marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de maig de 2013
0 comentaris
S’ESTIMBA EL SOL
S’estimba el sol
llustrant la sabata abandonada,
el rellotge del pidolaire,
l’almoina del mossèn
i el full del trinxet
que temps fa que espera
llescar a plaer
el buit i la distància
que vol expandir l’illa.
llustrant la sabata abandonada,
el rellotge del pidolaire,
l’almoina del mossèn
i el full del trinxet
que temps fa que espera
llescar a plaer
el buit i la distància
que vol expandir l’illa.
S’estimba el sol
i s’aigualeix la sang
que ens ha de retornar
les ànsies de sucar-nos
amb els nous dèspotes
que ens omplen
de vidres trencats
els jaços de molsa i falgueres
on fem cardar la inquietud.
i s’aigualeix la sang
que ens ha de retornar
les ànsies de sucar-nos
amb els nous dèspotes
que ens omplen
de vidres trencats
els jaços de molsa i falgueres
on fem cardar la inquietud.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!