estereofònicx

Això és el subtitel

A l’Arc de Sant Martí

Publicat el 30 d'octubre de 2007 per frap

Una de les cançons del nou disc de Radiohead, "In Rainbows".

Reckoner

Reckoner
Can you take it with you
Disavow the pleasure

You were not to blame for
Bittersweet distractors
Dare not speak his name
Dedicated to all you
All your needs?

Because we separate
it ripples our reflections
Because we separate
it ripples our reflections

Reckoner

Dedicated to all you
All your needs?

Publicat dins de cançons | Deixa un comentari

La cova del gos groc

Publicat el 29 d'octubre de 2007 per frap

La il·lusió i curiositat d’una nena, un gos, la reencarnació, la superstició, la saviesa d’una àvia, el nomadisme, Mongòlia = tendresa

"The cave of the yellow dog? (Die höhle des gelben hundes) explica la història de l?antic vincle que existeix entre l?home i el gos i el significat especial que aquest vincle té a Mongòlia per a l?etern cicle de la reencarnació.

(sinopsis extreta de la web del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles)

La banda sonora és tant maca com la pel·lícula.

Publicat dins de pel·lis | Deixa un comentari

Gore Vs. Heavy

Publicat el 29 d'octubre de 2007 per frap

L’altre dia vaig veure el documental que van emetre pel programa Sputnik del Canal 33: "Metal: el viatge d’un heavy" (Metal:A Headbangers Journey) que tal i com diu a la web del programa és "Un documental sobre la cultura del metal fet per Sam Dunn, antropòleg i fan d’Iron Maiden…". El proper dijous a les 23:45 h emeten la segona part.

Ara que està tant de "moda" el senyor Al Gore m’agradaria comentar un moment del documental on expliquen com el grup de heavy Twisted Sister va haver de comparèixer davant del Congrés dels EEUU per defensar-se de les acusacions que va rebre del Centre Parental de Recursos Musicals i la senyora Gore, Tipper Gore. Havien denunciat aquest i altres grups per la seva música i les lletres de les seves cançons, unes lletres que consideraven obscenes i que pervertien els seus fills i els de tots els pares d’Estats Units.

A continuació poso el fragment del documental on s’explica això i apareixen imatges de Tipper Gore i d’Al Gore defensant la causa de la seva dona (no he trobat els subtítols en català).

Aquest és el vídeo clip de la cançó "We’re Not Gonna Take It" dels Twisted Sister

Regnes de la pluja (Soulsavers – Kingdoms Of Rain)

Publicat el 28 d'octubre de 2007 per frap


Més
Soulsavers


Kingdoms Of Rain

Are those halos in your hair

Or diamonds shining there

Without a hope, without a prayer

This rain beats down like death

You turn your eyes to better men

Before I go I’ll hang in a cross on nails

I hung on for you in there



Girl lay your shame to rest

Hope lies close to your breast

You stoop to feed the crows

Some scraps of truth already cold

Before I go, I’ll hang in a cross on nails

I hung on for you in there

And every kingdom of rain comes fallin’ down

Cause I loved you somewhat

Cause I loved you somewhat



Would you put halos in your hair

Without a hope without a prayer

With lies close to your breast

You finally lay your shame to rest

Before I go, I’ll hang in a cross on nails

I hung on for you in there

And every kingdom of rain comes fallin’ down

Cause I loved you so long

Cause I loved you so long

2 hores 30 minuts (Radiohead – Karma Police)

Publicat el 25 d'octubre de 2007 per frap
Avui he tardat més de 2 hores i 30 minuts per fer un viatge que normalment dura entre 45 minuts i 1 hora. Des de dilluns hem llevo i agafo l’autobús 15 minuts abans de lo normal per arribar puntual a la feina degut a les retencions causades pel tall de servei de la Renfe. He estat 2 hores tancat a dintre d’un autobús i a sobre jo i la resta de viatgers hem hagut d’aguantar la conversa a crits de dos individus inaguantables, finalment he arribat 1 hora tard a la feina.

Necessito arribar al Karma si no no ho aguantaré: mmmmmmmmmmmmmmmm….


Karma Police

Escolta el teu cor (Roxette – Listen To My Heart)

Publicat el 16 d'octubre de 2007 per frap
No se si és que he caigut en aquesta moda de recordar els anys 80-90 que sembla que hi ha però ho faig sovint, suposo que em poso nostàlgic, suposo que és l’edat.

Els 80 i 90 és l’època en la que em feia gran, si és que ja ho sóc, l’època en que descobria molta música i ho feia amb més entusiasme, si alguna cosa m’agradava m’hi arrapava, hi somiava, ho perseguia. Suposo que, com diu la cançó de Roxette, escoltava més el cor que el cap i més amb el cor que amb el cap.

Si haig de ser sincer, Roxette és un d’aquells grups que m’agradaven però que deia que no m’agradaven, quedava malament dir-ho, públicament no podies dir que t’agradava Roxette! Roxette era pels "pijos", un grup de pop convencional, buit, que no venia a significar ni a dir res. Ara bé, tenia cançons que m’agradaven, melodies senzilles i "comercials" que tocaven la fibra i enganxaven. Ara ho reconec, ho confesso: m’agraden i m’agradaven els Roxette, a més, em recorda aquella època, aquells temps en que eren famosos i sonaven per tot arreu.

Listen To My Heart va ser número als Estats Units el 4 de novembre de 1989, cinc dies abans de la caiguda del mur de Berlín.

Escolteu-la que el mur s’enfonsa.

Listen To My Heart


I know there?s something in the wake of your smile.

I get a notion from the look in your eyes, yea.
You?ve built a love but that love falls apart.
Your little piece of heaven turns too dark.

Listen to your heart
when he?s calling for you.
Listen to your heart
there?s nothing else you can do.
I don?t know where you?re going
and I don?t know why,
but listen to your heart
before you tell him goodbye.

Sometimes you wonder if this fight is worthwhile.
The precious moments are all lost in the tide, yea.
They?re swept away and nothing is what is seems,
the feeling of belonging to your dreams.

And there are voices
that want to be heard.
So much to mention
but you can?t find the words.
The scent of magic,
the beauty that?s been
when love was wilder than the wind.

Festa! Festa! Que que s’acaba el món! (The Pogues)

Publicat el 9 d'octubre de 2007 per frap

Aquest era el sentiment que hi havia quan els components dels The Pogues, i sobretot el seu cantant, feien un concert o anaven al pub:
Festa! Festa! Que que s’acaba el món!


The Broad Majestic Shannon


Fairytale of New York

Quin tio més sa i més guapo està fet en Shane, el cantant del grup:

The Pogues i Joe Strummer (que va ser cantant dels The Pogues durant un temps), tocant "London Calling":

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Sha la la la la la… (Van Morrison – Brown Eyed Girl)

Publicat el 6 d'octubre de 2007 per frap


Sha la la la la la la la la la la te da

Sha la la la la la la la la la la te da
Te da te da te da te da te da


Brown Eyed Girl

La versió que en van fer Els Pets, en directe:


Ulls de color mel

Hey where did we go,

Days when the rains came

Down in the hollow,

Playin’ a new game,

Laughing and a running hey, hey

Skipping and a jumping

In the misty morning fog with

Our hearts a thumpin’ and you

My brown eyed girl,

You my brown eyed girl.



Whatever happened

To Tuesday and so slow

Going down the old mine

With a transistor radio

Standing in the sunlight laughing,

Hiding behind a rainbow’s wall,

Slipping and sliding

All along the water fall, with you

My brown eyed girl,

You my brown eyed girl.



Do you remember when we used to sing,

Sha la la la la la la la la la la te da



So hard to find my way,

Now that I’m all on my own.

I saw you just the other day,

My how you have grown,

Cast my memory back there, Lord

Sometime I’m overcome thinking ‘bout

Making love in the green grass

Behind the stadium with you

My brown eyed girl

You my brown eyed girl



Do you remember when we used to sing

Sha la la la la la la la la la la te da.

Publicat dins de cançons | Deixa un comentari