Agafada al vol

Som les paraules que diem

Mantó de Manila

4 de març de 2022

Tindre-ho just al davant i no veure-ho passa. Les coses comunes se’ns fan transparents perquè els falta excepcionalitat. Ens acompanyen des de sempre així com són i poden passar mil anys sense que ens desperten la curiositat fins que arriba un dia que sí. Aquell dia ens cau la bena dels ulls. Avui fa una

Llegir més

Clic-clec

20 de febrer de 2022

Riure cura. Atansa i ajunta les persones. Les rialles salten els màrgens que voregen els perfils personals i que marquen fronteres. Riure no val diners però fer riure costa una mica perquè no tothom riem del mateix ni sempre tenim el somriure a flor de llavi. Últimament amb els alumnes del nivell elemental ens havíem

Llegir més

Crespell

10 de febrer de 2022

L’atenció ha esdevingut un dels béns més preuats del món veloç en què vivim. Al llarg de les hores el nostre pensament va saltant d’un lloc a un altre com una partícula de pols arrossegada per un corrent d’aire invisible. No para quiet gaire temps. Rebem tants estímuls que l’atenció se’ns està desintegrant. Dissabte passat

Llegir més

Entufar-se

29 de gener de 2022

Les definicions limiten la realitat, que s’escapa igualment entre petits badalls o pels porus invisibles. No hi cap tot als diccionaris. Ni que fossen infinits, hi cabria. Per tindre-hi tota la llengua a dins, caldria uns observadors que miressen a tot arreu, a totes hores, a tothom i que, a més, escoltessen els silencis que

Llegir més

Titiua

17 de gener de 2022

Ser o no ser. Sé o no sé. Són dues qüestions distintes. Què existeix més enllà o més ençà dels límits que coneixem? Què tinc la certesa que és real, jo? Repetim-ho: són dues qüestions distintes. La realitat ens supera, no la podem abastar, no la coneixerem mai del tot. Som massa insignificants davant de

Llegir més

Entumir

7 de gener de 2022

Viure una situació o no viure-la et canvia la percepció que en tens. Te la pot canviar radicalment. Qui postula què cal fer per a educar bé els fills sense tindre’n s’adona del seu atreviment quan en té. I així amb tants altres temes. Ens pensem que ho sabem tot massa sovint. Som exigents experts

Llegir més

Baralluga

1 de gener de 2022

Si el vuitanta per cent del nostre cervell és aigua, on es deu embotir la singularitat de cadascú? En quin amagatall minúscul guardem el que ens distingeix dels altres? Realment se sustenta en alguna matèria orgànica allò que fa que els que ens tracten ens coneguen? Som només aquella engruna distinta, en essència? Fa poques

Llegir més

Maurar

26 de desembre de 2021

No saber que ho pots dir no et deixa dir. Fas giragonses, gastes saliva més del compte i no ets prou eficient expressant-te quan no tens el vocable precís per a descriure allò que ja anomenaven altres parlants que t’han precedit. Descobrir que tu també ho pots dir és un regal, per tant. En endavant,

Llegir més

Encisar

15 de desembre de 2021

Quantes activitats ens fan expandir els llavis per a dibuixar un somriure sense tindre públic al davant? En quin punt comencen les petites onades de goig que s’emmirallen en els ulls brillants? Què ens fa feliços un instant fugaç? No sabré les vostres respostes ni vosaltres coneixereu les meues. No cal tampoc. Però fer-nos aquestes

Llegir més

Estall

6 de desembre de 2021

Reprendre, tornar, reviure. Enfront de la voràgine de les novetats, repetir pot semblar poc. En canvi, per unanimitat, descobrir eixampla la ment. Però per a què volem la memòria si no reprenem aquell vincle, si no tornem a l’origen, si no revivim el que havíem après amb les mans? Quan a l’hivern tornem al poble,

Llegir més

Esgambi

14 de novembre de 2021

Estem en comunió amb els llocs. Els espais que habitem són una extensió de la nostra personalitat i dels gustos que ens defineixen. Anem apilant al voltant objectes que tenen sentit per a nosaltres, que ens agraden estèticament, que ens mantenen connectats amb la trajectòria que hem fet. Per això, entrar a les cases és

Llegir més

Fart

1 de novembre de 2021

La tardor té els colors del crepuscle. Per a compensar-nos de les minves de llum, en aquesta estació el dia s’acomiada amb una escampadissa de grocs, carabasses i granats. Són les mateixes tonalitats que trobem a les capçades canviants dels arbres de fulla caduca i en les fruites del temps. La tardor porta el fred

Llegir més

Entregar-se

12 d'octubre de 2021

No cal inventar per a escriure. Només de parar l’orella tenim a la punta dels sentits diàlegs memorables que, en canvi, es fonen a l’acte. En l’escenari de la quotidianitat els instants s’encavalquen i no tornen mai més. Recordar-los és un prodigi. Per sort, escriure’ls els fa eterns. Encara fa bo. Som a l’octubre però

Llegir més

Migrar-se

2 d'octubre de 2021

Les espelmes s’han quedat per a servir-nos de metàfores. Potser algú en deu encendre en moments de delitosa intimitat però ja no transportem espalmatòries amunt i avall per a il·luminar-nos el camí. Tot i així, ens són útils encara. Ho són: la vida s’acaba consumint com un ciri i, de qualsevol eufòria, en queda finalment

Llegir més

Engimbori

13 de setembre de 2021

Inspirar, expirar. Comprimir, expandir. Concentrar, dispersar. Ordre, caos. Uniformitat, diversitat. Les oscil·lacions marquen el ritme del que es mou. I en l’episodi concret que ve a continuació ens ha costat decidir-nos cap a on ens havíem de decantar. La perla que us mostro m’ha vingut a trobar en l’última passejada d’estiu per les muntanyes ebrenques.

Llegir més