CANT DAVANT EL MUR (XIV). L’ACIDESA DE LA LLENGUA
Sé que em considerau el darrer motdel credo, amén. I que cap valor nopresent, car m’enlluernen els quiratsque més abominau: l’olor del maramb companyia, el color de terradel ponent autumnal i l’acidesacomplaent d’aquesta llengua nostraquan renega pel tractament que ens dau. I per ser cua de pagell puc dir,com si fos el gran príncep dels