estereofònicx

Això és el subtitel

La presó de Kevin Carter (Manic Street Preachers)

Publicat el 29 de febrer de 2008 per frap

 

El 26 de març de 1993 el diari New York Times publicava a la seva portada una fotogràfia del fotogràf i reporter gràfic Kevin Carter en que apareixia un voltor al costat d’una nena petita sudanesa esquelètica degut a la falta d’alimentació, el voltor espera pacientment que en breus moments la mort s’endugui la vida d’aquella nena.

El 23 de maig de 1994 Kevin Carter rebia el premi Pulitzer per aquesta fotogràfia.

Dos mesos després, el 27 de juliol de 1994, Kevin Carter, amb 33 anys d’edat, es suïcidava a la riba del riu on jugava quan era petit, inhalant el monòxid de carboni del seu automòvil.

Kevin Carter vivia atrapat per la fotografia que li havia donat un Pulitzer i l’havia fet famós, aquella fotogràfia era la presó de la qual no podia escapar. La gent no parava de preguntar-li si havia ajudat aquella nena famèlica. Kevin Carter no ho va fer, no la va ajudar; altres es preguntaven si el voltor no era la persona que va fer la fotogràfia en comptes del que apareixia a la imatge. Quan el fotogràf va rebre el Pulitzer va declarar:

“Es la fotogràfia més important de la meva carrera però no estic orgullós d’ella, no vull ni veure-la, la odio. Encara estic penedit de no haver ajudat a la nena”.

Aquella fotogràfia turmentava a Kevin Carter, i el va turmentar fins el final, fins que va trobar una sortida, fins que finalment va trobar una escapatòria a aquella presó de reixes invisibles que no el deixava viure.

El grup galès Manic Street Preachers va fer una cançó inspirant-se en aquests fets, la cançó es titula “Kevin Carter”. També existeix una pel·lícula documental titulada “The Death of Kevin Carter” del director Dan Krauss.

 

Kevin Carter

“Hi Time magazine hi Pulitzer Prize
Tribal scars in Technicolor
Bang bang club AK 47 hour

Kevin Carter

Hi Time magazine hi Pulitzer Prize
Vulture stalked white piped lie forever
Wasted your life in black and white

Kevin Carter

The elephant is so ugly he sleeps his head
Machetes his bed Kevin Carter kaffir lover forever
Click click click click click
Click himself under

Kevin Carter”

Churchill, guerra i música (Iron Maiden i Supertramp)

Publicat el 27 de febrer de 2008 per frap

El 4 de juny de 1940, Winston Churchill, Primer ministre de la Gran Bretanya, va fer unes declaracions a la Cambra dels Comuns que han passat a la història per la seva solemnitat i significat. Aquelles paraules dirigides al poble britànic venien a ser una declaració de guerra a l’Alemanya nazi, unes declaracions i un posicionament ferm del govern anglès que canviaria el curs de la història. Les paraules que Churchill va pronunciar aquell 4 de juny de 1940 es van gravar i un tall de veu d’aquell discurs ha estat utilitzat per diversos grups de música com per exemple Iron Maiden i Supertramp.

Fragment del discurs:

"We shall go on to the end, we shall fight in France,
we shall fight on the seas and oceans,
we shall fight with growing confidence and growing strength in the air,
we shall defend our Island,
whatever the cost may be,
we shall fight on the beaches,
we shall fight on the landing grounds,
we shall fight in the fields and in the streets,
we shall fight in the hills;
we shall never surrender!"


Winston Churchill

I la traducció ve a ser una cosa com:

"Lluitarem fins el final, lluitarem a França,
lluitarem als mars i als oceans,
lluitarem a l’aire cada cop amb més fermesa i més força,
defensarem la nostra illa al preu que sigui,
lluitarem a les platges,
lluitarem als camps i als carrers,
lluitarem a les muntanyes,
mai ens rendirem!"

Winston Churchill

El tall de veu es pot escoltar a la cançó "Aces High" dels Iron Maiden i a la cançó "Fool’s Overture" de Supertramp (Adjunto a l’apunt els vídeos de les dues cançons). En el cas d’Iron Maiden utilitzen el discurs com a introducció de la cançó i apareix a l’inici, en el cas de Supertramp es pot escoltar cap al minut 2:10 i el discurs està escurçat.

Un tall de veu històric. La guerra.


Iron Maiden – Aces High

Supertramp – Fool’s Overture

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Qualsevol té un bon dia (Loney, Dear)

Publicat el 25 de febrer de 2008 per frap
Avui al matí, un cop has tancat la porta de casa has recordat que no havies agafat les claus, no hi ha ningú a dintre i no tens copies: és igual, puc escoltar "The City, The Airport" dels Loney, Dear. Som dilluns, fas trenta passes en direcció a la feina amb els ulls encara mig clucs i trepitges una miserable, impertinent i mesquina caca de gos: no passa res, escoltaré "The City, The Airport" dels Loney, Dear. Arribes a la feina i et fumen una bronca perquè tot el que vas fer la setmana passada està malament i s’ha de repetir: tant se val, escoltaré "The City, The Airport" dels Loney, Dear. Quan és l’hora de dinar te n’adones que t’has deixat els tuppers, vas a comprar menjar en algun establiment fashion per provar coses noves, et sents la persona més cosmopolita i oberta del món mirant aquells aliments estranys que no acabes de reconèixer però que segons la carta són d’un lloc molt llunyà i exòtic, comences a menjar el plat i automàticament notes que el gust d’aquella "cosa" és horrible, tirant a fastigós: que hi farem, puc escoltar "The City, The Airport" dels Loney, Dear. Pagues amb un subtil gest de resignació sense que es noti gaire i amb un somriure de tonto a la cara d’aquells que es noten molt i vas a fer un cafè abans de tornar a la feina, demanes un cafè amb GEL i en uns instants tens davant teu un enorme cafè amb LLET: no hi ha problema, escolto "The City, The Airport" dels Loney, Dear. Tornes a la feina esperant que el dia et vagi, com a mínim, una mica millor, de totes maneres tampoc passa res si no és així: puc escoltar "The City, The Airport" dels Loney, Dear.

The City, The Airport

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Fanals (Joan Osbourne)

Publicat el 23 de febrer de 2008 per frap

Possiblement aquesta cançó tingui una de les lletres més dolentes (per no dir una altra cosa) que m’han posat mai davant. La Joan Osbourne no la conec, bé, no la coneixia, però el cas és que l’altre dia anava en un taxi per la ja fosca ciutat de Barcelona il·luminada només pels llums de neó dels fanals geperuts i tristos i a la radio del taxista va sonar aquesta cançó. En aquell moment em va semblar un bon moment per escoltar-la (no es tracta tot de moments?). Mirant per la finestra la transitada ciutat, veia com els fanals tenien altres fanals al costat i a l’altra banda del carrer; i veia com aquests fanals no es podien moure ni acostar els uns amb els altres, incrustats i immòbils a les seves voreres. Potser per això sempre estan geperuts amb el cap cot i tristos, resignats. Un dia d’aquests els fanals prendran vida i es posaran a caminar sobre l’asfalt. Mentre això no passi, no trucaré pas a Roma preguntant pel Papa.

"What if God was one of us
Just a slob like one of us
Just a stranger on
the bus
Trying to make his way home
He’s trying to make his way
home
Back up to heaven all alone

Nobody calling on the phone
Except for
the Pope maybe in Rome
"

One Of Us

Cu. O. Te. Essa. A. (Queens Of The Stone Age)

Publicat el 21 de febrer de 2008 per frap

El fet que els Queens Of The Stone Age hagin vingut a tocar a Barcelona, tal i com ja ens va fer saber l’intrèpid fotògraf rockviu, m’ha fet remenar el calaix ple de pols per tornar-los a escoltar. Quan ho he fet no he entès com és que la primera vegada que ho vaig fer no em van "enganxar" com ho han fet ara. Senzillament els trobo increïbles. He escoltat el seu disc "Songs For The Deaf" del 2002, que conté cançons com la que enceta el disc "You Think I Ain’t Worth A Dollar, But I Feel Like A Millionaire", "Song For The Dead" (espectacular), "hangin tree" o "Another Love Song" (que trenca una mica amb la línia del disc).

Molt em temo que em retractaré però mentre els escoltava em preguntava: que coi fan grups com els Tool si ja existeixen els Queens Of The Stone Age?

Ja estic esperant el moment d’escoltar, tal i com tinc previst, el seu últim disc "Era Vulgaris" (2007).


First It Giveth

Decreixement B.S.O. (Handsome furs)

Publicat el 19 de febrer de 2008 per frap

El passat 10 de febrer va començar la Marxa pel Decreixement, una marxa amb bicicleta per moltes comarques del nostre país amb l’objectiu de fer conèixer el decreixement. El decreixement és un moviment i una forma de vida i d’entendre-la que comença a fer-se conèixer al nostre país. L’il·lustre Sr. Carabassa en parlava fa temps.

Doncs bé, jo crec que si el decreixement tingués una banda sonora, en aquesta banda sonora hi haurien de ser presents els Handsome Furs. En les cançons del seu disc "Plague Park" hi reivindiquen un retorn a la vida humil i senzilla del camp, del món rural, fan referència a elements de la natura, i critiquen el món actual i les seves ciutats on totes les presses i facilitats que en ella hi trobem a vegades no ens deixen apreciar algunes de les coses realment màgiques i importants d’aquest món. Cançons amb títols tan explícits com "Handsome Furs Hate This City", "Dead + Rural", o "Dumb Animals" on a la lletra hi trobem fragments com aquest: "turn off the miracle of electric light".

Per cert, Handsome furs està format per un dels components de Wolf Parade, grup que en una cançó molt bona del seu disc "Apologies to the Queen Mary" també fa referència al món en el que vivim: "Modern World", que també té un vídeo clip molt bo.

Dumb Animals
(No és la cançó més animada del disc)

Ja mai més (u_mä)

Publicat el 18 de febrer de 2008 per frap

Prenc el relleu a l’amic aborígen i comparteixo el mateix entusiasme que ell mostra per parlar-nos i recomanar-nos u_mä.

En Pau i la Maria són u_mä, i a la seva web ens defineixen la seva música així: "Per a nosaltres u_mä és una mescla de nostàlgia, natura i “fet a casa”." Jo no hi afegiria res més, bé, potser sí, com diu l’aborígen, que és una música captivadora.

Des de la seva web us podeu descarregar el seu disc, o comprar-lo. I també veure els seus vídeo clips.

I per a mostra, un botó:

Blanc

Els reis del swing trencant perjudicis (Count Basie i Benny Goodman)

Publicat el 17 de febrer de 2008 per frap

A principis del segle XX, la música jazz i les seves variants, com ara el swing, van contribuir de forma notable a la disminució de perjudicis que alguns (molts) tenien cap a algunes persones per raons de raça o religió.

Músics de diferents orígens van començar a unir-se per tocar junts dalt d’un escenari, mostrant al públic que el color de la pell o la religió de les persones no comportava cap problema.

Dos grans del swing: Count Basie i Benny Goodman. En el primer vídeo una actuació de la Count Basie Orchestra i en el segón, actuació de la Benny Goodman Orchestra.

En el segón vídeo tots els músics de l’orquestra són blancs, ara bé, en Benny Goodman va ser un dels que va ajudar a trencar aquests perjudicis dels que parlava. Per exemple, tocant amb els músics Artie Shaw (jueu), Django Reinhardt (gitano) i Lionel Hampton (negre).

A disfrutar del swing!


One O’Clock Jump
(Count Basie Orchestra)

Sing, Sing, Sing (Benny Goodman Orchestra)

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Tres noies (Sleater-Kinney)

Publicat el 16 de febrer de 2008 per frap

"Hey! Look around they are lying to you
Can’t you see it is just a silly ruse?

They are lying, and I am lying too.


All you want is entertainment,

Rip me open it’s free"

Entretenir: tr Fer passar a algú agradablement el temps.
Mentida: Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat

Polític:
Persona que s’ocupa professionalment dels afers públics, de la política.

I ja que hi som:

Eleccions: POLÍT Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala estatal.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Ed. Enciclopèdia Catalana.

Canya de tres noies plenes de força i coses a dir: Sleater-Kinney.

Entertain

And… (Percy Sledge)

Publicat el 15 de febrer de 2008 per frap

I dic jo:

And…
When A Woman Loves A Man,
When A Man Loves A Man,
When A Woman Loves A Woman,
Etc… Etc… Etc…

When A Man Loves A Woman

When a man loves a woman
Can’t keep his mind on nothing else
He’ll trade the world
For the good thing he’s found
If she’s bad he can’t see it
She can do no wrong
Turn his back on his best friend
If he put her down

When a man loves a woman
Spend his very last dime
Tryin’ to hold on to what he needs
He’d give up all his comfort
Sleep out in the rain
If she said that’s the way it ought to be

Well, this man loves a woman
I gave you everything I had
Tryin’ to hold on to your precious love
Baby, please don’t treat me bad

When a man loves a woman
Down deep in his soul
She can bring him such misery
If she plays him for a fool
He’s the last one to know
Lovin’ eyes can’t ever see

When a man loves a woman
He can do no wrong
He can never own some other girl
Yes when a man loves a woman
I know exactly how he feels
‘Cause baby, baby, baby, you’re my world

When a man loves a woman…..

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Some day you’ll return (Dire Straits)

Publicat el 10 de febrer de 2008 per frap



"We’re fools to make war"


Brothers In Arms

These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day you’ll return to
Your valleys and your farms
And you’ll no longer burn
To be brothers in arm

Through these fields of destruction
Baptism of fire
I’ve watched all your suffering
As the battles raged higher
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms

There’s so many different worlds
So many different suns
And we have just one world
But we live in different ones

Now the sun’s gone to hell
And the moon’s riding high
Let me bid you farewell
Every man has to die
But it’s written in the starlight
And every line on your palm
We’re fools to make war
On our brothers in arms

Dos amics (Andrés Calamaro)

Publicat el 8 de febrer de 2008 per frap

Avui he estat amb dos amics que els hi agrada molt l’Andrés Calamaro, han començat a cantar cançons d’ell, una rera l’altra. Jo no el conec gaire, tot i que em sembla un personatge interessant, no coneixia cap de les cançons que els meus amics cantaven, menys una: Estadio Azteca, i m’agrada molt. De totes maneres és un músic que no m’ha acabat d’"enganxar" mai.

Per cert, no fa gaire vaig fer un apunt sobre que per casualitat havia sentit a parlar molt d’en John Coltrane a diferents llocs, i hi deia que havia llegit una entrevista a un músic que deia que no escoltava res més que en John Coltrane, aquest músic era l’Andrés Calamaro.


Estadio Azteca

Max Mix (Baltimora)

Publicat el 6 de febrer de 2008 per frap

Ai, quins records, Baltimora amb el seu Tarzan Boy juntament amb discs com el primer Max Mix són vinils que encara conservo, i que em porten molts records, records que conservo en la memòria i físicament en els vinils.

Cap a finals dels anys 80 van aparèixer els Max Mix, barreges de diferents cançons "disco" de l’època que van tenir molt d’èxit, sobretot els primers, no se fins a quin número d’edicions van arribar però em sembla que va ser força elevat (si es que encara no es segueixen produïnt, no ho sé).

Després també van aparèixer els primers discs de recopilacions d’èxits, com per exemple els "Boom" ("Boom 1", "Boom 2" i així fins a no se quin Boom tampoc).

Bé, en primer lloc adjunto una mostra de dugues portades, la del Max Mix 1 la del que sembla una re-edició del Max Mix i la de Tarzan Boy de Baltimora, després el vídeo-clip d’aquesta cançó i a continuació la que em sembla que és la portada original del Max Mix 1 de l’any 1985.

Tarzan Boy


No oblidis els llibres (Supertramp)

Publicat el 5 de febrer de 2008 per frap
No sóc un devot de Supertramp però hi ha una cançó d’ells que que m’agrada molt: School.

Fa anys vaig treballar un parell d’estius en un restaurant que a les tardes feia una mica de bar, era l’hora baixa, no hi havia gaires clients (potser per això m’hi van posar a mi), i el cas és que només hi havia dos o tres cassettes al costat de l’equip de música, un d’ells era un directe de Supertramp, així doncs, els vaig escoltar forces hores.

(El so no és el millor i la cançó m’agrada més en estudi)

School

Publicat dins de directes | Deixa un comentari