Agafada al vol

Singular funciona com a elogi però no sempre. És un adjectiu carismàtic. En gramàtica té un pes rellevant: que denota una sola persona o cosa. També l’interpretem com a únic a posseir algunes qualitats. Per a bé o per a mal. Ser diferent té mèrit però no sempre.

Estem a punt de tancar l’any 2023. Als fulls del calendari es dibuixarà un altre número d’aquí a quatre dies i a hores d’ara ja només alguns parlem del mil nou-cents amb aire de familiaritat. Potser per això aquests alguns ens mantenim ancorats a velles pràctiques. Mirar el món a través dels vidres de les paraules que ens el descriuen, posem per cas. Ens obstinem a buscar espècinems singulars, elogiables, meritables. I els exhibim aquí com el trofeu d’una cacera.

Soc porica —vaig confessar l’altre dia. I després d’haver-ho escrit em va envair aquella inseguretat de no haver infringit la frontera de la correcció lingüística. L’Optimot em va mostrar una alerta: No hi ha resultats. Però ja estic acostumada a aquesta resposta quan busco algunes de les paraules amb què he conviscut tota la vida. El DCVB me’l rescatava, com passa sovint també. Equival a poruc —em deia fluixet. I el DNV li dona l’aire de naturalitat definitiva que em fa desactivar la prevenció per a altres futures ocasions. És un adjectiu, masculí i femení, usat en llengua col·loquial —hi afegeix. I te’l fa sonar si cliques un minúscul altaveu.

Coses a dir de porica? Una pila, en tenim. Forma part de la prole nascuda de la por: porega, poregós, porica, poricós, poriga, porigós, poruc. Aquesta paraula, juntament amb algunes germanes seues, estan relegades als registres informals. Per això mateix no apareixen en tots els diccionaris. Morfològicament, es tracta d’una peça invariable, que es comporta com un petit grup d’adjectius que prenen en tots dos gèneres la marca ‑a (que és la marca que habitualment apareix en el femení), tal com ens explica la Gramàtica de la llengua catalana. Així doncs, porica seria una forma anàloga a cosmopolita però sense l’aura selecta que té aquest altre adjectiu. 

No cal dir que porica és singular. Ho és perquè té una -a en el lloc que molt sovint apareix una -e. Ho és perquè, en certa manera, és una peça proscrita per la llei. I ho és perquè no és general a tot el domini lingüístic; només es diu en valencià segons el DCVB. Però això no és cert. Jo he sigut porica en tortosí sempre sempre i ho continuaré sent només per a posar-me a la boca aquest exemplar que va a contracorrent.

—

Fotografia de Cottonbro Studio [Pexels]