Avui es compleixen exactament vint anys de la publicació del meu primer article de crítica literària. Va ser en el suplement de cultura del diari Avui i no em fa res confessar que per mi és una data important. Per un parell de raons. Primerament, perquè representa ni més ni menys que un terç de la meva vida (era a
Dintre de la lepra dels que jo denomino “intel·lectuals profunds” sol trobar-se una caspa especialment patètica: la dels enterats, altrament coneguts com “autèntics”.Em refereixo als “conaisseurs” inefables del cop de colze i la picada d’ull còmplice que quan, per exemple, han de referir-se a Montserrat Roig, Gabriel García Márquez o Manuel Vázquez Montalbán et parlen invariablement de “la Montserrateta”, “el
(La sèrie comença aquí) Un dels plaers del viatge és, sens dubte, la seva evocació, reviure’l a través del record quan ja s’ha acabat. Un record que, a més a més, amb el pas del temps difumina els racons grisos i es va estilitzant i embellint. Si tafanegeu en la columna de la dreta, allà on es parla
Tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Mucho dinero para mandar en un banco: BOTÍN * Longitud de la barca que surt esmentada als Segadors: ESLORA (MS) * Pone trabas a la inspiración:
D’aquí a cinc dies l’A. i jo farem la nostra escapada habitual de cada primavera i cada tardor a la Toscana. Dos dies planificats per veure coses molt concretes: arquitectura i paisatges (en primavera, que el dia és llarg) o esglésies i museus (per la tardor, que el dia curteja). Només dos dies per veure meravelles en comptagotes
(La sèrie comença aquí) L’anunci del concert va tenir un èxit fora mida i les localitats es varen exhaurir en poques hores. Davant la quantitat de gent que es quedava al carrer l’organització es va afanyar a programar un nou concert per l’endemà mateix, que era diumenge (no n’estic del tot segur, però em ronda pel
Després de vuit anys publicant sense interrupcions –set dies a la setmana, dotze mesos l’any- una columna a l’Avui no em sembla arriscat pensar que la gent deu tenir ja una opinió bastant formada sobre Salvador Sostres. Un articulista sense pèls a la llengua a l’hora d’expressar les seves opinions, generalment als antípodes del “políticament correcte”. No voldria semblar frívol
Dels divuit apunts que he escrit durant el mes de setembre els 10 més visitats han estat: * 1) Subscriptors de l’Avui. (vegeu-lo aquí) * 2) El president Pujol i l’Avui (i l’alcalde Hereu i El País). (vegeu-lo aquí) * 3) TV3 ens informa que ja s’ha acabat el Ramadà. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) La família ZetaPé-Münster (o el preludi “cutre” de Halloween). (vegeu-lo aquí) *