Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Vull dir amb això que em sembla que ja tinc una edat que em permet tenir les pròpies dèries i combinar-les sense gaires manies -això de seguir les modes ja fa uns quants anys que em rellisca- amb l’adopció d’alguns dels nous paradigmes que els temps que estem vivint ens estan portant. Aquells que, des de la meva llibertat (i també les meves limitacions), trobo més adients al meu tarannà.
Em centraré en la premsa. La meva addicció de cada dia a la compra i lectura d’un (o més d’un) diari no és d’ara. Fa més de quaranta-cinc anys que la practico. Aquesta fidelitat, però, no em priva de veure, amb pena i resignació, que el futur dels diaris “de paper” pinta molt negre a curt-mig termini. Aquí i a fora.
Tot i això, els anys de rodatge em donen l’experiència suficient com per no desesperar-me davant del panorama. Tinc tendència a creure que, malgrat tot, l’espècie humana i tot el seu embolcall sòcio-cultural segueix un vector que avança en sentit ascendent. Cap amunt i endavant. Encara que de vegades costi de percebre-ho.
Una de les iniciatives sorgides en els darrers temps i en les quals crec amb més convicció és la del micromecenatge. És a dir, la suma de petites aportacions econòmiques de gent anònima en favor de projectes determinats. Fa uns mesos vaig estrenar-me en aquest món col·laborant modestament amb la producció de l’últim disc de Miquel Gil. I no me’n penedeixo gens.
Ara he col·laborat molt modestament també en la preparació de l’Anuari Media.cat 2011 que el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc han presentat a la plataforma Verkami (vegeu aquí el projecte). Ho he fet perquè ja em va interessar la feina que aquest grup de professionals de la informació varen fer en l’Anuari corresponent a 2010 i així ho vaig explicar (m’estalvio de repetir-ho ara) en un apunt (vegeu-lo aquí) que coincidia, precisament, amb la mort d’un altre periodista de caire moooolt diferent: Carles Sentís.
L’acollida de la gent -la seva confiança, vaja- ha fet que en menys de 24 hores els promotors de l’Anuari Media.cat 2011 ja hagin recaptat els diners que necessitaven. Ara, davant de l’èxit, el seu projecte podrà ser més ambiciós i, doncs, expandir-se més i millor.
Ho expliquen molt bé en el Bloc que Verkami posa a disposició dels “clients” per comunicar-se amb els seus col·laboradors. Us reprodueixo la part final alhora que us exhorto a afegir-vos a aquesta iniciativa en favor de la llibertat d’informació, cada dia que passa més combatuda, cada dia que passa més necessària…
“AIXÒ NOMÉS HA FET QUE COMENÇAR: La primera reacció que vam tenir en adonar-nos de l’èxit del projecte la vam resumir en un tweet: “Després diran que el periodisme crític i rigorós no interessa!”. Reflexionant una mica, veiem que ens vam equivocar en escriure aquesta piulada. Perquè el periodisme sempre ha interessat. No ho hem descobert la sopa d’all. Que el periodisme interessa ho constatem cada dia quan veiem la bona feina de centenars de professionals que miren de desenvolupar de forma digna la seva activitat dins i fora dels mitjans. Molts cops se’n surten, malgrat la precarietat i les pressions de tota mena. La conclusió que hem d’extreure de tot el que ha passat és que el periodisme sempre ha interessat, i que és vital trobar fòrmules imaginatives que el facin visible i en potenciïn la vessant més crítica, rigorosa i compromesa.
No afluixarem, perquè sabem que els tenim contra les cordes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!