Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Espanya és un mal negoci. “Correos”, per exemple
Fa uns dies, La Vanguardia va publicar una carta on la Sra. Catalina Argemí explicava que havia dut a una oficina de Correus de Barcelona un paquet destinat a Holanda. L’endemà d’enviar-lo, la Sra. Argemí va comprovar al web de Correus que el paquet ja havia sortit. Dos dies després, quan la senyora torna a consultar el web pensant que el paquet ja ha arribat, llegeix: “acaba de salir del aeropuerto internacional de origen“. Com quedem? No havia sortit tres dies enrere? Sí, però per anar cap a l’aeropuerto internacional (de Barajas, por supuesto). La Sra. Argemí, que escriu la carta a LV sis dies després de deixar el paquet a Correus i sense que aquest hagi arribat a Holanda, acaba preguntant si no seria més eficient que el correu que s’envia des de Barcelona sortís directament per l’aeroport del Prat.
El mateix diari va publicar la resposta del cap de comunicació de Correos a Catalunya, que, de manera didàctica, explica: “els correus de tot el món estan articulats en xarxa i els convenis postals internacionals recomanen, per control, seguretat i eficiència, que a cada país hi hagi una sola oficina de canvi. El Centre de Tractament Internacional que Correos té a l’aeroport de Barajas és la porta d’entrada i sortida de tot el correu internacional que des d’Espanya s’intercanvia per via aèria amb qualsevol altre país.” (Remarqueu el “d’entrada i sortida”: el correu, per exemple, de Milà a Barcelona també ha de passar per Madrid.)
L’endemà, al Twitter de La Vanguardia, un lector aportava nova informació: “El més al·lucinant –deia el tuitaire @25RPons– és que els paquets per via marítima van de l’origen al port de Barcelona, d’aquí a Madrid, i tornen a Barcelona.”
Si això és veritat, em sembla que hem de felicitar Correos pel zel amb què vetlla pel “control, seguretat i eficiència”. Els resultats -això no es pot negar- són espectaculars.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
també és veritat que tots els paisos apliquen aquest criteri, i això comporta que a paisos com els USA tot vagi també centralitzat, tot i que alla es a nova york i no washington. y com que son mes de 300 millions d’habitants, és un veritable coll d’ampolla que fa que tot s’endarrereixi molt alla.
quan tinguem la republica, el nostre hub passara a ser bcn -o on sigui que funcioni millor-, i els nostres enviaments no faran tanta volta.
el centralisme estil paris que es gasten per madrid es tan bestia, que una vegada fa uns anys em va tocar un sorteig d’un viatge a una capital europea, l’anada i tornada en avio només. pero quan vaig a tancar-lo, em diuen que només és desde madrid, i que si vens d’altre lloc és cosa teva pagar-te el viatge a madrid.
Ara puc entendre com se fa qu’un postal deixat a la bústia de Correos de Rocabruna (Camprodon) hagi viatjat més de 3 setmanes per arribar al meu nét que s’està al Rosselló!