sou els que en sabeu més d’educació. Heu cridat perquè respectin la vostra llibertat. La llibertat no es pot trepitjar, els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants».
«Som padrina i vull ser partícip de la vostra crida, i voldria que s’hi afegissin altres padrins, per això el carro, lent, i símbol de la perseverança, de la paciència i de l’esforç, de temps antics i de poble. Els de la nostra generació, que hem aconseguit drets amb lluita, no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres néts no ho puguin gaudir».
Gran lliçó, la de Xesca. I és pensant en ella que hom s’adona de la imponent força de reacció illenca a la política anihiladora que imposa l’impresident Bauzá. Des que decreta, dicta i martiritza l’educació, la llengua i la cultura nostres, dues vagues de fam, dues manifestacions multitudinàries (una de cinquanta mil persones el març de 2012 i l’altra de més de cent mil el setembre passat), una vaga indefinida de docents, infinites mostres de rebuig i moltíssimes altres mobilitzacions, han demostrat ben a les clares que seguim sent poble, que seguim afermats en la dignitat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!