estereofònicx

Això és el subtitel

A la cort del rei (Dio)

Publicat el 29 d'octubre de 2009 per frap

Dio és un dels noms propis de la història del Heavy Metal, un tiu esquifit, poca cosa, lleig que fa por, lluny de la imatge de mascle fort que moltes vegades pregona aquest estil musical, però amb una veu potent, plena de força, i que sempre ha arrossegat milers de seguidors incondicionals. Diuen que va ser ell el primer en fer el símbol de les banyes i el que ho va posar de moda als concerts (al final del vídeo en directe d’aquest apunt ho fa).

Potser Dio no és el cavaller fort i corpulent que lluita per defensar el regne, però potser és el bufó, o el trovador que es queda a la cort del rei de torn explicant amb cançons, cantant, les gestes dels cavallers que han marxat a la batalla.

Don’t Talk To Strangers

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Vòmits i orins a l’escenari (Black Lips)

Publicat el 27 d'octubre de 2009 per frap


Foto: Paul Slattery

Si et diuen que les cançons dels Black Lips han estat gravades passat l’any 2000, si et diuen que els Black Lips van treure el seu primer disc l’any 2003, si et diuen que els Black Lips són un grup de la primera dècada del segle vint-i-u, si et diuen tot això, si els escoltes i et diuen tot això, no t’ho creus.

Black Lips semblen, com a mínim, un grup dels anys setanta. Les seves cançons i el so dels seus discs semblen més d’aquestes dècades passades que no pas de l’actualitat. La seva música es podria qualificar com a “garatge-rock-folk-punk”, sí, tot això i més, perquè sembla que els Black Lips són diferents.

Diuen que ja s’han moderat, que són més madurs i totes aquestes coses i que per tant, en els seus directes ja no fan segons quines entremaliadures que s’expliquen a la Viquipèdia, com per exemple que en els seus concerts s’hi poden trobar vòmits, pixades, que els seus membres es despullin, que es donin petons i no sé si altres sorpreses suculentes i interessants d’aquest estil.

Per tenir una idea del que poden arribar a ser alguns dels seus directes hi ha aquest vídeo en que demanen als membres de seguretat de la sala que deixin pujar el públic a l’escenari alhora que incita el públic a fer-ho i, com a conseqüència, es genera un merder de cal ample, espectacular. O un altre exemple pot ser aquest concert a Tijuana (Mèxic), si més no, surrealista.

També diuen que els hi agrada anar a tocar a llocs del món on no estan acostumats a aquest tipus de música i de concerts. Han anat a l’India per exemple, d’on van haver de fugir cames ajudeu-me acusats de provocar al públic assistent al seus concerts amb actes homosexuals.

Si ja s’han moderat i són més madurs es podrà comprovar aquest dissabte 14 de novembre a la sala Nitsa Club de Barcelona.

En fi, Black Lips, música i actitud de la bona:

Cold Hands

Lluna morta (Dead Moon)

Publicat el 26 d'octubre de 2009 per frap

Dead Moon és el grup de tres individus d’aquells que viuen i senten la música, és a dir, que viuen i senten el que fan. Ara la banda ja no existeix com a tal però durant els seus anys de vida ens va deixar grans cançons i, pel que es veu, grans directes. Amb cançons tant bones com les del vídeo clip d’aquest apunt, o com per exemple “It’s Ok“, versionada per Pearl Jam, i moltes d’altres.

D.O.A.

Homes amb sort, i jo, fent l’indi (La Polla Records)

Publicat el 24 d'octubre de 2009 per frap

En temps de Millets, Camps i molts d’altres que ja sabem i no sabrem, en aquests temps d’homes amb sort, vaja, quan penso en com està tot plegat sempre em ve al cap aquella frase de la cançó “Lucky Men For You” de la La Polla, que diu:

“Si esto es vivir en serio, preferimos hacer el indio!”

Jo ja estic dansant mig despullat al voltant del foc, fumant la pipa de la pau, posant-me plomes al cap i pintant-me la cara. Qui vulgui que s’apunti.

Lucky Men For You

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Vídeo clips (The Knife)

Publicat el 22 d'octubre de 2009 per frap

Els vídeo clips són música i són petites històries, o moments, o
sensacions, projectades durant el temps que dura una cançó. N’hi ha
alguns que t’atrapen i no pots deixar de mirar-los fins que no
s’acaben. Amb aquest em va passar això, m’hi vaig quedar hipnotitzat, enganxat fins el final. 

És un vídeo clip de The Knife. Director: Johan Renck.

Pass This On

La nit estrellada (Stars)

Publicat el 16 d'octubre de 2009 per frap

Aquesta nit, els fanals dels carrers que volten casa meva han decidit no il·luminar-se. He sortit un moment i m’he adonat que a sobre els nostres caps, a dalt, vigilant, amatent, protector, hi ha un cel ple d’estels, un cel estrellat que ens protegeix però alhora està trist i cansat, vell, perquè sent, sap, que l’hem abandonat, que ens n’hem oblidat.

És trist adonar-se com la contaminació il·lumínica que hi ha en els nostres pobles i ciutats ens impedeix apreciar el cel per la nit. No alcem el cap perquè la llum ens l’amaga, ens l’ofega. I avui, quan he sortit, amb els carrers foscos com la gola del llop, he aixecat el cap i he vist el cel ple d’estels, i he sentit com si m’hagués retrobat amb un vell amic del qual feia temps que no en sabia res.

Prendre consciència de que per la nit hi ha un cel carregat d’estels que et fa companyia, que t’observa, que està allà, amb tú, que hi és, et fa prendre consciència de tu mateix, de qui ets, de que hi ets, de que formes part d’un tot, d’alguna cosa, de que ets algú, de que tot plegat pot ser bonic, misteriós, captivador. Però alhora, també tens la sensació de que ens perdem moltes coses, ens n’oblidem, les arraconem, les despreciem. La sensació de que perdem el contacte amb el nostre entorn, que perdem el contacte amb nosaltres, que perdem part de la nostra identitat, que ens perdem entre nosaltres. De que no el sentim.

De totes maneres, tot i sabedor del nostre oblit (del nostre pecat), el cel de la nit, esquitxat d’estels, ens compadeix i ens estima, i de moment resta allà, on sempre, fent l’única cosa que sap fer. De moment.

The Night Starts Here

Venen del nord (The Knife)

Publicat el 15 d'octubre de 2009 per frap

Una percussió que ensopega però no cau, que camina i et fa bellugar. Sí, des del fred del nord: The Knife.

We Share Our Mother’s Health

We came down from the north
Blue hands and a torch
Red wine and food for free
A possibility
We share our mothers’ health
It is what we’ve been dealt
What’s in it for me?
Fine
Then I’ll agree

Trees there will be
Apples, fruits maybe
You know what I fear
The end is always near

Say you like it
Say you need it
When you don’t
Looking better
Shining brighter
Than you do

Em sentiré lleuger (Ja t’ho diré)

Publicat el 10 d'octubre de 2009 per frap

“La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me’n durà per sempre més
i un altre en sortirà que canti més

Suspès en l’aire

Es blat quan vola es separa des grà
quan no hi ha més llavor que sembrar
quan la mar
es brufa pes vent de gregal
i es cabells
volen as seu desig.

Suspès en l’aire
com un estel de colors
jugant sa pell
quan ja no n’hi ha més.

Sa mirada i es somriure
d’un infant innocent
dins una falsa societat.

La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me’n durà
per sempre més
i un altre en sortirà que canti més

Suspès en l’aire
com un estel de colors
em sentiré lleuger
em sentiré més bé.