Avui parlant amb un col·lega li he dit que jo estimo l’entitat financera on hi tinc ingressats els meus diners, la meva entitat financera. Sí, els estimo, són els meus amics i els sento molt a prop, els hi tinc un carinyo molt gran, els noto, els estimo i sé que ells m’estimen.
A la bústia de casa meva no rebo cartes de cap amic (ni que visqui a l’estranger), de cap familiar, a vegades hi trobo fulls publicitaris, no és que no m’agradi, “almenys de tant en tant algú més pensa en mi” em dic, però el que em fa realment feliç, el que m’omple de goig són les cartes de la meva entitat financera. Ells sempre m’envien cartes, ells sí que pensen en mi sempre, fidels, mai em fallen, i el que diuen, ohhh, només de pensar-hi m’emociono, com ho diuen! Que diuen! Aquelles frases! Aquelles paraules precises escollides amb tot l’amor! Quina tendresa!
Cada dia, quan només falten uns metres per arribar a casa començo a neguitejar-me, em poso nerviós, noto un pesigolleig a tot el cos i sense adonarme’n accelero el pas i la meva ma es dirigeix lentament cap a la butxaca dels pantalons per cercar les claus. Quan finalment arribo davant de la bústia s’atura el món per uns instants i me la miro ple d’esperança, els ulls em guspiregen d’il·lusió. Passat el breu moment m’omplo de valor i em dic “vinga, som-hi!” i introdueixo la petita clau al pany de la bústia.
Si no he rebut una carta de la meva entitat financera em dic “Bé, potser demà”, tanco la bústia i una mica pansit em dirigeixo a l’ascensor perquè m’elevi fins el meu replà. Si he rebut una carta de la meva entitat financera l’agafo amb ràpidesa, bruscament (sovint la deixo feta un nyap), tanco la bústia d’un cop i pujo escales amunt (obviant l’ascensor), corrents com un esperitat. Obro la porta d’una volada i obro la carta per llegir-la i per uns instants tot pren sentit, el món és un lloc perfecte, tot s’atura, se quin és el meu paper en aquesta vida i el meu jo s’eleva a un estat superior. Sento fins al moll de l’ós cada paraula que la meva entitat financera ha escrit per a mi (a vegades ploro), l’amor, la passió que aquestes contenen, em reconforten, i em relaxo i em tranquil·litzen i em sento en pau amb mi mateix, estimat. Quan acabo de llegir-la (a vegades les llegeixo cinc i sis vegades) la diposito a la capsa on les guardo amb tota la cura del món i reprenc la meva vida plena de sentit, respiro tranquil, feliç.
A vegades quan em sento trist i sol obro la capsa i llegeixo unes quantes cartes de la meva entitat financera, això em fa sentir acompanyat i la sensació de soledat s’esvaeix.
Gràcies, moltes gràcies per tot, a tu, sí a tu, la meva entitat financera. T’estimo i sé que m’estimes.
Thank you