estereofònicx

Això és el subtitel

Cavalcant (Moriarty)

Publicat el 27 de maig de 2008 per frap

Com en Lucky Luke al final dels seus capítols, en Jimmy cavalca solitari a l’hora baixa, enmig de l’àrid oest, cap allà on és pon el sol i el cel és rogenc. En Jimmy tornarà un dia d’aquests a casa, el que és fa difícil és saber si ho farà viu o mort. És igual quantes coses dolentes hagis fet Jimmy, és igual que els defensors de la “seva” llei et persegueixin per tot arreu, sempre seràs el nostre Jimmy, el bo d’en Jimmy, el petit Jimmy. Torna Jimmy, sempre seràs benvingut, això és casa teva i sempre ho serà.

PD: Per cert, Moriarty a part de ser el nom d’aquest grup també és el nom del malvat Professor Moriarty, enemic de Sherlock Holmes i cap d’una colla de malèfics criminals d’arreu. No sé pas si el nom del grup hi té alguna relació.

Jimmy

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Papallones i equilibri (Laura Veirs)

Publicat el 11 de maig de 2008 per frap

Penso en papallones, moltes, volant al meu voltant, papallones i més papallones que venen i se’n van. Cada cop n’hi ha més, de tots colors: vermell, groc, verd, blau, gris, negre, blanc, taronja, beix… Centenars de papallones que giren al meu voltant, des dels peus fins al cap. Primer quiet, no veig més enllà, després giro i giro, més tard no puc escapar. Milers, ja són milers, movent-se ràpidament, electricitat. Un cercle perfecte de milers de papallones m’envolta. Finalment obro els braços i torno a girar, giro i giro sense parar, ara ho he entés, fa temps hi havia jugat, m’havia fet gran. Milers de papallones al meu voltant, milers de papallones que venen i se’n van, al meu rescat, jugant. Papallones al meu cap, papallones, milers i milers de papallones.

Recomano enèrgicament Laura Veirs. Ella és equilibri, ella és senzillesa, bellesa, ella és justa, ni més ni menys. Per dies de pluja com aquests, l’equilibri és justament el que evita el declivi, que no el diluvi. Laura Veirs no és alegria ni tristesa, però “és”. Laura Veirs és el vidre de la finestra esquitxat de gotes de pluja i també és el vidre de la finestra esquitxat de rajos de sol.

El vídeo clip és el guanyador d’un concurs de vídeo clips de Laura Veirs.

Phantom Mountain

At the top of
Phantom Mountain
I saw the turquoise
Brilliant burning sea
The sweat on my shoulders
The silvery haze
Swords of lightning
Hawks and Gulf Stream
Made me crazy, crazy

I could not tell the truth
I could not tell the truth
From the mirage, from the mirage

Yellow butterfly
On the rocky path below
Fluttering lifeless
In the shimmering glow
Of the Phantom Mountain
Took her heartache
Took her beautiful face
To a distant place

I could not tell the truth
I could not tell the truth
From the mirage, from the mirage

I could not tell the truth
I could not tell the truth
From the mirage, from the mirage

Llocs especials (The Cramps)

Publicat el 7 de maig de 2008 per frap

A l’anterior apunt parlava de que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons. Doncs bé, li vaig comentar aquest tema a un company, li vaig dir “sabies que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons?”, és veu que li va semblar interessant perquè l’endemà em va enviar un missatge de correu electrònic amb un enllaç a un vídeo força especial.

Si parlem de tocar a llocs especials, els The Cramps també ho van fer. El vídeo que em va enviar el company es el d’un concert dels The Cramps que el 13 de juny de 1978 van fer en un manicomi, concretament a l’Hospital Psiquiàtric de l’estat de Napa. Les imatges no són gaire bones ja que es va gravar amb una càmera portàtil de baixa definició però són prou explícites per mostrar lo bé que s’ho van passar i com van xalar tots els assistents.

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

L’home de negre (Johnny Cash)

Publicat el 4 de maig de 2008 per frap

Johnny Cash va tocar en diverses presons dels Estats Units i també d’altres països. Les seves cançons van ser diverses vegades número 1 a les llistes d’èxits del seu país i va deixar una empremta important tant en el món del country com en el món de la música en general.

“Els bons cristians no acceptaran que toquis per a assassins i violadors.”
Johnny Cash: “si no ho accepten és que no són bons cristians.”

Aquest és, més o menys, el diàleg que apareix a la pel·lícula Walk The Line quan Johnny Cash proposa a la seva discogràfica tocar i gravar un directe a la presó Folsom State Prison. L’any següent també va tocar, fer un disc i gravar en vídeo el concert a la presó San Quentin Prison, imatges que corresponen al vídeo d’aquest apunt, on precisament toca la cançó “San Quentin”.

San Quentin

San Quentin, you’ve been livin’ hell to me
You’ve hosted me since nineteen sixty three
I’ve seen ‘em come and go and I’ve seen them die
And long ago I stopped askin’ why

San Quentin, I hate every inch of you.
You’ve cut me and have scarred me thru an’ thru.
And I’ll walk out a wiser weaker man;
Mister Congressman why can’t you understand.

San Quentin, what good do you think you do?
Do you think I’ll be different when you’re through?
You bent my heart and mind and you may my soul,
And your stone walls turn my blood a little cold.

San Quentin, may you rot and burn in hell.
May your walls fall and may I live to tell.
May all the world forget you ever stood.
And may all the world regret you did no good.

San Quentin, you’ve been livin’ hell to me.

Johnny Cash, com solen fer els grans, va anar més enllà de la música, tot i que per fer-ho, la utilitzés.

Vídeo clip homenatge on apareixen diversos artistes, amb la cançó “God’s Gonna Cut You Down”:

Publicat dins de directes | Deixa un comentari