marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
13 de desembre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (XVI). CONDEMNATS A SER GALIOTS
Ens heu condemnat a viure esgarrats,
fills de la pàtria que es fa dir mare
quan devora els indesitjats fillastres,
com nosaltres, o els enfronta uns amb altres.
fills de la pàtria que es fa dir mare
quan devora els indesitjats fillastres,
com nosaltres, o els enfronta uns amb altres.
Fins que no sentírem la vostra olor
de sofre, fins que no ens calàreu foc
com si fóssim rostoll, la nostra terra
era condreta i docta, com Lo Foll.
omplíreu de sal el solar dels mots
nostrats i ens condemnàreu, sota pena
de turment, a ser galiots del buc
insígnia del parlar castellà.
a mercè de la vostra voluntat.
de sofre, fins que no ens calàreu foc
com si fóssim rostoll, la nostra terra
era condreta i docta, com Lo Foll.
En haver-nos passat a foc i a sang
omplíreu de sal el solar dels mots
nostrats i ens condemnàreu, sota pena
de turment, a ser galiots del buc
insígnia del parlar castellà.
Des de llavors que vivim subjugats,
a mercè de la vostra voluntat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!