estereofònicx

¡Hasta la victoria siempre, queridos hijos!

Cada dijous a la plaça.

Felicitats

Famous Last Words

Helena

Els pioners del Black Metal.

Amb Venom la música va trobar un nou aliat… : Satanàs!

Impressionant el final.

Bloodlust

Friend of the Night

Hell Awaits

Necrophobic

Diuen que l’Elvis és el rei. D’aquest, diuen que és el rei del pop.

Billy Jean

Smooth Criminal

Uepaaa! A veure qui és el primer que salta de l’escenari!

Step Down

Això és la guerra! i les cobertes dels discs ja l’han començat.

Increïble!

Jo d’això en diria so i actitud "The Clash".

Dugues versions de la mateixa cançó, dos vídeo clips:

Riot Radio

I una versió de la cançó Forever Young d’Alphaville feta per la banda
australiana Youth Group amb un vídeo clip molt nostàlgic on es veuen
imatges d’un campionat de monopatins de l’any 1975.

Aquest vídeo clip m’ha fet recordar les curses amb monopatí que fèiem
quan era petit. Una bona colla de nanus baixàvem pels carrers amb més pendent, en el nostre cas asseguts al monopatí, no de peu. Érem
molts, sovint substituíem els monopatins per una especie de cars de
fusta que ens construíem nosaltres mateixos. Baixàvem a tota velocitat,
realment era una mica temerari, hi havia alguns revolts perillosos on
s’hi quedaven uns quants, n’hi havia de famosos i tot com un que li diem
"la curva de la muerte" i en aquest revolt ens hi quedàvem la meitat.
Ens havíem arribat a fer força mal, sempre acabàvem plens d’esgarrapades
per tot el cos.

Jo era dels més petits però no per això dels últims, al contrari, potser
per aquest mateix motiu, per ser més àgil, menys pesat, acostumava a
arribar amb els de davant, ara no recordo haver arribat mai el primer,
però 🙂. El meu monopatí era de color taronja i estava mig trencat per
davant, com si li haguessin fet una queixalada, era de plàstic i no era com aquests que hi ha ara que són molt amples. Em posava
amb les cames ben estirades cap endavant i l’esquena una mica inclinada
cap enrera, movent el cos cap un costat o un altre segons la direcció
que volia agafar.

Ara això és impensable, en algunes cruïlles s’hi posava algú per vigilar
que no passessin vehicles, en altres ni ho fèiem, actualment fer el que
fèiem és impensable.

Una bona versió:

Forever Young

I també un vídeo clip d’una cançó original d’aquesta banda, que no està
gens malament:

Catching & Killing

Compression, sustain. Impression remains.

I am not a guilty sentence.

I just get up and switch it off.

Secret temptations, standard frustrations.

I look inside, there’s nothing in there.

Other parasites ripped on schedule you solitary man.

You sit at your territorial machine.

I need you to tell me this is wrong.

Catching and killing.

Catching and killing.

Oh I feel like I’m winning.

Catching and killing.

Tapestry in the loungeroom, talkshow reject.

Tell me your name, tell me your name.

A man sits at his computer and moves infinitesimally

I need you to tell me this is wrong.

Catching and killing.

Catching and killing.

Oh I feel like I’m winning.

Catching and killing.

Forever Young

Lets dance in style, lets dance for a while

Heaven can wait were only watching the skies

Hoping for the best but expecting the worst

Are you going to drop the bomb or not?

Let us die young or let us live forever

We dont have the power but we never say never

Sitting in a sandpit, life is a short trip

The musics for the sad men

Can you imagine when this race is won

Turn our golden faces into the sun

Praising our leaders were getting in tune

The musics played by the madmen

Forever young, I want to be forever young

Do you really want to live forever, forever and ever

Some are like water, some are like the heat

Some are a melody and some are the beat

Sooner or later they all will be gone

Why dont they stay young

Its so hard to get old without a cause

I dont want to perish like a fading horse

Youth is like diamonds in the sun

And dimonds are forever

So many adventures couldnt happen today

So many songs we forgot to play

So many dreams are swinging out of the blue

We let them come true

I trontollaran les torres i els pilars de la terra.

Pura força d’aquesta banda de Sant Feliu de Guíxols, no us perdeu un directe seu.

Pisa’s Tower

Always Love

I una de tranquileta:

Inside of Love

M’omplo d’emoció quan parlo d’aquestes pel·lícules, mítiques pel·lícules i mítiques bandes sonores d’Ennio Morricone:

El bo, el lleig i el dolent

Inici d’"El bo, el lleig i el dolent" amb la música d’Ennio Morricone:

Gran duel entre els tres:

La mort tenia un preu

Una altra mítica cançó d’Ennio Morricone a l’inici de la pel·lícula:

Per un grapat de dólars

Grans escenes:

Mai és un mal moment per escoltar aquesta cançó però avui potser és un dia especial per fer-ho.

Lladres

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l’aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s’ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d’aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.