marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
30 de novembre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (XIV). L’ACIDESA DE LA LLENGUA
Sé que em considerau el darrer mot
del credo, amén.
I que cap valor no
present, car m’enlluernen els quirats
que més abominau: l’olor del mar
amb companyia, el color de terra
del ponent autumnal i l’acidesa
complaent d’aquesta llengua nostra
quan renega pel tractament que ens dau.
del credo, amén.
I que cap valor no
present, car m’enlluernen els quirats
que més abominau: l’olor del mar
amb companyia, el color de terra
del ponent autumnal i l’acidesa
complaent d’aquesta llengua nostra
quan renega pel tractament que ens dau.
I per ser cua de pagell puc dir,
com si fos el gran príncep dels bufons,
que entre vosaltres, lladregots d’allà
deçà la mar;
els encimentadors
roïns;
els criolls que heu ben alletat
amb la sang del nostre poble i la cort
de renegats enlluernats per l’or
robat a la pastanaga de l’ase,
ens heu omplert la Seu d’alls i ous nials.
anar on vulgueu, però partiu ben lluny
d’una vegada i per a sempre més.
entre els vostres ulls presos per la sang
enrabiada i els nostres, curulls
de passió i coratge, ja fa temps
que està descrit en els plecs de la història
que no us cansau d’alterar i escondir.
com si fos el gran príncep dels bufons,
que entre vosaltres, lladregots d’allà
deçà la mar;
els encimentadors
roïns;
els criolls que heu ben alletat
amb la sang del nostre poble i la cort
de renegats enlluernats per l’or
robat a la pastanaga de l’ase,
ens heu omplert la Seu d’alls i ous nials.
Un cop haver-ho dit, us en podeu
anar on vulgueu, però partiu ben lluny
d’una vegada i per a sempre més.
Per molt que no vulgueu, l’acarament
entre els vostres ulls presos per la sang
enrabiada i els nostres, curulls
de passió i coratge, ja fa temps
que està descrit en els plecs de la història
que no us cansau d’alterar i escondir.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!