estereofònicx

Això és el subtitel

Petit (Red Hot Chili Peppers)

Publicat el 28 de desembre de 2007 per frap
Jo sóc petit, tu ets petit, ell és petit, nosaltres som petits, vosaltres sou petits, ells són petits. Jo sóc petit i vull ser petit, i petit vull ser, i petit he sigut i petit seré, i encara que diuen que ja sóc gran sempre seré petit. He de fer coses que fan els grans, que diuen que has de fer quan ets gran, que et diuen que fan i has de fer si ets gran, però jo sóc petit, vull ser petit i ho sóc, seguiré sent petit, petit, petit, petit, petitet, petitet com en patufet, que a la panxa del bou no hi neva ni plou i quan ets gran a vegades sembla que viatges de bou en bou, i jo no vull més bous! Ja en tinc prou de bous! I vull jugar sota la neu i la pluja, el vent o el sol, vull quedar-me embadalit, cridar, riure i plorar, alegrar-me i enfadar-me, sorprendre’m amb les coses i escoltar històries, imaginar que sóc un cavaller, un drac o un nan del bosc, veure núvols en forma d’elefant, conill o gripau. Jo sóc petit, tu ets petit, ell és petit, nosaltres som petits, vosaltres sou petits, ells són petits. I petit, petitet seré, encara que em diguin que ja no ho he de ser.

(I el que em tregui la il·lusió el dia de Reis li vento una plantofada).

Snow

Publicat dins de vídeo clips | Deixa un comentari

La llàgrima de l’arlequí (Marillion)

Publicat el 27 de desembre de 2007 per frap
L’arlequí feia riure als altres però ell estava trist, amagava les seves llàgrimes entre les rialles dels demés. L’arlequí va estar tota la nit sense dormir, mentre ningú el veia, a la seva cambra solitària, volia fer la cançó més trista de totes les cançons. Finalment l’arlequí ho va fer, esgotat, va posar música i lletra a la seva infinita tristesa.

Marillion amb el gran Fish.

"Too much, too soon, too far to go, too late to play
The game is over, the game is over"

Script For A Jester’s Tear

So here I am once more
In the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide
Overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you
Too late to restage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday

I’m losing on the swings
I’m losing on the roundabouts
I’m losing on the swings
I’m losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play
The game is over, the game is over

So here I am once more
In the playground of the broken hearts
I’m losing on the swings
I’m losing on the roundabouts
The game is over

Yet another emotional suicide
Overdosed on sentiment and pride
I’m losing on the swings
I’m losing on the roundabouts, roundabouts, the game is over

Too late to say I love you
Too late to restage the play
The game is over

I act the role in classic style
Of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song
To write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream
To exercise this silent scream
A scream that’s born from sorrow

I never did write that lovesong
The words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of morning
And examine the shadows on the other side of morning
Promised wedding now a wake
Promised wedding now a wake, awake

The fool escaped from paradise
Will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer "Why?"
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I’ll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens’ song
Has gone solo in the game
I’ve gone solo in the game, but the game is over

Can you still say you love me
Can you still say you love me
Can you still say that you love me
Do you love me
Do you love me
Do you love me
Do you love me, the jester’s tear

Can you still say you love me
Can you still say you love me
Can you still say that you love me?

The jester’s tear, the jester’s tear
Do you love me

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Germanor (Sepultura)

Publicat el 22 de desembre de 2007 per frap
L’Igor Cavalera ha deixat Sepultura, i a que no sabeu amb quin grup toca ara?… Doncs amb el del seu germà Max, Soufly. En el proper disc de Soufly, que ja s’està coent, el bateria serà l’Igor. Expectació.

L’Igor és un bateria excepcional, prodigiós, i es pot comprovar en aquest vídeo en directe, una de les cançons mítiques de Sepultura en un concert històric (cap a la meitat del vídeo sabreu a quina ciutat és el concert).

Inner Self

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Massa (AC/DC)

Publicat el 15 de desembre de 2007 per frap
Haurien de fer un manual d’auto-ajuda de com anar de cul i no ensopegar. I és més, haurien de fer un manual d’auto-ajuda volum 2, de com aixecar-te si ensopegues. Aquesta setmana he anat de cul i he ensopegat unes quantes vegades, finalment he tingut sort i amb penes i treballs he aconseguit aixecar-me de l’última de les ensopegades i arribar al meu destí. Ha sigut massa:

Touch Too Much

Publicat dins de vídeo clips | Deixa un comentari

El vol (Sangtraït)

Publicat el 11 de desembre de 2007 per frap
Buff! Se m’han posat els pels de punta, la pell de pollastre i no se quantes coses més.

Què grans que van ser. Escoltar aquest cant a la llibertat és tocar amb la pròpia pell el significat de llibertat, és sentir la llibertat com es revolta per tot el teu cos. L’home que volia ser ocell encara hi és, encara sobrevola el nostre, el teu, cel. I així serà per sempre.

El vol de l’home ocell

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

la gent se’l mirava, nena
no t’ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Tornada:
Es tornarà
ocell per un dia
i d’entre les cendres
podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em tregueu la llibertat

el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l’horitzó llunyà

Tornada

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

el cel és un somni
no se’l pot fer esperar
els núvols, les seves muntanyes
el sol, l’horitzó llunyà

Tornada

I una de propina 😉 (ostres que m’emociono, encara ploraré):

Somnis entre boires

PS: He llegit els comentaris del vídeo del YouTube i un altre cop… la pell de pollastre. Hi ha el comentari d’una veneçolana que diu que són la canya i un comentari en anglès d’un "guiri" que m’ha agradat molt, els defineix com els "Catalan Maiden", sí senyor.

Publicat dins de directes | Deixa un comentari