marginàlies

Els escocells dels plataners de l’avinguda que senyoreja ca meva, minuts abans de les set del matí, no donen a l’abast a tanta d’aigua. Ha plogut bona part de la nit i amb ganes de fer reserva. Les voreres filles del “Pla E” que tantes molèsties causà en el seu moment, lluny d’evacuar l’aigua de pluja per facilitar el trànsit dels vianants, esdevenen bassals de distinta fondària mals d’esquivar. És quan t’adones que l’obra pública no sempre es fa amb el rigor que exigeix el seu cost, a càrrec dels ciutadans, més xotets de guarda que mai.

És en maleir la descurança de Sala i la vivor del concessionari de les obres que llegeixes al diari de referència que a Qatar hi ha més d’un milió de treballadors immigrants, la majoria procedents de Bangla Desh, l’Índia, el Nepal, el Pakistan, les Filipines i Sri Lanka. L’organització del mundial de futbol del 2022, amb la conseqüent febre constructora d’estadis i altres infraestructures, requereix molta mà d’obra. Aquest contingent representa pràcticament la totalitat dels treballadors del país i està subjecte a l’anomenada llei del patrocini, per la qual els treballadors no poden sortir del país, renovar els seus documents o canviar de feina sense el permís de l’empresari que els ha contractat. Pur esclavatge.
     Amnistia Internacional denuncia amb força aquest abús en el país més ric del món -o dels primers-, amb una població total que no arriba als 900.000 i regit per un emir amb poques contemplacions, com es veu, i al que els drets laborals i els humans en general li importen un rave. I no obstant, països europeus, clubs de futbol i altres ens de gran volada del Primer Món i que fan proclames favorables a la llibertat, la democràcia i la justícia, accepten sense cap reserva i entusiàsticament els seus dòlars, petrodòlars, euros i altres monedes sense importar-los com els han aconseguit.
     Aquest món és un embut que tothom es disputa, que deia un vell conegut mort fa una partida llarga d’anys.
     Oiat per tanta hipocresia miserable i sentint la fredor dels peus per haver trepitjat tanta pluja, canvies de notícia i te’n vas a la que diu que Bauzá acaba el seu periple californià durant el qual, amb fra Juniper Serra d’esca, intentà vendre les Balears com a destí turístic dels californians. Que m’expliquin com ho faran per lligar el frare petrer i Eivissa, per posar un exemple.
     Tota manera crida l’atenció la part del discurs de cloenda del viatge en el que es referí a l’origen de fra Ginebró. Sosté José Ramón Bauzá que la “història èpica” de Juníper Serra es va iniciar a Petra. “Tot va començar allà i si no hagués estat així, avui probablement no seríem aquí contemplant aquesta exposició”. Mare meva, quin nivell! Sap bé què va dir, l’impresident? No ho crec. Diu que si el frare petrer no hagués nascut a Petra, no haguessin anat a Califòrnia. De caixó. Evident.