estereofònicx

Això és el subtitel

Poesia i mantra (Roger Mas)

Publicat el 29 d'abril de 2008 per frap

Caminant

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

Jacint Verdaguer


Ei nenes (Bon Jovi)

Publicat el 29 d'abril de 2008 per frap

“Ei nenes, sóc guapu, molt guapu nenes, fins i tot quan era un heavy de “postal” i feia unes cançons super canyeres que t’hi cagaves ja era guapu. Senzillament sóc el millor i el més guapu. Visca el rock i visca jo, nenes.”
Jon Bon

You Give Love A Bad Name

Diana (New Model Army)

Publicat el 24 d'abril de 2008 per frap

He de reconèixer, tot i que no voldria, i per tant ho faré amb la boqueta petita, que en J a vegades (de tant en tant, ocasionalment) em recomana grups que no estan malament -en aquest cas diria que estan molt bé, que els trobo molt bons si no fos perquè és ell el que me’ls ha recomanat, per tant ho deixarem en un “no estan malament” discret (que no s’ho cregui massa)-. Doncs el grup en qüestió és New Model Army i posaré un vídeo en directe on toquen una versió de la cançó “The Hunt” de Sepultura, tot i que tenen cançons pròpies molt bones m’ha semblat curiosa aquesta versió.

Per altra banda, he buscat informació d’aquest grup i he vist que tenen algunes coses interessants: en primer lloc fa més de 20 anys que toquen (déu n’hi do), el nom de la banda és el nom d’un exèrcit anglès que va existir durant la Guerra Civil Anglesa, les seves cançons són molt polítiques i per altra banda el seu cantant és membre de l’anomenada Societat Religiosa d’Amics els membres dels quals són coneguts com a quàquers o amics. Aspectes que dónen per fer un apunt més extens i concret en un futur. Será qüestió de conéixe’ls una mica més, de moment, un vídeo clip:

The Hunt

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

El jardiner (Sinéad O’Connor)

Publicat el 23 d'abril de 2008 per frap

Si en el sòl del meu bosc les arrels no són prou profundes,
arrancaré tots els arbres per plantar-ne de nous, i restaré
observant cada milímetre que creixin, els cuidaré amb tota la cura i
vigilaré
en tot moment cada brot, cada nova branca, cada nova fulla,
cada nova flor, només serem ells i jo.

Nothing Compares To You

Un dia més per en Jimmy (Billie Holiday)

Publicat el 17 d'abril de 2008 per frap

El fum del cigarret jugava discretament davant el rostre d’en Jimmy sense que aquest li fes gaire cas. Com cada dia en Jimmy estava assegut a la barra del Diamond Night Club amb el seu Whisky escocès, escoltant la dolça i malenconiosa veu de la Sara, la bónica cantant del Diamond Night Club (quantes vegades havia somiat que ell i la Sara feien l’amor!), un ventilador girava lentament al ritme de la trista cançó intentant netejar sense èxit el fum del local mentre en Jimmy pipava una vegada més el cigarret que tenia entre els dits.

Al Diamond en Jimmy s’oblidava del tràfec dels casos que investigava durant el dia i es concentrava en la seva tristesa, escoltant la Sara, conversant amb en Peter, el propietari del local, i abandonant a cada glop de whisky qualsevol somni que pogués tenir mentre assaboria la soledat. En Jimmy es quedava al Diamond fins que en Peter baixava la persiana, llavors, amb el Diamnod tancat s’acabava la nit per en Jimmy i fumant un altre cigarret es dirigia al seu apartament situat dos carrers més avall. Un dia més per en Jimmy.

Strange Fruit

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Maradona (Andrés Calamaro)

Publicat el 16 d'abril de 2008 per frap

Avui ens ha deixat en Maradona, que no se’m mal interpreti, ens ha deixat la Rambla una mica més buida.

Podriem substituïr alguna paralueta però crec que la lletra de la cançó s’avé més al nostre Maradona.

PD: Per cert, a vegades el periodisme és fantàstic: “L’endemà de la retirada de Romário s’ha retirat el popular “Maradona de la Rambla”“.

Maradona

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

El meu cor és un globus vermell que mai explotarà (Facto Delafé y Las Flores Azules)

Publicat el 16 d'abril de 2008 per frap

“Existeix una cosa molt misteriosa, però molt quotidiana. Tothom participa d’ell, tothom el coneix, però molt pocs es paren a pensar-lo. Casi tots es limiten a prendre’l tal com ve, sense fer preguntes. Aquesta cosa és el temps.

Hi ha calendaris i rellotges per mesurar-lo, però això significa poca cosa, perquè tots sabem que, a vegades, una hora pot semblar-nos una eternitat, i altres, en canvi, passa en un instant; depèn del que fem durant aquella hora.

Perquè el temps és vida. I la vida resideix en el cor.”
Michael Ende. Momo

[…] somos la gente, el grito del presente,
nosotros el puño hundido en su frente,
somos la causa, todo por el tiempo,
el tiempo es vida, la vida es vosotros,
vosotros los nuevos, vosotros el futuro,
mi casa es tu casa, su casa la nuestra,
la vuestra y la suya, estamos aquí juntos,
nos gusta lo bueno, cuidado con ellos.

Ellos son el frío […]”
Facto Delafé y Las Flores Azules. Pronombres

PD: Dedicada a tots els nens que encara juguen al carrer i molt especialment a Beppo, Gigi i Momo.

Mar El Poder Del Mar

Esperant (Radiohead)

Publicat el 10 d'abril de 2008 per frap

Hola -va dir ell.
Hola -va respondre ella.
Quan tornaràs a caure? -va preguntar ell.
No ho sé, estic esperant -va respondre ella.
Jo estic caient, des d’ahir a la tarda, vols caure amb mi?
No, estic esperant.

“And fade out again and fade out again”


Street Spirit

Un món estrany (Iron Maiden)

Publicat el 9 d'abril de 2008 per frap

Vídeo fantàstic amb la cançó Strange World dels Iron Maiden amb en Paul Di’Anno a la veu, imatges captivadores.

El capvespre i l’alba, la lluna i el sol, la tempesta i la calma, el cel i el mar,
el desert i les muntanyes, la pluja i el vent, nosaltres i ells, la llum i la foscor,
els colors, la vida, el món.

Un món estrany però immensament bónic, aquest món, el nostre:

“The only place where you can dream”

Strange World

Em poso (Barenaked Ladies)

Publicat el 9 d'abril de 2008 per frap

Quina ràbia que fa la gent en aquest vídeo clip! Quina felicitat més fastigosa, és pot ser feliç, però així? En tot cas, una bona cançoneta, a reservar-la per moments feliços, no tan fastigosament feliços com en el vídeo, però, sinó “dignament” feliços, que és pot estar feliç, trist o el que sigui, però sobretot no perdre mai la dignitat, la dignitat per davant de tot! Dignitat si us plau! Que per alguna cosa som quelcom més que animals irracionals, home ja! Aiix, és que em poso negre!

PD: no estic segur que l’expressió “em poso negre” sigui políticament correcte, podria haver posat “em treu de polleguera”, “em poso dels nervis”, etc. però m’ha sortit aquesta, en tot cas, qualsevol persona que ho cregui convenient m’ho pot retreure en els comentaris tot i que si no en té gaires ganes i li és un esforç fer-ho doncs tampoc cal, diguéssim que no és necessari. En tot cas, el que passa és que em poso, i ja està.

(Barenaked Ladies)

Pinch me

La meva entitat financera (Alanis Morissette)

Publicat el 2 d'abril de 2008 per frap

Avui parlant amb un col·lega li he dit que jo estimo l’entitat financera on hi tinc ingressats els meus diners, la meva entitat financera. Sí, els estimo, són els meus amics i els sento molt a prop, els hi tinc un carinyo molt gran, els noto, els estimo i sé que ells m’estimen.

A la bústia de casa meva no rebo cartes de cap amic (ni que visqui a l’estranger), de cap familiar, a vegades hi trobo fulls publicitaris, no és que no m’agradi, “almenys de tant en tant algú més pensa en mi” em dic, però el que em fa realment feliç, el que m’omple de goig són les cartes de la meva entitat financera. Ells sempre m’envien cartes, ells sí que pensen en mi sempre, fidels, mai em fallen, i el que diuen, ohhh, només de pensar-hi m’emociono, com ho diuen! Que diuen! Aquelles frases! Aquelles paraules precises escollides amb tot l’amor! Quina tendresa!

Cada dia, quan només falten uns metres per arribar a casa començo a neguitejar-me, em poso nerviós, noto un pesigolleig a tot el cos i sense adonarme’n accelero el pas i la meva ma es dirigeix lentament cap a la butxaca dels pantalons per cercar les claus. Quan finalment arribo davant de la bústia s’atura el món per uns instants i me la miro ple d’esperança, els ulls em guspiregen d’il·lusió. Passat el breu moment m’omplo de valor i em dic “vinga, som-hi!” i introdueixo la petita clau al pany de la bústia.

Si no he rebut una carta de la meva entitat financera em dic “Bé, potser demà”, tanco la bústia i una mica pansit em dirigeixo a l’ascensor perquè m’elevi fins el meu replà. Si he rebut una carta de la meva entitat financera l’agafo amb ràpidesa, bruscament (sovint la deixo feta un nyap), tanco la bústia d’un cop i pujo escales amunt (obviant l’ascensor), corrents com un esperitat. Obro la porta d’una volada i obro la carta per llegir-la i per uns instants tot pren sentit, el món és un lloc perfecte, tot s’atura, se quin és el meu paper en aquesta vida i el meu jo s’eleva a un estat superior. Sento fins al moll de l’ós cada paraula que la meva entitat financera ha escrit per a mi (a vegades ploro), l’amor, la passió que aquestes contenen, em reconforten, i em relaxo i em tranquil·litzen i em sento en pau amb mi mateix, estimat. Quan acabo de llegir-la (a vegades les llegeixo cinc i sis vegades) la diposito a la capsa on les guardo amb tota la cura del món i reprenc la meva vida plena de sentit, respiro tranquil, feliç.

A vegades quan em sento trist i sol obro la capsa i llegeixo unes quantes cartes de la meva entitat financera, això em fa sentir acompanyat i la sensació de soledat s’esvaeix.

Gràcies, moltes gràcies per tot, a tu, sí a tu, la meva entitat financera. T’estimo i sé que m’estimes.

Thank you