La divisa és absurda. O és que hem de fer com aquell netejador de vidres que cau del pis més alt d’un gratacels, i un oficinista que el veu passar per la finestra li pregunta si està bé, i li respon: “per ara, sí”? Ahir al matí em va tocar prendre el cotxe i fer
“Havia promès a Albertine que si no sortia amb ella em posaria a treballar. Però l’endemà, com si la casa hagués viatjat miraculosament aprofitant el nostre son, em despertava en un temps diferent, sota un altre clima. Oi que no treballem quan desembarquem en un nou país i ens cal adaptar-nos a les noves condicions?
Tot sopant, la noia explica que a l’escola han reciclat el material que va sobrar després d’haver fet de col·legi electoral el 9N: el cartró de les urnes el fan servir a la classe de plàstica, i amb les paperetes han fet blocs de notes. Això m’ha traslladat de cop a l’any 1980, a una
Al caer la tarde, absorto tras el cristal, el niño mira llover. La luz que se ha encendido en un farol contrasta la lluvia blanca con el aire oscuro. La habitación a solas le envuelve tibiamente, y el visillo, velando sobre el cristal, como una nube, le susurra lunar encantamiento. El colegio se aleja. Es
Laura Serra explica a l’ARA que aquests dies es compleixen cinquanta anys de l’emissió per televisió de la primera producció en català. Va ser el dimarts 27 d’octubre de 1964 a les cinc de la tarda, quan l’únic canal que llavors existia (TVE) va emetre La ferida lluminosa, de JM de Sagarra. L’article explica que va
“Alguna vegada, quan m’aixecava per anar a buscar un llibre al despatx del pare, Albertine, que m’havia demanat permís per a ajeure’s mentrestant, estava tan cansada per la llarga caminada a l’aire lliure del matí i de la tarda, que, quan jo tornava, encara que només hagués estat un moment fora de l’habitació, la trobava
D’un temps ençà em desperto més d’hora. Ara mateix, quan escric aquest paper, és diumenge i encara no són dos quarts de set del matí. M’he llevat cansat de voltar pel llit (girant d’un costat i de l’altre com si em rostissin a l’ast, que diu l’Odissea). Dimarts passat, una hora abans de l’hora marcada
“Com que sovint sou víctima dels meus problemes, perquè quan pateixo una crisi d’asma massa forta us demano que em procureu una mica de silenci, trobo que és ben just que quan tinc alguna cosa agradable us demani que la compartiu amb mi. Espero que voldreu acceptar aquests quatre faisans amb la mateixa naturalitat amb
Quan jo era petit, les últimes setmanes de curs tenien una banda sonora estrident i inconfusible. Un bon dia, al menjador escolar, ens sorpreníem de comprovar que, per postres, la inacabable sèrie de pomes i taronjes havia cedit el pas a uns esplèndids albercocs. N’hi havia dos per cap i, només de seure a taula,
“Les dones que més he estimat no s’han correspost amb el meu amor per elles. Aquest amor era veritable: jo ho subordinava tot al fet de veure-les, de conservar-les només per a mi, i plorava si una nit les havia esperat en va. Però l’atribut particular d’aquelles dones era més el de desvetllar el meu amor,
Fa uns dies, La Vanguardia va publicar una carta on la Sra. Catalina Argemí explicava que havia dut a una oficina de Correus de Barcelona un paquet destinat a Holanda. L’endemà d’enviar-lo, la Sra. Argemí va comprovar al web de Correus que el paquet ja havia sortit. Dos dies després, quan la senyora torna a
“Vam marxar del poble en automòbil, escortats un moment per les casetes que acudien amb les seves flors. L’aspecte del país ens semblava molt canviat. A l’hora de fer-nos la imatge topogràfica de diferents indrets, la noció d’espai no és pas la que juga el paper principal. Ja hem dit que la noció del temps
Així com l’obra d’alguns compositors està vinculada a la seva condició d’instrumentistes (l’obra de Chopin potser només la podia escriure un gran pianista), en el cas de Gustav Mahler la seva obra revela que l’ha escrita un director d’orquestra. Els experts diuen que això es manifesta en la riquesa i la precisió de la instrumentació
Faig un exercici al web de la meva classe d’anglès. No és difícil: hi ha una llista d’adjectius i jo he d’anar-ne escrivint els contraris (fast/slow, tall/short, etc.).Al costat de l’adjectiu “correct”, dubto si escriure-hi “wrong” o “incorrect”. Finalment opto per “incorrect”, i la màquina diu que no, que era “wrong”. Per a fer-m’ho avinent,
El recorregut de l’exposició sobre Le Corbusier que fan al CaixaFòrum es clou amb una recreació de l’interior del cabanon on l’arquitecte va passar algunes temporades al final de la seva vida. El disseny d’aquesta petita habitació (3,66 x 3,66 m) és ple d’intel·ligència i conforma un espai netament humà: impregnat de civilitat i raó,