#laCiutatQueEnsEspera 1: Maria Sisternas, objectiu parc públic habitatge

Poques persones com la MariaSisternas ens han fet (re)pensar tant la ciutat i l’#habitatge aquests dies. Em fa molta il·lusió explicar q avui començo una nova sèrie amb veus sobre #laCiutatQueEnsEspera i que la Maria Sisternas, arquitecta, articulista i una de les persones escollides per pensar l’estratègia de país post pandèmia, és la primera ‘convidada’.

En aquest enllaç podeu repescar alguns dels seus articles sobre urbanisme i habitatge i que són un bon complement al vídeo.

Continua llegint

La gran plaça republicana, en defensa de l’espai públic

Hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat que volem; la ciutat al capdavall com la gran plaça pública del projecte republicà, com el gran espai compartit obert a tots i a totes, accessible, el lloc on passen coses i on podem treballar millor per la igualtat d’oportunitats. També el lloc on l’escletxa, on l’esquerda de la desigualtat es mostra amb més cruesa. Aquesta és la ciutat que tenim, i a la vegada, la ciutat que aspirem a millorar.

Dues maneres de descriure-la, dues maneres d’aproximar-s’hi. La primera la dic amb l’expressió de l’exalcaldessa Dolors Sabater que, agafant el fil de Francesco Tonucci (aquí podeu aprofundir), sempre diu, i trobo que és un encert, que no hi ha millor de treballar per una ciutat per tots i per totes que fer-ho des de la perspectiva dels infants. Una ciutat pensada per als més petits és una ciutat pensada per la gent amb dificultat de mobilitat, per la gent gran; també pensada com el lloc obert a les oportunitats, com el lloc obert a l’intercanvi.

Al voltant d’aquesta ciutat amb ulls d’infant quan estavem a govern precisament vam començar a dissenyar parcs Continua llegint

Recuperar l’espai públic i altres reflexions (resum de la setmana)

Setmana marcada per un Sant Jordi singular (apunt específic al blog) i per la crisi política local (apunt específic al blog), però aquests darrers set dies de confinament també han convidat a fer diferents reflexions.

Per exemple aquesta, que va formar part del diari de confinament #41 espai públic ‘a reconquerir’.

Aquests dies em dona la sensació que tots plegats estem reflexionant, potser com mai, sobre com és el lloc on vivim, el nostre habitatge; també aquesta reflexió la fem balcó enllà: com han de ser els carrers i places de les nostres ciutats i pobles en aquest món post Covid19, en aquest món post pandèmia tenint en compte que potser en un futur n’aniran venint d’altres en aquest context globalitzat en el qual ens toca viure. Però en aquesta reflexió de món globalitzat se suma la lluita actual amb una que la precedia i que segurament la sobrepassa. I que és la lluita i tot allò que fem per atendre la crisi climàtica.

Aquí és on hem de saber sumar la preocupació per carrers més segurs des d’un punt de vista de la salut pública amb el compromís per carrers amb menys emissions, més nets, i en definitiva amb carrers que afavoreixin una interacció més Continua llegint

Pas important per a la protecció del Turó de l’Enric

#Naturaurbana a tocar de casa. Aquest matí de diumenge ha estat un autèntic plaer seguir la mirada atenta i curiosa de Joan Cuyas de DEPANA, que ens ha guiat per un itinerari naturalístic pel Torrent de la Font de Badalona. Hem aprofitat per celebrar les bones notícies amb el Turó de l'Enric.

#Naturaurbana a tocar de casa. Aquest matí de diumenge ha estat un autèntic plaer seguir la mirada atenta i curiosa de Joan Cuyas de DEPANA, que ens ha guiat per un itinerari naturalístic pel Torrent de la Font de Badalona. Hem aprofitat per celebrar les bones notícies amb el Turó de l’Enric.

[RESUM DE LA CINQUENA SETMANA DE GENER DE 2020] Bones notícies per a la natura a Badalona, aquesta setmana. A l’espera de saber tots els detalls,és positiu l’anunci de permuta per protegir el Turó de l’Enric i celebrem que el govern hagi seguit l’estratègia de negociació que vam iniciar quan érem a govern. De fet, a principis de 2018 ja vam proposar el terreny on finalment es farà el tanatori –al torrent de Vallmajor, a les Guixeres–, però aleshores el va desestimar. Felicitats als col·lectius implicats i un reconeixement a qui va ajudar a l’inici a trobar alternatives (Josep Duran, Francesc Ribot, Clara Solà…) i a l’actual govern per, finalment, seguir-ho. Per cert, al blog aquest tema ha anat sortint recurrentment com podeu veure en aquest llistat.

Més coses. Setmana de ple a Badalona (aquí podeu repescar l’apunt al blog amb el més destacat) i a la Diputació de Continua llegint

Projectes que es van fent realitat (però que en realitat evidencien falta de propostes)

[RESUM DE LA SEGONA SETMANA DE GENER DE 2020] Segurament, un dels tristos indicadors de la paràlisi municipal a Badalona (que afecta la gestió, però també el disseny de ciutat) és que prop de dos anys després de la moció de censura en què PSC, PP i C’s es van posar d’acord per acabar amb el govern del canvi en que participavem com a ERC els projectes que es van anunciant i que es van fer realitat són els que es van engegar en aquell moment. Aquesta setmana n’han coincidit tres.

Comencen aquest mes les obres de millora de l’accessibilitat als barris de la Salut, Sant Joan de Llefià, la Pau i Sant Crist. La primera intervenció és la construcció d’un ascensor al carrer d’Hipòlit Lázaro amb el grup Verge de la Salut. Vam comprometre (projecte + pressupost) la major inversió en accessibilitat mecànica a #Badalona. Contents q ara finalment (s’havien anunciat al maig) comencin les obres per una ciutat més habitable en els barris amb més pendent de la ciutat. Del projecte global en podeu saber més aquí.

Més coses:

Abans i després, plaça i carrer Azorín.

Abans i després, plaça i carrer Azorín.

En breu comencen les obres de reurbanització del carrer i la plaça Azorín i que reforçarà a Llefià l’espai públic amb domini per al vianant. La remodelació millorarà i pacificarà l’espai públic a Llefià, un projecte impulsada fa dos anys mentre érem a govern amb la participació de l’AV de la Ronda, en el marc d’acord amb PSC.

Una petita actuació a la Riera Matamoros, entre Germà Juli i Francesc Layret, un dels trams amb voreres més estretes de Continua llegint

El més destacat del 2019 a Badalona

A continuació, mes a mes, el més destacat de l’actualitat a Badalona (i una mica més enllà també) a través dels enllaços amb diferents apunts al blog publicats al llarg d’aquests 12 mesos.

Gener: l’incendi d’un pis a Sant Roc situa en un primer pla la realitat oculta de la pobresa habitacional i energètica a Badalona.

Febrer:  El projecte de les 3X arriba al ple en un context preelectoral en què destaca l’acte d’Ara Repúbliques en clau europea al Principal i la Trobada Municipalista d’ERC.

Caòtic consell de Mobilitat; un tema en què cal ordre i rigor

Un moment del consell de Mobilitat del dimarts 3 de desembre.

Un moment del consell de Mobilitat del dimarts 3 de desembre.

Dimarts va tenir lloc un caòtic Consell de la Mobilitat sense secretari (quina persona de rang no polític va prendre acta dels acords?), sense suport audiovisual i sense personal tècnic present a la sal; i en que, a mitja sessió, es va enviar una nota de premsa ja explicant les conclusions de la mateixa (un ‘accident’ ben significatiu del caràcter de tràmit que el govern semblava haver donat a la convocatòria).
Sigui com sigui, poques propostes (malgrat el titular de la notícia oficial) i en tot cas molta incertesa i alguns temes que ens preocupen, i molt.

En menys d’un mes entra en vigor el pla de baixes emissions a Barcelona i és evident que aquesta regulació tindrà un impacte important a la ciutat, una obvietat però que en el consell es va tractar només tangencialment i en resposta a les preguntes dels assistents. Badalona Continua llegint

Debats sobre el futur en espais recuperats (tot un missatge)

L'exposició es pot visitar a la CACI fins el 28 de novembre.

L’exposició es pot visitar a la CACI fins el 28 de novembre.

[RESUM DE LA QUARTA SETMANA DE NOVEMBRE 2019] Una mostra sobre el Pla Director Urbanístic Metropolità, que actualment es troba en la fase inicial de redacció, es pot visitar fins el 28 de novembre a Badalona i permet redescobrir l’antiga CACI (reivindiquem el Museu del Còmic, encara!), accessible al públic finalment després de les obres q vam impulsar. Una proposta potent per entendre l’urbanisme q ens espera i que obre la porta a convertir la fàbrica en actor cultural a Badalona. Dijous va tenir lloc la sessió participativa corresponent a l’àmbit en què està inclosa la nostra ciutat, en què es van aplegar més de Continua llegint

I ara, què? Preguntes, respostes i alguna proposta sobre #TotsSomSantPep

De qui és i qui és el responsable del conjunt de Sant Josep? El que coneixem com ‘Sant Josep‘ –i que acull i ha acollit al llarg del temps diferents activitats cíviques i esportives– és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona –per tant, de titularitat privada– i està qualificat, en la seva major part, com a equipament. El bisbat va delegar en una associació, el Centre Parroquial, la gestió de l’espai actual, a principis de la dècada dels 40: l’aspirantat, una secció de teatre encara recordada, de muntanya i l’activitat esportiva, principalment vinculada amb el bàsquet figuren en pàgines destacades de la història associativa i ciutadana de la ciutat.

Quin és el problema? Les activitats que s’hi desenvolupen no tenen el que es coneix com a títol habilitant; és a dir la llicència d’activitat i és per això que progressivament han anat tancant diferents serveis (teatre en un primer moment, terrassa, bar… i ara pistes). Les obligacions de legalització, manteniment i seguretat del conjunt equipamental del Sant Josep corresponen al propietari, l’Arquebisbat de Barcelona. Administrativament, el centre ha de complir amb la normativa, com ho fan la resta d’establiments de pública concurrència. No és una qüestió d’obcecació burocràtica, sinó de seguretat. La llicència assegura l’adeqüació dels espais a tots els requeriments de seguretat, accessibilitat i salut pública que pertoquin.

Es pot evitar el tancament immediat? La realitat és que la propietat ha esgotat ja tots els procediments possibles de disciplina urbanística oberts en el seu moment per l’administració i ha deixat perdre així l’oportunitat de legalitzar i acondicionar l’espai. I així hem arribat al punt de no retorn actual, que afecta i perjudica tantes famílies. A hores d’ara l’administració, des d’aquest punt de vista, només pot fer una cosa: requerir el cessament de l’activitat; i la propietat només pot respondre d’una manera: atenent Continua llegint

Dades per conèixer millor (i donar resposta a) la desigualtat

Aquesta setmana, l’Instituto Nacional de Estadística va publicar l’Atlas de distribución de renta de los hogares, i aquesta setmana el diari El País i un equip liderat per Kiko Llaneras han utilitzat les dades per fer un interessant mapa de rendes obert i accessible aquí.

Com diu, Benet Fusté a Twitter, “Són unes dades utilíssimes per veure la distribució territorial de les necessitats i per marcar al mapa coses conegudes: Culubret a Figueres, Font de la Pòlvora a Girona, Salt, Torre-Sana a Terrassa, Can Puiggener a Sabadell, Canovelles, Sant Roc i la Mina, Sant Cosme…” Pel que fa a la ciutat, les dades no sorprenen però permeten afinar el coneixement del territori, imprescindible eina per entendre (i donar resposta) a un dels grans reptes que tenim a #Badalona (i al país); donar resposta a una desigualtat que es cronifica i complica.

El mapa de rendes de #Badalona mostra el salt entre els prop de 4.500 euros de Sant Roc (llenca entre Marquès de Mont-Roig i Alfons XII) els prop de 19.000 euros de Dalt de la Vila Nord (carrer d’en Prim). Objectiu polític, acabar amb la ciutat dels dos colors.

Més mapes i indicadors per a conèixer un continu urbà que hem d’articular millor, també Continua llegint

D’una ciutat més habitable

“Los grandes debates que vienen en las ciudades tendrán que ver con prácticas y andar podría ser un tema transversal en temas como Sanidad, Educación o Urbanismo.“

📝 Fil sobre les polítiques empreses a Badalona en aquest sentit pel govern en que vam participar com a ERC, junt amb Guanyem i ICV-EUiA.
📝 Article d’Antoni Gutiérrez-Rubí sobre com dissenyem les ciutats i com cal prioritzar el caminar.

A Badalona vam implicar els nens i nenes de la ciutat en el disseny dels parcs; al capdavall, són els primers experts!

🙋🏻‍♂️ Aquí podeu recollir més informació d’aquesta aposta en el marc del Consell dels Infants.
💁‍♀️ M’hi ha fet pensar aquest article de l’Helena López Vallejo a El Periódico, recomanat per la Núria Iceta.

Districte 3, aposta per un espai públic que connecti

Ja és una realitat la nova carretera de Can Ruti i el lateral fins a Coll i Pujol i es troben en execució les obres del parc de Can Bada, la passera del Torrent de la Font, la millora del carrer Molí de la Torre i en un tràmit avançat de tramitació el camí del G4 a Montigalà. Més informació en aquesta nota al web d’ERC i també en les següents piulades:

Continua llegint

Primeres línies d’un mandat de reactivació i governança compartida

La pacificació consensuada del carrer de Francesc Layret, artèria cívica clau a Badalona (🖇️ nota de premsa); un carrer per a Neus Català, en el lloc que abans era el carrer General Weyler, inventor dels camps de concentració (🖇️ més informació); la participació en urbanisme enfortida, un compromís a partir del procés reeixit a la plaça Trafalgar (🖇️ més informació); la reactivació econòmica en clau metropolitana, a partir de la reflexió de futur sobre els nostres polígons industrials… Temes que Continua llegint

Temps invertit! Projectes de ciutat pensats entre molts

Aquest apunt comença fa poca cosa més d’un any enrere, concretament el set de març de 2018. Després de prop de 3 hores, estavem a punt d’acabar l’audiència pública de seguiment d’inversions al districte 2, al centre cívic de Can Cabanyes, quan d’entre el públic algú demana la paraula. “Vull pensar –es preguntava tot exigent un veí en veu alta– que tot allò que vam decidir entre tots en el pressupost participatiu s’executarà abans d’acabar el mandat, oi?” La meva resposta portava de bracet una mala notícia i una bona notícia, i així li ho vaig dir, generant una certa perplexitat en ell… i entre la gent present a la sala.

La bona notícia: que el procés participatiu impulsat pel govern i del qual donavem compte en aquelles sessions era també un compromís al qual ens sentíem vinculats. Es portaria a la pràctica tot el que es va definir en aquella votació ciutadana –inèdita quant al volum posat a consideració de la gent i pel que fa al percentatge de participants–. Compromís ferm, reforçat amb el fet que tots aquells projectes prioritzats tindrien, a més, un seguiment obert en la seva execució, transparent i amb el contrast dels veïns i veïnes.

La ‘mala notícia’ en realitat no era una notícia dolenta. Tot canvi en la manera de prendre les decisions té implicacions que cal valorar. Preguntar a la gent i incorporar les seves propostes… allarga el temps de Continua llegint