Agafada al vol

Un dia dura molt o dura poc. Com més l’omplim de coses més s’estenen les hores, com una malla elàstica que hi deixa cabre tot el que ens cal. Avui ha sigut un dia llarg i encara no s’ha fet de nit.

Era fosc quan m’ha sonat l’alarma del mòbil. Plovia. Primera bona notícia. El terrat lluentejava a la tènue claror dels fanals del carrer. M’he dutxat i hem sortit de casa abans de les set en direcció a l’estació d’autobusos de Tortosa perquè ma filla n’havia d’agafar un. He anat a esmorzar sense pressa. Per a foragitar el rastre dels intensos bombardejos dels coloms, he rentat el cotxe mentre plovia en una estació d’autoservei deserta del tot. He portat el cotxe al taller a quarts de nou. He travessat caminant el pont vell damunt de l’Ebre per a anar a comprar fins al Mercat. He trucat a una amiga de tota la vida per a retrobar-nos després de potser un any. He anat a visitar mons pares. He tornat en transport públic al poble. Hem dinat al restaurant un menú extraordinari. He encès el foc. Escric ara.

Voldria que alguns moments d’avui quedessen fixats. Tots no els podré atrapar i en trio un que em càpiga en el llenç virtual d’aquest relat. De bon matí, quan hem entrat al cotxe, la ràdio s’ha encès tota sola. Ha sonat Icat. És la meua emissora de capçalera i ma filla també la posa de vegades. Li he preguntat alguna cosa sobre el que acabaven de dir i m’ha respost que a aquella hora només era capaç de sentir sons però no d’escoltar-los. Es dedica a prendre nota del que li expliquen els altres. Per això, he assentit i li he reforçat la resposta dient-li: Ja et vagarà avui d’escoltar. I la carretera se’ns ha ofert a aquesta complicitat.

El verb vagar ancorarà aquest 25 de març, doncs. Podria haver triat alguna altra paraula més, fins i tot. Però aquesta m’interessa perquè no balla sola en l’escenari en què l’he atrapat. Vagar tot sol vol dir errar a la ventura. Jo l’he usat, en canvi, dins d’una expressió en què es lliga a altres mots que en modifiquen el sentit. Vagar-li a algú de fer una cosa significa, segons el DIEC2, disposar de temps per a fer-la. Avui ma filla havia de tindre moltes hores d’escolta activa i aquesta expressió m’hi anava la mar de bé.

Ben mirat, però, un dia qualsevol també se’ns presenta com una ocasió per a errar a la ventura. Un dia qualsevol, sense obligacions laborals, conté en essència totes les opcions per a viure les hores sense objecte determinat, anant a allò que surti, a allò que l’atzar ens té reservat.

Avui he vagat molt més que altres dies. Ja em vagarà de no poder-ho fer quan tornaré a la faena!

—

Fotografia d’Anne-Sophie de Vargas