Totxanes, totxos i maons

L’edició italiana de la revista Rolling Stone dedica íntegrament el número d’aquest mes d’agost a reproduir la llista dels 500 millors àlbums de música des de l’any 1950 fins gairebé ara mateix.

La llista havia aparegut el passat mes de maig a l’edició americana de la revista i, per tant, podem considerar-la totalment al dia. Aplega un total de 290 artistes diferents i ha estat confegida a partir de les opinions emeses per un jurat de més de 350 periodistes, productors, dirigents de companyies discogràfiques i músics com Art Garfunkel, Jackson Browne, Beck, Pete Seeger, The Edge, Doctor John i uns quants més.  (n’hi ha més)

Com ja haureu deduit a la vista de la il·lustració que he triat per aquest apunt, el número 1 de la llista és pel “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”, dels Beatles. I a continuació tenim:

2)  “Pet Sounds”, Beach Boys
3)  “Revolver”, Beatles
4)  “Highway 61 revisited”, Bob Dylan
5)  “Rubber Soul”, Beatles
6)  “What’s going on”, Marvin Gaye
7)  “Exile on Main St.”, Rolling Stones
8)  “London Calling”, The Clash
9)  “Blonde on blonde”, Bob Dylan
10) “The White Album”, Beatles

Una tria, no cal dir-ho, discutible com totes les tries que en aquesta vida es fan i es desfan però que escampada en un conjunt de 500 àlbums configura un retrat bastant fidel al que ha estat -i és- la música que es fa des de la dècada dels 50. La música que, al capdavall, ens ha acompanyat des del començament a la gent de la meva generació.

(Tot i que en el cas concret del nostre país, hem d’admetre que en la radiografia sentimental de molts de nosaltres hi juguen un paper també molt important les músiques franceses i italianes fins als anys 70. Unes músiques que no cal dir que en la llista de “Rolling Stone” no apareixen per enlloc)

Si voleu algunes dades generals sobre la tria de “Rolling Stone” us diré que, per exemple, els artistes presents més vegades en la llista són Bob Dylan, Beatles i Stones, cadascun amb 10 discos, seguits de Bruce Springsteen amb 8 i The Who amb 7, l’álbum més antic és de 1952 –“Anthology of American Folk Music”, en el número 278- , ens caldrien més de vint-i-cinc mil minuts -gairebé 18 dies- per escoltar íntegrament els discos seleccionats i, per dècades, el repartiment és el següent:

* anys 50: 11 àlbums
* anys 60: 105 àlbums
* anys 70: 187 àlbums
* anys 80: 82 àlbums
* anys 90: 75 àlbums
* anys 00: 38 àlbums
* anys 10: 2 àlbums