Agafada al vol

Som les paraules que diem

2 de setembre de 2023
0 comentaris

Taranyana

La sort respon a una fórmula matemàtica. És la suma d’un cinquanta per cent d’atzar i d’un cinquanta per cent d’esforç. Aquesta lliçó la repetia mon iaio sense parar fins que ens la vam aprendre tots els de casa. En canvi, el do de l’oportunitat respon a una fórmula més complexa. Encara no sé a quina.

Durant quatre setmanes senceres he estat de vacances al poble; pràcticament sense fer res més que caminar, llegir, escriure o tornar-me a camuflar en la vida local. Hem aprofitat per a fer neteja a fons de casa. Per exemple, hem desterrat els mosquits minúsculs que havien quedat atrapats en unes taranyanes denses als racons de les fatxades. Fan brut i deixat. Dins de casa també en penjava alguna de transparent, de taranyana, perquè el fum que s’escapa de la llar de foc durant l’hivern en fa créixer amb facilitat. Hem esteranyinat per tot arreu, doncs. Les vacances dilaten la vida domèstica.

Ara ja fa uns dies que treballo; així que he començat a reconnectar amb la resta de l’univers. Aquesta setmana he vist la campanya “Una llengua, molts accents” que la Generalitat de Catalunya ha impulsat de cara a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya d’enguany. No passarà desapercebuda. Se’n poden fer valoracions diverses i, en certa manera, contradictòries. Molta gent li veurà la gràcia que permet la participació als que la vulguen fer seua adaptant-ne el contingut per a difondre variants lingüístiques poc conegudes. A més, ressalta la unitat de la llengua en un context en què es tornen a sentir tambors que la qüestionen. Per contra, el fet de llançar-la de cara a l’11 de setembre significa remarcar el perfil polític del català i això ja no em sembla tan útil. L’adopció de la llengua del país passa perquè siga percebuda de bastants colors, més enllà del groc i el roig.

M’agafo a la part bona, en tot cas: la del joc “El meu accent“. Aprofitant que tenia taranyana a la meua llista de candidates al blog, he fet una postal amb quatre formes que fan referència “al teixit que fan diversos aràcnids amb el fil tenuíssim que segreguen, que els serveix per a capturar els insectes de què s’alimenten”, segons la definició del DIEC2. Com tothom sap, la variant estàndar és teranyina però el Diccionari de sinònims de Softcatalà ens en dona dues alternatives més: telarany i titaranya. Jo hi he afegit taranyana, que és la que diem en tortosí, encara que només la recull el DCVB i una fitxa i un mapa de l’ALDC₁.

A l’últim, potser tindrem sort. Potser plourà tota la pluja que ens cal i potser agradarà a tothom el joc de la senyera. Si no, alguna cosa ens dirà que no hem tingut el do de l’oportunitat, que sempre sempre ens cal perquè som criatures d’una cultura damnificada. Bona Diada a tothom!

Imatge feta amb l’aplicació “El meu accent

Atles Lingüístic del Català (IEC)

Llicsons
10.04.2015 | 10.50
Maluguer
12.09.2020 | 12.48
Xiribec
21.02.2016 | 10.54

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.