marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de novembre de 2013
0 comentaris

CANT DAVANT EL MUR (XIII)

Ni vosaltres mereixeu cap poema
ni jo form part del grup de vint-i-nou

presoners que cantaven la cançó

a la presó de la ciutat de Nàpols,

la vida mia.

                Tampoc no sou dignes

de cap himne, la vida amor.

                                     Podeu

cantar sent addictes de la tortura?


L’única nota agradable que sou
capaços d’emetre és la d’un fusell

de franctirador apostat al balcó

del vostre odi vers nosaltres i allò

que ens pertany per història i natura.

Nosaltres sí, que podríem cantar,
la vida mia, si tinguéssim dama

en finestra que escoltàs aquest clam,

la vida amor.

                  Que l’escoltàs i en fes

simfonia coral, la vida mia,

i que la reivindicació

en crit esquerdàs els fluorescents,

les làmpades i els neons de l’imperi

que ha canviat l’ombra de les arbredes

per les ombrel·les tropicals de dames

nòrdiques i pomes, la vida amor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.