Agafada al vol

Som les paraules que diem

Paraules particulars

Escopinyar

1 de maig de 2024

A la que poden hi tornen. Els supura la fel. Fan recular l’idioma treballat amb molt d’amor¹ de les biblioteques, dels concerts i de les institucions. Pretenen prohibir paraules per a dissimular que som els del blau i el verd  i el groc. Però la gent del carrer sap una cançó: La llengua no es

Llegir més

Gracis

5 d'abril de 2024

Una illa no sura però ho sembla. Des del cel es veu completa, envoltada de mar, ingràvida. No s’enfonsa per més avions que hi vagen aterrant, per més gent que hi desembarque i s’escampe pels carrers dels seus pobles i ciutats. Mallorca no sura òbviament però és esplèndida. Entre el dos i el tres d’abril

Llegir més

Empastrar

16 de febrer de 2024

Un diccionari normatiu sempre creix. S’unfla com un globus pels mots nous, que s’ajunten als de sempre. A les parets de plàstic translúcid s’hi enganxen els vocables obsolets. Però dins de l’esfera volàtil no hi han tingut mai accés els lemes desestimats, que des de terra miren com els altres s’enlairen cel amunt. Quantes paraules

Llegir més

Fogatxa

5 de gener de 2024

Si no hagués passat, hauríem fet veure que no podia ser. No preveiem tot el que arriba a succeir de veritat, sense retorn possible. El món gira tant si en som conscients com si no. Tant si tenim els peus enganxats al planeta a l’hemisferi nord com si els tenim a l’hemisferi sud. Hi ha

Llegir més

Porica

27 de desembre de 2023

Singular funciona com a elogi però no sempre. És un adjectiu carismàtic. En gramàtica té un pes rellevant: que denota una sola persona o cosa. També l’interpretem com a únic a posseir algunes qualitats. Per a bé o per a mal. Ser diferent té mèrit però no sempre. Estem a punt de tancar l’any 2023.

Llegir més

Fer de mal fer

30 de novembre de 2023

Construir entre molts no resulta fàcil. Quan una suma és molt llarga ens descomptem fàcilment. Vet aquí per què les cooperatives i les assemblees són els millors models teòrics i els més difícils de fer avançar sense perdre el nord. Deu ser per això que emociona tant conèixer experiències de cooperació entre col·lectius diversos, entre

Llegir més

Beçull

16 de juliol de 2023

Els carrers són un simulacre de la vida salvatge per als menuts que hi poden córrer tots sols. I tal com seuen per a descansar, beuen quan tenen set: l’aigua els arriba als llavis per instint. Ningú no els ensenya a fer cassoleta amb les mans per a proveir-se’n de la font de la plaça.

Llegir més

No perdre punt

10 de juny de 2023

La velocitat és una magnitud física vectorial. Amb fórmules plenes d’incògnites, es calcula la velocitat mitjana d’un vehicle. També la notem sense mesurar-la: si traiem el cap temeràriament per la finestra del cotxe quan anem de copilot per la carretera o si baixem vertiginosament per una muntanya russa. La velocitat ens toca. Ens podria ferir.

Llegir més

Vidranya

15 d'abril de 2023

Sobre el misteri s’han construït molts relats. Del que no en sabem l’origen, del que ens arriba per un camí que no coneixem o del que es queda mirant-nos des de la penombra, no ens en sabem avenir. Ens intriga. En veritat, les preguntes sense resposta ens pertorben. Per això som buscadors incansables de respostes.

Llegir més

Petxina

16 de març de 2023

Atribuïm a les metàfores un valor poètic. Redenominem el nostre contorn a còpia de trobar semblances entre formes, de lligar els efectes que ens provoquen els elements que ens travessen. Si som d’embrutar-nos els dits amb paraules, el joc lingüístic ens fa semideus. Però la llengua col·loquial també ha explorat aquest mecanisme des d’antic. I,

Llegir més

Coste i valga!

3 de març de 2023

En la saliva dels llavis s’abeuren les paraules abans de sortir de viatge per a sempre. Beuen i surten volant. I tan bon punt traspassen el límit de la cova, es fan invisibles i sonores com un ratpenat que s’orienta per les ones fins que troben el cau de l’orella a què anaven disparades. Així

Llegir més

Prendre el cor

17 de febrer de 2023

Si algun dia podem arribar a preveure tot el que passarà, no caldrà que posem el peu en terra de bon matí. Ni caldrà guaitar per la finestra per a decidir si agafem un paraigua. Ni ningú ens farà una assegurança de vida. Ni tindrem la mínima opció d’experimentar què ens provoca una sorpresa; un

Llegir més

Perperir

27 de gener de 2023

Viure intensament sembla una fita inassolible. Dormim, cuinem, netegem, aparquem el cotxe, esperem, obeïm. Això no aporta intensitat a la nostra vida. Si fos possible viure intensament seria esgotador. Agraïm que no ho és i, alhora, busquem moments fugaços d’èmfasi, que constitueixen justament el condiment de la vida. Les muntanyes que s’alcen en mig de

Llegir més

Senyal d’amor

30 de desembre de 2022

Si deixes de veure les persones que has conegut de sempre durant tretze mesos i mig, quantes emocions pot pair el teu cervell quan les retrobes moltes de cop? Quantes abraçades pot absorbir la teua pell? De quantes besades et pot arribar l’afecte? Quantes converses tranquil·les ets capaç d’emmagatzemar? Amb quines sensacions et vols quedar?

Llegir més

Pitiflam

24 d'octubre de 2022

Diuen que diuen. Jugar al joc del telèfon confirma que el que som capaços de repetir d’allò que acabem de sentir pot semblar-se com un ou a una castanya. En la mateixa línia, l’aprenentatge oral d’una llengua fomenta la inventiva. Fem el que podem i gràcies. No cal escarrassar-se gaire a demostrar aquesta observació. Per

Llegir més