http://blocs.mesvilaweb.cat/Lasargantana
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
23 de maig de 2013
1 comentari
IL·LUSIONANT “ARA BALEARS”
Primer número de l’Ara Balears, que he comprat ben de jorn en el mateix semàfor que fins ara m’ha servit el dBalears els dies feiners. Bon senyal, he pensat, que es faci present per tot en bon primer dia. El diarier, mallorquí i “mallorquinista fins a la mort”, que em coneix de fa molt, m’ha vingut a trobar amb el diari preparat. No ha calgut que l’hi demanàs. Ha suposat, com m’ha dit, que si fins ara en volia un, ara voldria l’altre. Però val 1,30, m’ha assabentat, i no és que sigui més gruixat que els altres, ha afegit amb sorna. Tot lo bo costa, li he respost amb resignació mallorquina mal dissimulada.
Llegint-lo amb la calma que es mereix, he vist que ens coneixem de tota la vida, l’Ara Balears i servidor; que hi he trobat tot allò que esperava sensiblement millorat. Per això, he quedat a plaer, després de la primera lectura. Probablement en les relectures i remirades hi trobaré qualque punyeta que em reservaré, òbviament.
A tall de resum m’he quedat amb tres frases que citaré per ordre de paginació. Una, de Carles Capdevila, a la pàgina 2: “Celebrar que en el fons tots tenim la nostra illa mental i aprofitar-ho per afavorir totes les opcions de crear arxipèlags col·lectius nous, creatius, interessants”. La segona, de l’editorial, a la pàgina 3: “Explicar el que passa al món i en el nostre entorn pròxim es converteix en servei amb la suma de cadascuna de les persones a qui ens adreçam. Són elles les que l’han de necessitar i s’hi han de sumar per fer-lo créixer”. I la tercera, de Joan Melià, a la pàgina 24: “I fa 445 anys, un altre 23 de maig, els Països Baixos es varen declarar independents de (diguem-ho així) Espanya -ben probablement en contra de la legalitat que marcava Felip II- i ¿qualcú sap si de llavors ençà se n’han penedit mai?”.
I m’ha agradat molt -és un dir- assabentar-me per l’Ara Balears que “Palma vol multar les parelles que facin massa renou quan fan sexe”. Poca broma, que l’efusió excessivament sonora dels amants pot costar 300 euros. Em qued sense saber fins a quins decibels es podrà fer cridar la passió.
Mentre llegia aquesta notícia, ve un company de feina i em demana si el nou diari, que acaba de comprar i encara no ha fullejat, diu res de les cues llarguíssimes que es formaren ahir a l’església dels Socors, de Palma, per honorar Santa Rita, la patrona dels impossibles. No ho he vist, li dic, i li deman burletament si creu que hi haurien d’haver anat, els cappares del d’Ara Balears, a posar un grapat de ciris votius a la santa per això de posar messions per un repte tan necessari com ambiciós. Riu la gracieta, l’amic, i em repeteix que no cal, que el nou diari tendrà llarga vida.
I en haver-no dit, torna a pintar sornegueria a la mirada i em diu que fa anys, quan pels entorns de l’Església dels Socors hi havia el barri xino, en arribar la festa de Santa Rita hi compareixien moltes prostitutes amb rams de flors esplendorosos per demanar a la santa que no els faltàs mai la feina. L’assabent que aquesta facècia és una mena de llegenda urbana perquè l’he sentida contar referida a altres santes. I per guanyar-me l’envit em demana si sé quina és la patrona de les meretrius. Ni idea. Idò són quatre, diu tot satisfet, les que es disputen el patronatge: Santa Maria d’Egipte, Santa Maria Magdalena, Santa Liberata i Santa Afra. Què trobes?
A tall de resum m’he quedat amb tres frases que citaré per ordre de paginació. Una, de Carles Capdevila, a la pàgina 2: “Celebrar que en el fons tots tenim la nostra illa mental i aprofitar-ho per afavorir totes les opcions de crear arxipèlags col·lectius nous, creatius, interessants”. La segona, de l’editorial, a la pàgina 3: “Explicar el que passa al món i en el nostre entorn pròxim es converteix en servei amb la suma de cadascuna de les persones a qui ens adreçam. Són elles les que l’han de necessitar i s’hi han de sumar per fer-lo créixer”. I la tercera, de Joan Melià, a la pàgina 24: “I fa 445 anys, un altre 23 de maig, els Països Baixos es varen declarar independents de (diguem-ho així) Espanya -ben probablement en contra de la legalitat que marcava Felip II- i ¿qualcú sap si de llavors ençà se n’han penedit mai?”.
I m’ha agradat molt -és un dir- assabentar-me per l’Ara Balears que “Palma vol multar les parelles que facin massa renou quan fan sexe”. Poca broma, que l’efusió excessivament sonora dels amants pot costar 300 euros. Em qued sense saber fins a quins decibels es podrà fer cridar la passió.
Mentre llegia aquesta notícia, ve un company de feina i em demana si el nou diari, que acaba de comprar i encara no ha fullejat, diu res de les cues llarguíssimes que es formaren ahir a l’església dels Socors, de Palma, per honorar Santa Rita, la patrona dels impossibles. No ho he vist, li dic, i li deman burletament si creu que hi haurien d’haver anat, els cappares del d’Ara Balears, a posar un grapat de ciris votius a la santa per això de posar messions per un repte tan necessari com ambiciós. Riu la gracieta, l’amic, i em repeteix que no cal, que el nou diari tendrà llarga vida.
I en haver-no dit, torna a pintar sornegueria a la mirada i em diu que fa anys, quan pels entorns de l’Església dels Socors hi havia el barri xino, en arribar la festa de Santa Rita hi compareixien moltes prostitutes amb rams de flors esplendorosos per demanar a la santa que no els faltàs mai la feina. L’assabent que aquesta facècia és una mena de llegenda urbana perquè l’he sentida contar referida a altres santes. I per guanyar-me l’envit em demana si sé quina és la patrona de les meretrius. Ni idea. Idò són quatre, diu tot satisfet, les que es disputen el patronatge: Santa Maria d’Egipte, Santa Maria Magdalena, Santa Liberata i Santa Afra. Què trobes?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!