estereofònicx

“This is a song for anyone
With a broken heart”

Blue Skies

Després de veure l’apunt de Rockviu dels Barricada, el vídeo clip d’una de les millors cançons de l’últim disc “La tierra está sorda”.

“[…]que ya no hay abrazo de despedida[…]”

Pétalos

ATX

Visito el myspace d’Anímic i veig que aquest proper mes de juny toquen a Tarragona al Festival GEA i que entre els grups que participen hi ha els The Wave Pictures. I llavors em dic, anem a posar un vídeo dels The Wave Pictures (Myspace) al bloc. I és que, aquests nois estan bojos i per tant, estimen com uns bojos.

“I love you like a madman

I miss you all the time

I wait for the morning

I will wait all night”

I Love You Like a Madman

Baker Lake

Slow down honey, I can’t think
Seen this before and I know what’s about to break you
There’s a light in your eyes that’s burning slow
The look on your face has been that way for days oh I don’t know why

Everyone’s saying the best is already gone.
But I know what we got coming ‘round.
The days are alive and filled up with changes
It’s only half of what we got coming ‘round.

Baker Lake (Sera Cahoone)

Oh germà, germà! Aniràs a Mykonos, sí, hi aniràs, vés germà, vés a Mykonos, jo t’esperaré a l’antiga porta. Vés a Mykonos. Oh germà!

Mykonos

The door slammed loud and rose up a cloud of dust on us
Footsteps follow, down through the hollow sound, torn up

You go
Wherever you go today
You go today

Mykonos (Fleet Foxes)

Barragán e Hijos

The Cave

Fa gairebé un mes que no deixo d’escoltar Midlake, a casa, pel carrer, a tot arreu, és una obsessió. Feia temps que un grup no m’enganxava tant, molt temps. No ho sé, estic bojament enamorat de les seves cançons, sobretot de totes les del seu últim disc: “The Courage of Others” (2010).

Acts Of Man

Petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons, petons………………

Kiss

“And darling take my hand
And lead me through the dawn
Let’s kidnap each other
And start singing our song”
Kiss (Scout Niblet & Billie ‘Prince’ Billy)

The Letter

Ja no puc fer res més que caure als peus d’en Jason Molina, si li pogués dir alguna cosa en tindria prou amb una paraula: “gràcies”.

Arribat el moment, no podria dir adéu d’una manera millor:

“Hold on Magnolia, I hear that station bell ring
You might be holding the last light I see
Before the dark finally gets a hold of me
Hold on Magnolia, I know what a true friend you’ve been
In my life I have had my doubts
But tonight I think I’ve worked it out with all of them
Hold on Magnolia to the thunder and the rain
To the lightning that has just signed my name to the bottom line
Hold on Magnolia, I hear that lonesome whistle whine
Hold on Magnolia
I think its almost time”
Hold On Magnolia (Magnolia Electric Co.)

Escoltes la campana de l’estació? Crec que és gairebé l’hora.

I un vídeo, no oficial, on es barregen unes bones imatges que no tenen res a veure amb la cançó però que precisament per això trobo que el fan un interessant i bon vídeo clip, contradictori, però guapu:

Hold On Magnolia

No em compraré (ni adoraré) un producte restrictiu, per tant, mancat de llibertat, que em crea una dependència cap a ell, entre d’altres maneres havent d’utilitzar els seus productes, els seus serveis i el seu programari, i menys encara si l’ha fabricat una empresa multinacional la qual en té el control total, sigui quina sigui.

Encara que sigui amb petits actes (petits actes de resistència?), el que m’agradaria és canviar ni que sigui una miqueta aquest món on visc. I alguns d’aquests actes són adquirir el mínim possible productes restrictius, tot, amb el desig d’assolir una societat una mica més justa, més lliure, més igualitària i més accessible.

Si ja estem justos de llibertat només falta que ens la restringim nosaltres mateixos i a sobre en facilitem part a una multinacional. La llibertat d’ara i la del demà, perquè restringir-nos-la ara és restringir-nos-la demà.

Endavant doncs amb el nostre futur.

The Major Cities Of The World Are Being Destroyed One By One By The Monsters

M’agrada, m’agrada, m’agrada, sí! Cada cop hi ha més gent que s’ho curra, cada cop hi ha més opcions, més diversitat, més creativitat, més aspiracions, més entusiasme, més ànims, més aire! Més aire!

I què bo que és tenir de veí blocaire el periodista hipèractiu i musical (entre altres), Roger Palà. El vaig llegint i gràcies a ell de tant en tant un va descobrint i coneixent nous grups i cantants d’aquest país. L’última descoberta que ens ofereix m’agraaaaaaaada molt!

Ell és en Monegre (bloc) i bé, de fet no cal que expliqui molt perquè ja hi ha bastant explicat aquí.

El disc de l’any, que és seu, de Monegre, un EP amb llicència Creative Commons que contè set cançons, es pot escoltar i descarregar des de la seva web, i també es pot comprar! Jo, mentre l’anava escoltant he anat fent la compra i ja l’estic esperant.

Cargol, treu banya

A vegades no cal dir res:

Friend Of The Night

I tú, de qui ets? De Sanjosex o de Manel? És a dir, a l’Heliogàbal o al Palau?

Jo, de Sanjosex, és a dir, a l’Heliogàbal. Bé, avui no, demà.

(Encara no hi ha vídeo clip de l’últim disc, llàstima)

Temps o rellotge