AI! LA HISTÒRIA QUE ENS GRINYOLA.

(Foto: Creu d’una sepultura a Can Gat prop de la Sala de Viladrau)

Em reitero en el que vaig dir ahir: Crec que és una bona pel.licula, es fa mirar, truculenta per engatjar l’espectador, tensa fins al paroxisme. Sang, molta sang… potser pel meu gust massa, car fa perdre el fil del propi film. En fi, es pot mirar i ja ha valgut la pena.
Però, Ondima noi!! Quan ens han volgut explicar la història, qui els ha assessorat?. Qui ha barrejat, en un garbuix maldestre, les idees que ens anaven desgranant els propis actors, els quals, com deia el protagonista fa uns dies en una entrevista, semblava que només havien llegit un autor, el llibre del qual recull un reguitzell de contalles sense cap rigor.
Per què, em pregunto, no han enfocat bé el tema.?



Diuen: la terra era dels senyors feudals: Home! si ja hi havia hagut la Sentència arbitral de Guadalupe (la revolta remença amb el corifeu Joan de Verntallat al capdavant va tenir algun fruit) a 1486, i els mals usos s’havien debolit. És cert que encara no estava resolt el tema de la terra, però tant la Sala, com Can Serrallonga tenen terres pròpies. Si en Joan Sala marxa, ho fa perquè és fadristern i hi ha massa boques per alimentar.
Per què diuen que en Joan Sala es casa amb la pubilla de can Serrallonga?. Als capítols matrimonials atorgats davant de notari de Vic, Antoni Illa a la rectoria de Sau en data 11 de març de 1618, l’avi de la Margarida, en Salvi Serrallonga, atenent que es va morir el seu gendre Segimon Tallades, pare de la Margarida, la fa hereva universal de totes les propietats “… perpetuament totes íntegrament les cases heretats y mansos Serrallonga y de la Carosa y altres masos en aquells units i aglevats…” I és en Joan Sala qui entra de pubill a Can Serrallonga i el seu germà Antoni, li fa lliurament de “cent y vint lliures moneda barcelonesa…” I aquest fet és importantíssim per entendre la posició del noi de la Sala (fadristern o cabaler) enfront de les propietats de la Margarida (ella sí hereva).
Per què ens expliquen la història barrejant conceptes i èpoques?: En Serrallonga, bé és cert que per la literatura castellana, acostumada als “pícaros”, un bandoler de veritat els plau molt. I és així que al poc de la mort d’en Serrallonga, l’Antonio Coello, en Francisco de Rojas i en Luis Velez de Guevara, publiquen i estrenen “El catalan Serrallonga y los Vandos de Barcelona”. Però la imatge galant i edulcorada del Robin Hood (que ens repeteixen a la història) no apareix fins que en Juan Cortada en el seu llibre “Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga”, fa, a 1868 la resenya del procés i en Victor Balaguer (en mala hora) pren el personatge i el tergiversa i diu: “ Juan de Serrallonga no era por cierto un hombre vulgar. Por su cuna era noble, pues descendia de casa solariega en Caroz … “ Alça Manela!, i fot-li que és de Reus…. I d’aquesta faisó, a empentes i rodolons fins avui… i embolica que fa fort…
I ja tenim el nostre personatge traït per quatre illetrats i encimbellat al capdamunt de l’estulticia….
I ara, després d’una pel.licula força interessant, tornem a explicar la història malament. Barregen la vida real, amb la ficció .
A través de la Margarida (dona forta), podem explicar el sistema d’herència català (tan injust personalment parlant car tot s’ho endú l’hereu, però tan savi a l’hora de posar en una sola mà la terra suficient per que sigui rendible. Penseu que a Galicia el sistema traicional era repartir-ho en parts iguals pels germans … i ara a cuita corrents s’han hagut d’inventar la “concentración parcelaria”… per poder tenir terra suficient per a ser rendible). I a partir de la Margarida podem veure com, malgrat li aterren les cases de la seva propietat, li fan corretja als arbres i cremen els camps, ella ho torna a reconstruir i quan fa testament el 29 de novembre de 1652, (18 anys després de la mort d’en Serrallonga), pot deixar tota la propietat en perfecte estat de revista i fer un testament d’un encapçalament magnific:
“Per quant ningú en carn posat se pot escapar de la mort corporal y las cosas d’aquest mon son transitorias… Jo Margarida Serrallonga, filla …”
I és clar que no se l’inventa, car el rector que li pren testament és home llegit i s’ha inspirat en el Tirant lo Blanc Capítol 477, quan la Princesa Carmesina fa el seu testament i diu:
Com totes les coses mundanals sien transitòries …. E degú que sia en carn posat a la mort escapar no puixa, ans li es certa cosa lo morir, e les persones sàvies deuen dispensar e proveir en l’esdevenidor, perquè, complit lo temps del peregrinar d’aquest miserable món, tornant al seu Creador ab molta alegria, puixa dar bon compte de la sua anima..
Veieu com no fa falta inventar i tergiversar per trobar coses interessants, cultes i fins i tot molt boniques!!!
En fi….
Una pel.licula, és una pel.licula, però la història és la història.
I des d’aquí suggereixo que la pel.licula vagi endavant, però si ens volen explicar la història, que ens l’expliquin bé.
Deia Gramsci: La veritat ens farà lliures.
I no per ensucrar els nostres morts farem més abellidor el nostre present!.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en SERRALLONGA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a AI! LA HISTÒRIA QUE ENS GRINYOLA.

  1. rginer diu:

    Molt encertat i una lliçó magistral d’història. La pel.lícula és el que és, però si ens volen explicar la història …. Jo, sincerament no ho vaig veure. Amb la teva lliçó ja està tot clar, i molt clar. Gràcies.

  2. Pep diu:

    He lleguit amb molt d’interes els teus comentaris vers Serrallonga, i he apres coses que desconeixia de la vida d’aquest personatge, dels que l’envoltaren i del seu temps.

    Vaig veure els dos capitols i comparteixo l’opinio de l’exces de sang i fetge i de l’histrionisme de part dels actors.

    Nomes et volia fer esmena -per allo del rigor historic- de la frase que poses en boca de Gramsci: La veritat us fara lliures., de fet la primera vegada que la vaig llegir va ser a la Biblia, atribuïda a Jesus, ho trobaras a Joan 8: 32.

    Cordialment

    Pep

  3. Lluís Mauri Sellés diu:

    La història del bandolerisme català és prou rica com per no haver d’anar més lluny i inventar-se-la de nou.

    Crec que s’ha perdut una oportunitat d’or per mostrar la realitat documentada d’uns fets prou bèsties com per seguir engreixant les contalles del romanticisme del XIX.

    Com a veï de Taradell i interessat per la història del bandolerisme per aquestes terres m’ha sabut molt de greu el tracte dispensat a un Perot Rocaguinarda reconvertit en un esperpent com en Pere Antic; així com el dispensat als Espinzella. Uns quants fadristerns d’aquest mas van formar part de les colles d’en Perot i en Serrallonga i el mateix mas va ser objecte d’una de les més dures mostres de crueltat de les autoritats de l’època tal i com està documentat en volums d’historiografia local com el de Mossèn Pladevall relatiu a Taradell.

    Personalment la proposta m’ha semblat molt decevedora. Amb un xic més de documentació i un xic menys de creativitat malentesa haurien pogut fer una pel·lícula molt més digna i trepidant.

    Llàstima.

  4. Roi diu:

    Amb tot el respecte i agraïment que mereix el teu magnífic post m’agradaria puntualitzar alguns punts que crec que potser no s’han comentat.
    El primer de tot és que el títol de la pel·lícula deixa implícit que el que s’explica és una llegenda, no uns fets reals.
    Jo crec que potser no la majoria, però molts espectadors concedeixen certa “tragisversació” de l’història en pel·lícules d’aquest tipus. Tots sabem, per exemple; que “Braveheart” és una peli molt entretinguda però no és més aviat poc fidel als fets històrics.
    La Història ens pot explicar els que ens poses tu, dades. Però difícilment ens explicarà quines motivacions tenia tal persona per fer el què va fer etc. Per això, els guionistes agafen una mica d’aquí i una mica d’allà i en fan una peli que té el que la gent vol veure.
    Crec que Serrallonga és una peli d’aventures més aviat digne que aconsegueix el seu objectiu, o sigui: entretenir la gent alhora que reforça la LLEGENDA, i ho poso amb majúscules.
    A mi m’encanta a història, però m’he agafat aquesta peli pel què és i no m’ha indignat gens ni mica les incorreccions que crec que són bastant normals.
    És com per exemple, posar Aiguafreda al costat dels Pirineus. La imatge quedava bonica i això és el que comptava.
    O utilitzar un català més aviat barceloní, també anomenat “xava”. Potser si haguessin sigut més fidels al català de l’època haurien d’haver posat subtítols! 😉
    Salut

  5. j diu:

    El pitjor de tot plegat és que s’ha ‘llençat’ la sèrie com a una mena de  reivindicació patriòtica, cosa que passa amb molts dels ‘nostres’ personatges i així s’arriba a un punt en el qual ja es fa difícil parlar amb objectivitat de tots ells. Moltes persones raonables n’han copsat els enganys històrics però també n’hi ha una gran part que, com que ve de tevetrès, ho donen per canònic.  La veritat, com diu el títol d’un llibre polèmic però interessant sobre Companys, no necessita màrtirs. Ja sabem que el cinema fa això un dia sí i un altre també però el context no és el mateix perquè tevetres és encara una mena de ‘Barça’, més que un canal, per a una gran majoria.

  6. Santi diu:

    Entenc que és molt complicat pels guionistes satisfer a tothom.
    Ara poseu-vos a la seva pell. Si fan un producte completament fidel a la realitat, segurament, avorrirà a les persones que l’únic que busquen es poder desconnectar una estona davant de la tele, i si no s’ajusten a la història han de sentir les crítiques dels erudits.
    Crec que la sèrie de TV3 ha estat molt encertada, a la televisió el que mana son les quotes de pantalla. La veritat es que m’ho vaig passar molt bé veient-la.
    Ara bé, en el meu cas, a més a més, ha servit per interessar-me pel tema; els únics bandolers que coneixia fins ara eren en Curro Jiménez i alguns dels que cada quatre anys demanen el nostre vot.
    M’ha agradat molt la xerrada del Ramon Verdaguer sobre en Serrallonga. L’he escoltat vàries vegades i em sembla que encara ho faré alguna més.
    Ramon: Has pensat en dedicar-t’hi? Ho fas molt bé.
    Salutacions

Deixa un comentari