Agafada al vol

Si no hagués passat, hauríem fet veure que no podia ser. No preveiem tot el que arriba a succeir de veritat, sense retorn possible. El món gira tant si en som conscients com si no. Tant si tenim els peus enganxats al planeta a l’hemisferi nord com si els tenim a l’hemisferi sud. Hi ha fets que són inalterables.

D’aquí a unes hores, sembla que ha de ploure. Ho diu el cel que s’ha vestit d’un gris amenaçant. Fora de casa bufa el vent a trenta-quatre quilòmetres per hora ara mateix. Abans de la nit ens mullarem. De fet, ho esperem perquè ho ha dit el noticiari també. Però això que volem que siga veritat, podria ser que no arribés. Tinc els peus gelats i el nas erecte asseguda davant de l’ordinador i li he pres mania a les sorpreses.

Així doncs, avui fa prou fred per a encendre la fogatxa. Havent sopat, obrirem els paquets que ens hauran deixat els Reixos al balcó. Davant del foc tindrem calor perquè serem uns quants a la saleta mostrant una alegria que passa. I menjarem el tortell que hem comprat aquest matí i a algú li tocarà la fava, que no servirà de res perquè mai ningú no paga en aquest joc de riure. I aquesta previsió també s’acomplirà, si algun Déu vol.

En aquest relat hi ha aparegut un mot estrany, que si no fos que al meu entorn el diem de sempre semblaria que no existeix de veritat. He rebuscat per tot arreu algun rastre seu i no l’he trobat. Ni tan sols en Coromines en parla. A l’entrada llarguíssima de foc de l’etimològic ₁ polemitza sobre la diferència entre foganya i fogaina, que unifica imprudentment el diccionari Alcover —ens diu. En tot cas, ningú no li ha fet ni cas perquè en tots els diccionaris ens remeten la foganya a la fogaina, que és la forma principal per unanimitat. Davant d’això, què hem de fer nosaltres davant de la impresència de la nostra forma particular? Proscrivim la fogatxa per a sempre?

De fet, he tingut el dilema de no mostrar-la al títol de l’apunt. Al final, li he volgut donar un lloc ínfim a l’univers per a trencar la seua immaterialitat. La direm igualment. No ho cal dir. No ens ha representat fins ara cap problema que no aparegués en cap diccionari. En canvi, si la volgués escriure en algun text més formal, ja no ho faria. Se’m presentaria aleshores el dubte sobre quina seria la forma que s’assembla més a la que diem. Podria ser que fogatxa hagués estat una forma adulterada de foganya perquè comparteixen aquests sons palatals entre vocals. I fins i tot li podríem buscar un origen menys bord si ens arribem a imaginar que simplement consisteix en un derivat de foc que ha incorporat el sufix -atx(o/a). La Gramàtica de la llengua catalana ens beneiria aquesta hipòtesi? ₂

En qualsevol dels casos, la llar de foc o foc a terra o foganya o fogaina o fogatxa encesa ens acompanyarà en la nit. Som animals fràgils, que necessitem caliu de prop per a sobreviure enmig del fred que ens circumda.

—

₁ Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

₂ Vegeu-ne el capítol “10.3.2. Classes de sufixos valoratius“: Més infreqüents són altres sufixos despectius com ‑atx(o)/‑atx(a) (vi – vinatxo, ric/rica – ricatxo/ricatxa).

Fotografia de Pxhere