Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Sobre avis i néts (i àvies i nétes).

7 d'abril de 2010

Mitja tarda de Dimarts Sant. Sóc a la plaça del Guinardó, davant de l’edifici on viu el noi petit de casa, esperant que baixi. Molt a prop meu veig com va venint una senyora una mica més gran que jo. Carreteja una cadireta amb una nena rossa i tot ulls que no para de mirar-me.

Llegir més

Fent cua per anar a veure els Beatles… (i 2)

6 d'abril de 2010

(La sèrie comença aquí) El primer dia que es van obrir les taquilles per comprar les entrades per l’actuació dels Beatles a la Monumental -parlo de juny de 1965- ma mare se n’hi va anar a fer cua. Les cròniques del concert parlen d’una plaça amb només tres quarts d’entrada cosa que em fa pensar que la seva

Llegir més

Fent cua per anar a veure els Beatles… (1)

5 d'abril de 2010

Això dels records funciona com les cireres: n’agafes un i de seguida t’adones que és impossible atrapar-lo en solitari ja que se t’hi enganxen dos o tres més que et poden portar a distàncies siderals -en el temps o en la geografia- del record inicial que havia desencadenat el procés. Una de les feines més tristes que comporta el desmantellament

Llegir més

Carta del Coronel (i 2).

4 d'abril de 2010

(La sèrie comença aquí) Campamento de San Clemente, 5 de VI de 1970 Muy estimado Señor: Su hijo Juan José se ha incorporado a este Centro de Instrucción, para hacer su servicio Militar. Al principio, la vida del Cuartel le parecerá dura y molesta, ya que, ha de vivir en un régimen de disciplina militar

Llegir més

Carta del Coronel (1).

3 d'abril de 2010

No acabo d’estar fi, aquests dies festius de Setmana Santa. Per un parell de motius. Primerament perquè arrossego un refredat de nas i coll molt molest que de nit no em deixa descansar bé i de dia em fa la vida impossible. El segon motiu és més personal. Tal com ja tenia previst, aquests dies els estic dedicant a l’anàlisi, ordenació i

Llegir més

Tramvies per la Diagonal.

2 d'abril de 2010

Dimecres Sant a primera hora de la tarda. Sóc a casa de mon pare esperant la visita d’una gent amb qui segurament lligarem caps perquè desmuntin i s’emportin el que queda en el pis fins a deixar les quatre parets pelades. Una mica abans de les 4 truquen per dir-me que trigaran uns tres quarts. “Cap problema. Aquí em

Llegir més