Un dels problemes amb que ens trobem avui en dia és el de l’excés d’informació i continguts. La xarxa n’és un dels màxims exponents: blocs, diaris electrònics, portals… tota una fluctuació d’informació immensa, incontrolable i inabastable. Els tipus i continguts d’aquesta informació són diversos: notícies, opinions, informacions sobre tots els camps haguts i per haver. I les vies, els canals, tot i que internet n’és el més dens, també són diversos: internet, tv, ràdio, revistes, etc.
Com en molts altres camps, la música no n’està pas exempta d’aquest excés. El número de publicacions i informació, però sobre tot el número de grups que hi ha és inabastable, hi ha milions de bandes arreu del món, moltes de les quals no arribarem a escoltar ni saber-ne mai res.
Fins no fa gaire, en la història de la música contemporània, tant les bandes com la informació sobre música no eren tant numeroses com ara, tocar un instrument o estudiar música no estava a l’abast de tothom i el número de bandes que hi havia era molt inferior a l’actual, a més, la majoria de persones que tenien a l’abast o buscaven aquesta possibilitat s’ho prenien seriosament i molts d’ells esdevenien músics d’alt nivell i qualitat incontestable, podien agradar més o menys, però eren bons fent el que feien.
Actualment també hi ha bons músics però també passa que qualsevol persona pot agafar un instrument, tocar quatre notes bàsiques, ajuntar-se amb una colla d’amics i formar un grup. Així, el número de grups és multiplica, l’accés als instruments i als coneixements ja no està a l’abast d’uns pocs sinó a l’abast de gairebé tothom i els grups apareixen com bolets.
Heus aquí el debat: Qualitat vs. Quantitat (també traslladat als grups de música).
El debat pot ser dens i les ramificacions múltiples, arguments a favor o en contra d’un o altre concepte, factors positius i negatius de cada cas. Cadascú hi pot dir la seva, ara bé, sigui com sigui, el que si que hem de fer avui en dia és aplicar un filtre, un filtre més depurat que el que aplicavem fins ara, un filtre de recepció per tal de que no ens tornem bojos en l’intent sobrehumà d’absorbir tot allò que es mou en el panorama musical.
Però és que tot i així, encara que la informació i els grups augmentin lenta però inexorablement i que l’actualitat ens desbordi, els clàssics sempre seran els clàssics, encara que siguin els nostres propis clàssics, aquells que vam rebre a través dels primers filtres que vam fer servir i que formen part de les nostres vides.
Suposo que el millor, com sempre, és buscar l’equilibri.
