estereofònicx

Això és el subtitel

Calor (Amaral)

Publicat el 25 d'agost de 2008 per frap

I no parlo de la calor que es mesura en graus centígrads. Parlo de la calor d’Amaral, de la calor que a vegades necessitem en els freds híverns. Els petits o grans híverns que sovint ens visiten a l’estiu, a la primavera, a la tardor o en el mateix hívern. Calor, més calor, molta calor.

Te necesito

Paraules (Paco Ibañez)

Publicat el 16 d'agost de 2008 per frap


Palabras para Júlia

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto,
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti,
cuando te escribo estas palabras,
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname, no sé decirte
nada más, pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

(José Agustín Goytisolo)

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

From Catalunya (Get Cape. Wear Cape. Fly)

Publicat el 12 d'agost de 2008 per frap

Per un cop a la vida, i que no serveixi com a precedent, faré cas a una mindundi i posaré un vídeo en directe d’un noi anglès que sembla prou eixerit i que ho fa prou bé. M’ha agradat, faltarà aprofundir-hi més, però les primeres cançons que he escoltat estan molt bé, a més en té una que es diu “Postcards from Catalunya” i només per això ja es mereix una oportunitat. Espero no haver-me’n de penedir.

I Spy

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Sempre (Iron Maiden)

Publicat el 11 d'agost de 2008 per frap

T’ha deixat la novia? Tranquil. T’han fet fora de la feina? No passa res. És la vintena vegada que suspens l’examen de conduir? Cap problema. No hi ha manera que et toqui la loteria? Ni cas. T’arriben a casa uns rebuts que no saps ni per on agafar-los? Que els donguin.

No hi ha cap problema, tranquil, sempre et quedaran els Iron Maiden, ells sempre hi seràn. Com dirien alguns: Iron Maiden Rules!


Hallowed Be Thy Name

New York City Hardcore (Agnostic Front)

Publicat el 11 d'agost de 2008 per frap

That’s how we live it!


For My Family

For my family for my friends
for those that we’ve lost I sing
this is a message, this is for you
never forget the lower east side crew!

I remember all times we spent
and all that we went through
down on avenue A
the year was 1982!

HARDCORE! New York City!
NEW YORK!
that’s how we live it!

we always stuck together
we always had something to prove
we gave birth to a movement
this is for the old school and the new!

HARDCORE! New York City!
NEW YORK!
that’s how we live it!

80’s (Bloc Party)

Publicat el 7 d'agost de 2008 per frap

“Live the dream like the 80’s never happened”

Quins eren els somnis dels 80? Aquells que van morir de sobredossis d’heroïna. Quina era la il·lusió dels 80? Aquella que moria a cada paperina. I la innocència dels 80? Aquella que quan va despertar es va adonar que no sabia on collons estava (confusion).

East London is a vampire it sucks the joy right out of me
How we long for corruption in these golden years.

Bloc Party a tope. Disappear Here!!!

Song For Clay (Disappear Here)

I am trying to be heroic
In an age of modernity
I am trying to be heroic
As all around me history sinks
So I enjoy and I devour
Flesh and wine and luxury
But in my heart I am so lukewarm
Nothing ever really touches me

At the Trois Garcons, we meet at precisely 9 o clock
I order the foie gras and I eat it with complete disdain
Bubbles rise in champagne flutes, but when we kiss I feel nothing
Feasting on sleeping pills and Marlboro reds
Self-pity won’t save you

Oh how our parents suffered for nothing
Live the dream like the 80’s never happened
People are afraid to merge on the freeway
Disappear here

We stroll past the queue, into the magazine launch party
I am handed a pill and I swallow it with complete disdain
Kick drum pounds off beat high hats remember to look bored
We suck each other’s faces and make sure we are noticed
The cocaine won’t save you

East London is a vampire it sucks the joy right out of me
How we long for corruption in these golden years.


Publicat dins de directes | Deixa un comentari

En nom dels Déus (AC/DC)

Publicat el 5 d'agost de 2008 per frap

Si jo resés a algun Déu, no en seria només un, serien dos Déus: Angus Young i Bon Scott.

Alabats siguin els Senyors! Que grans són els Senyors! Ells són la llum que il·lumina el camí! Oh Déus, guieu-nos en la llarga travessía!

Darwin era un pamplines: la terra, el món, l’univers només han pogut ser creats per dos éssers superiors, dos Déus: Angus Young i Bon Scott.

Angus i Bon, que esteu a l’infern,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci’s la vostra voluntat,
així en la terra com a l’infern.
El nostre rock de cada día doneu-nos avui;
i esperoneu-nos les nostres culpes,
així com nosaltres no perdonem els nostres deutors;
i permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos del bé.

Amén!


Highway To Hell