Haikus

JULIEN VOCANCE (Lió, 1878 – Annonai, 1954), pseudònim de Joseph Seguin, poeta i col·leccionista d’art, fascinat pel Japó. El seu llibre Cent visions de guerre (1016) és  un conjunt de haikus escrits al front, al fang de la trinxera on el poeta perdé l’ull esquerra.

Considerant el haiku occidental, amb totes les conseqüències, com un gènere diferent de “l’original japonès”, he escrit variacions sobre kaikus de Vocance i seguint la mètrica del haiku japonès clàssic (5/7/5). Millor dit, és senryu, forma japonesa similar al haiku: expressa sentiments.

La poesia és converteix en un discurs sobre l’existència.

La mort, sens dubte,

a immensos solcs oberts.

Les llavors, homes.

 

Inquietud

a tota la carn. Per

on pot entrar,

en qualsevol instant,

la propera metralla.

 

Creus de fusta

del terra aixecant-se

aquí-allà.

 

La mort al cor.

L’horror als ulls.

Fiblada de trinxera.

 

Sentir tot l’ésser

esfondre’s amb gana,

amb fred i por.

 

Pels ulls velats

han passat records terribles:

dona, menuts

 

 

Imatges visuals que descriuen el sinistre panorama que l’ull contempla des de la trinxera.

Arran de terra

l’ull veu lleus turons

i poca herva.

 

Bell resplendor!

Les mans a les parpelles

per protegir-se.

 

Per a sarcòfags,

ni mans, ni peus, ni cara.

Blancs embolcalls.

 

Dels canons, ratxes.

Horitzó clarejant.

Vista efímera.

 

Vagant a palpes

pel regne de les ombres.

La nit eterna.

 

Sensacions auditives arriben a ser inquietants i brutals, tal com el poeta les experimentà.

Ossos de cos,

cavall mal enterrat.

El peu fa… xof!

 

Gossos, de lluny

udolar a la mort.

Passar de llarg.

 

Ahir, brunzit.

Avui, a la gorra.

Demà, al cap?

 

Ara de nit,

en altre temps tan dolça,

esquerdada

per bruscos resplendors.

Ombres de  mort assetgen.

 

Núvols de fum.

Tot el terra tremola.

On la propera?

 

Rumors de vídues.

Brunzit com d’un eixam.

Cossos envaïts.

 

 

Mostra la vulnerabilitat dels cossos, sotmesos a dures condicions físiques, a la malaltia, a les ferides, a paràsits.

Tres mesos negres.

A trinxeres cadàvers.

La peladera.

 

En sa franel.la,

picotejades d’ungles.

Bitxets i cuques.

 

 

Experiències a les trinxeres.

A bocinets.

Als peus del combatent,

carn escampada

 

Fins a la pell

no entraran les bales.

Llana i cuir.

 

Llegí la carta

del nen. Mirà el nom.

Per ell no era.

 

Àcides serps

llençades a la nit.

Als ceps perdudes.

 

A punt d’albada, `

avidament empassa

la sopa freda.

 

Previ a mort,

fusell ensangonat.

Entorn, cadàvers.

 

Caiguts, a terra,

pel cansament. Postures

com cadàvers.