L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) dedica un cicle d’activitats a l’escriptor Josep Vallverdú en l’any del seu norantè aniversari. Sota el títol ‘Josep Vallverdú, passeig d’aniversari. Vallverdú al món’, s’han organitzat una dotzena d’actes per homenatjar-lo i donar a conèixer la seva àmplia i diversa producció literària. El cicle durarà tot l’any i abastarà els
Davant les acusacions, difamacions i insinuacions fetes en seu parlamentària per diputats del Partit Popular contra l’Obra Cultural Balear, l’entitat vol fer les següents consideracions: 1.L’OCB sempre està i estarà a favor de la màxima transparència en la gestió dels recursos públics. Una transparència que l’entitat practica i que es tradueix en què els pressuposts
En resposta a la LOMCE i al decret de Tractament Integral de Llengües en el sistema educatiu, del Govern de les Illes Balears, filòlegs de l’IEC, de la UIB i escriptors presenten el manifest: “Llengua, educació i sensatesa: evitem resultats escolars i socials catastròfics”. El doctor Nicolau Dols, degà de la Facultat de Filosofia i
S’estimba el sol llustrant la sabata abandonada, el rellotge del pidolaire, l’almoina del mossèn i el full del trinxet que temps fa que espera llescar a plaer el buit i la distància que vol expandir l’illa. S’estimba el sol i s’aigualeix la sang que ens ha de retornar les ànsies de sucar-nos amb els
El Centre Bit d’Inca acollí ahir horabaixa l’acte de lliurament dels Premis de Maig, que organitza cada any l’OCB d’Inca amb la finalitat de guardonar diferents persones o entitats que han treballat en defensa de la nostra llengua i cultura. Aquests premis celebren enguany la setzena edició. El Premi Berenguer d’Anoia, que premia persones o
La feina acurada, la feta amb coneixement i rigor, no sempre obté la recompensa que es mereix. Els investigadors, amb molta freqüència són bons exemples d’això. Les hores esmerçades en la recerca, en la composició i en la redacció de l’estudi elaborat; l’afany per compartir la investigació no basta de tarja de presentació per divulgar-la
Ahir horabaixa Can Alcover inaugurà el seu cafè literari, una nova oferta del casal de l’Obra Cultural Balear per dinamitzar encara més i fer més confortable l’espai cultural, la casa del poeta, el temple de la paraula. L’arrencada, donada la ubicació i la voluntat de les gestores, necessàriament s’havia de fer recitant versos. Laia Martínez,
A Mallorca, l’espectacle de putxinel·lis o de circ és conegut per “ses títeres”. Quan era petit, cada any pels volts de Nadal i Reis, al Teatre Balear de Palma hi paraven, ses títeres, i molta pressa que tenien. Un pic mai, hi vaig anar, convidat pel meu padrí de fonts i no en tenc bon
Primer número de l’Ara Balears, que he comprat ben de jorn en el mateix semàfor que fins ara m’ha servit el dBalears els dies feiners. Bon senyal, he pensat, que es faci present per tot en bon primer dia. El diarier, mallorquí i “mallorquinista fins a la mort”, que em coneix de fa molt, m’ha
El primer dia de maig de 1996 em vingué d’un pèl no menjar-me un cotxe aparcat en doble fila, sense haver engegat el senyal d’emergència, en el carrer Ausiàs March, de Palma. Els reflexos respongueren a temps però de manera temerària: amb un cop de volant a l’esquerra vaig esquivar el perill de la topada
La llei de llengües aprovada a les Corts de l’Aragó, amb els vots del PP i el PAR, constitueix una mostra perfecta del menyspreu i la falta de respecte de les institucions espanyoles envers el català en particular, i totes les llengües cooficials a l’estat espanyol, en general. Inventar una denominació arbitrària i acientífica
Lluís Maicas (Inca, 1954) viu intensament la creativitat, la plàstica i la literària, sobretot. Si el novembre de l’any passat presentava “L’armistici”, segon lliurament del seu dietari, dia 10 d’aquest mes presentà a Inca el poemari “El cel de l’infern”, editat per Lleonard Muntaner. “… una companyia invisible que ens recorda esdevé una absència definitiva
En Lluís Tomàs seia gairebé sempre i sa mare, madò Bel Jacinta, es veia amb feines perquè fes quatre passes i cremàs només una unça de les camionades d’energia que s’engospava compulsivament cada dia. Ell deia a la seva manera i amb la seva llengua pròpia de pedaç que no en sabia, de caminar. I
Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez celebren enguany el centenari del seu naixement. Al Principat centren els esforços commemoratius en Espriu i, per la relació que tingué amb Rosselló-Pòrcel, es recorden regularment del poeta mallorquí. De Villangómez, però, se’n parla menys i sort en tenim de l’Institut d’Estudis Eivissencs que fa tot el que
Cauen les sis de l’horabaixa a cal poeta sense fer gens de renou, com si fossin donzelles servint el cafè al senyor que somiqueja vora el finestral que dóna a la badia. La mar sembra d’espills i de cristalls el blau intens de l’alè cansat i l’atordiment. Tot sembla que es quedi més temps del