El bloc de Palafrugell

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

Sempre
que veieu al Conseller Saura us heu de
fixar amb els seus dits. Posa les mans d’una manera especial, fa moure els
dits constantment. És un tic. Al mateix temps es toca repetidament el coll de
la camisa i fa un gest amb el seu propi coll, com estirant cap amunt.

A què deu ser
degut tot això? A inseguretat, a nervis, potser se sent molest amb les
situacions, incomoditat? Però sempre ho
fa, per tant no pot ser cap d’aquestes
qüestions. Senzillament deu ser un tic natural, propi d’un polític amb molta responsabilitat, a qui no li surten mai bé
les coses.

Contradiccions
entre el pensament i l’acció de govern. Decisions en contra del que pensa la
majoria de la ciutadania. Resultats de la gestió prou negatius. De totes
maneres, no hi ha cap problema. Ja hi ha la lloca que li donarà aixopluc.

Mentre el PSC-PSOE segueixi governant, aquí i allà,
el Conseller Saura no ha de patir gens
ni mica, sempre tindrà un Montilla,
perdó el President Montilla, que li farà
costat en el que faci falta.

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

Barcelona-Malaga, via Shangai

L’altre dia es va inaugurar
la ruta directa del TAV entre Barcelona i
Màlaga, sense passar per Madrid. Tothom
ho ha trobat bé. Han construït un pas de 5 o 6 quilometres per fora de Madrid per
tal de fer el recorregut més curt i així evitar fer parada a l’estació d’Atocha.

Dic que tothom ho ha trobat
bé, com quasi sempre, per fer veure que, també com sempre, tot ha de passar per
Madrid i nosaltres contents.

La ruta més lògica, la més
rentable, la que ens ha de portar definitivament a Europa, no passa evidentment
per Madrid. Va de París a Màlaga circulant per la riba de la Mediterrània. O
sigui per territori català ha de circular per Girona, Barcelona, Tarragona,
Castelló, València, Alacant i ja un xic més avall per Murcia. Ja és normal que
els de Saragossa i Guadalajara vagin a Màlaga per la ruta madrilenya, però la resta
pot fer-ho per la més lògica. Altra cosa és perpetuar la dependència
distribuïdora de la capital del reino.

El mateix podem dir del desastre
de l’aeroport de Madrid, per culpa de la neu i la manca de previsió i mitjans del
govern de Zapatero i la seva ministra preferida,
Magdalena Alvarez. Totes les persones que
viatjaven a Sud-america, varen quedar enganxades a Madrid al ser l’única opció per
fer-ho. Existeix el Prat? Quin dia deixarem la dependència de Barajas?

Dit això podríem
certificar que als catalans ens seria igual anar a Màlaga via Madrid que fer-ho via Shangai. Estem contents, ens agrada passejar per la meseta, de la mateixa manera que ens agradaria
passar per la Gran Muralla.

Deia, jo, dies enrere que el 28 de desembre tindríem sentència del Constitucional i nou finançament del Govern d’Espanya.
Em vaig equivocar de mig a mig. No hi ha sentència. Però si que hi ha indicis més clars, si fins ara no era així, d’un probable finançament que ens arribarà possiblement abans del 31, o no, molt retallat i amb la maquina d’anivellar consolidada definitivament.
Anivellar entre 15 com fins ara, però amb la variant 2008.
No han servit de res les discussions estatutàries, ni les votacions de poble i parlaments, no ha reeixit l’esperança del canvi per Catalunya.
Ni els que volíem l’estatut del 30 de setembre, ni els que el varen retallar (PSC-PSOE i CiU) en contra del País, estarem satisfets de tot plegat. Com sempre Madrid ens torna a dir que nosaltres solament som una autonomia, com les altres 14, i que deixem de banda totes les nostres aspiracions nacionals. Fareu el que mana la Constitució, sereu solidaris, treballareu per nosaltres, com fins ara, i de cap manera obtindreu res del que històricament us pertany. Sou a Espanya i aquí us mantindreu.
Així estem i així continuarem mentre el poble de Catalunya no reaccioni i es revolti contra el govern espanyol fent seguir al govern català. Si no ho fem així, seguirem mendicant, agenollats, davant els governs centrals, de qualsevol color.
El nostre govern ha de veure clar que el poble vol altra cosa. Sempre que aconseguim canviar el govern català és clar.
Les darreres apropiacions del President Macià per part del President actual, fan més evident que cal un canvi de govern. No podem jutjar al franquisme i ara parlen de Macià, quina barra.

Tenim molt a prop el dia
28 de desembre, i la cosa cada cop fa més mala olor. Olor de mig podrit, millor
dit, olor de resclosit. Com si les coses s’anessin repetint any rere any. No sé,
sempre la mateixa música, sempre la mateixa coral. La lletra carrinclona, gens
innovadora, repetitiva, enganxosa.

El 28 de desembre, després
del tió i la missa del gall del 24 i el fum, fum, fum del 25, ens anunciarà
coses no gens satisfactòries per a Catalunya. Coses, com deia abans, ja
conegudes d’altres anys. La mateixa llufa, la mateixa enganyifa, els mateixos
17 amics a dinar, la mateixa sopa, la carn rostida quasi socarrimada, els
postres de “tocino de cielo” o d’arroz con leche” i al final un cafè amb molt de
marro i el regalet de sempre en forma de sobre sorpresa que ens vindrà a dir
quin sou tindrem els propers anys.

Què voleu que us digui, a
mi m’agradaria fer coses diferents el dia 28. No sé, decidir amb qui dino, com
a molt, dos o tres, quines cançons cantem, quines brometes ens fem els uns als
altres i com ens repartim els diners que hem recaptat o recaptarem. Diners que
solament vindrien del nostre territori i per servir les persones que hi viuen i
treballen.

El dia 28 voldríem que fos
diferent, més nostre, sense tenir dependència d’allà i per damunt de tot sense haver
de ser solidari amb una gent que creuen que la solidaritat passa sempre, per
fer pagar als suposadament més rics, per repartir després a parts iguals entre
tots els comensals de sempre, obviant, sense posar-se vermells, que la majoria
dels 17 reben més que no aporten i poden donar millors serveis que els que paguem
més. Delirant.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

Els governs espanyols mai
han volgut ni volen acceptar la situació diferencial del nostre territori, els
governs catalans, el d’ara també, sempre han preferit negociar les retallades
obtenint uns resultats, que avui portaran la nostra economia a una situació
insostenible. No podem mantenir uns serveis socials en les condicions que marca
la llei, no podem oferir una educació digna a l’ingent quantitat de mainada que
viu a casa nostra, no podem fer pujar la despesa sanitària imprescindible per
la salut dels catalans, i no podrem mantenir un sistema productiu competitiu.
Què ens quedarà, doncs? Uns mínims de quasi tot, que no satisfaran a ningú i un
passadís immillorable per convertir, la majoria de serveis públics, en privats
accentuant cada dia més, les diferències socials en funció de les rendes
personals, o sigui qui més tingui millor serveis tindrà i l’altre que es foti.

Oblidava un altre factor
important, la famosa sentència del Constitucional, que si no cau el 28, caurà
el 38, i que també té molt a veure amb tant endarreriment, tanta promesa incomplerta
i tanta ximpleria general.

Jo amb tres o quatre en tinc prou per anar a dinar
el dia 28 de desembre, a la resta no els vull ni veure. Com més lluny millor,
no vull perdre altre cop la cartera.

Són a Washington per parlar, 7 minuts cada un d’ells, de la crisi
financera internacional. Uns volen refundar el capitalisme, quina
conya. Altres volen seguir defensant la llibertat de mercat i la lliure
competència. Com si el capitalisme no fos estrictament això. O sigui
tots plegats volen fer el mateix, seguir engreixant els beneficis dels
especuladors, defraudadors i altres espècimens que campen per aquest
món espoliant tot el que pugui generar un dolar de benefici.
Només cal pensar un minut, amb els 22 representants que hi ha a
Washington, per adonar-se que les coses no li poden anar pitjor al
planeta. Només cal veure el puzle de personatges i els països que
representen per tenir clara una sola cosa. El capitalisme no cal
refundar•lo, el capitalisme s’encarrega de reconvertir els defensors
dels més necessitats, dels paries, en definitiva de la majoria
d’habitants del planeta, en defensors de les polítiques dirigides a
espoliar-los, en fer-los encara més pobres en benefici de la minoria.
A Brasil viu bé la majoria? I a l’Índia, a Xina, Turquia, Sudàfrica,
Mèxic, Indonèsia, Rússia, per no parlar de França, Espanya o Alemanya.
Viuen bé les majories d’aquests països? Com es poden trobar gent tan
diversa i amb problemes tan diversos, sinó és per a defensar els
interessos de les minories ? La majoria del països esmentats, per
defensar les seves majories es trobarien en altres fòrums molt més
específics, sense tant de rebombori i segurament per no arribar a cap
acord a curt termini per la solució dels problemes dels més
necessitats.
Trobar-se a Washington és una altra cosa, aquí parlarem solament de com subvencionar als rics perquè puguin seguir sent rics i no hagin de fotre mà del calaix dels beneficis anteriors, la pela és la pela i no podem anar enrere per solucionar els problemes d’avui. Per això hi ha els governs de centre, d’esquerres i de dretes, els quals ja ens subvencionaran les pèrdues d’avui per poder recollir més diners demà. Això si, sempre en detriment de la majoria, no fóra que en algun moment els pobres esdevinguin rics, com nosaltres. Només faltaria això, quina xusma.
Això és el que farà Zapatero a Washington, pactar i agenollar-se davant en Bush, oblidant que, a casa seva, els treballadors cada dia ho tenen més magre per arribar a final de més, que les empreses tanquen a dojo i que no veiem solució per a tot plegat. Calia anar tan lluny per escenificar aquesta paròdia? No cal arremangar-se i fer possible que, les majories del teu estat sobrevisquin amb dignitat a la crisi que han creat les minories?
Calia anar tan lluny per solucionar els problemes de Catalunya? Recordes Catalunya? Aquella comunitat autònoma que habitualment genera tant de benefici i rep tan poca compensació. Si home aquells babaus que treballen, quan poden, per fer possible que la resta visqui de les subvencions que tu reparteixes. Aquella gent que un dia esdevindrà independent del que tu representes i que avui viu una crisi econòmica profunda, gràcies, per damunt de tot, al teu suport incondicional. Gràcies Zapatero per tot el que fas per nosaltres, les majories, i per nosaltres els catalans, mai et podrem agrair les gestions que has fet a Washington. Mentre nosaltres esperarem els resultats d’un Estatuet retallat, d’unes competències minses i d’unes inversions que no arriben mai.
Abans de finalitzar voldria saludar les majories de tots els 22 països reunits a la capital dels Estats Units d’Amèrica, per recordar-los que mai facin cas dels cants de cigne del capitalisme. No us deixeu enlluernar per promeses de prosperitat i treball, sense abans haver constatat que ells hi posen el mateix esforç que vosaltres. Si no ho fem així, seguirem sent la majoria minoritària que no pinta res en aquest món globalitzador. (mà d’obra barata per engreixar les minories, abans en dèiem classe obrera)

Diu la notícia: Si Hamilton, que estava situat en la sisena posició, no hagués avançat
a l’última volta Timo Glock (l’únic pilot que rodava amb pneumàtics
secs), el mundial hagués quedat en mans de Felipe Massa.
L a meva pregunta:
Tot plegat no ha estat un muntatge per fer-lo campió?

L’enrenou que hi ha pel
teme del cofinançament de la sanitat l’ha provocat, evidentment, la Consellera
Marina Geli, que ja fa temps va posar la qüestió sobre la taula.

Ara la patronal del sector
recomana el mateix que la Consellera (hi ha alguna cosa entre ells?)

La sanitat gratuïta per a
tothom és un dret que varem assolir a principis de la decada dels vuitanta, amb
l’Ernest Lluch de ministre.

Han passat 25 anys i ens
trobem en una situació de crisi sanitària molt greu. No hi ha calés i el servei
que rebem és bastant deficient. Retards, fins i tot, per veure el metge de
capçalera, la qual cosa vol dir, de rebot, retards per visitar l’especialista,
per fer proves diagnòstiques, per operacions. No tenim ni els metges ni el
personal d’infermeria necessàris. Sembla que tot va cap avall i ara resulta que
la solució arriba de la mà del cofinançament. Ningú parla de mal finançament
per part de l’Estat, ningú parla que estem a la part baixa del rànquing estatal
en quant a recursos per persona.

La Consellera i la
patronal del sector s’entenen en el cofinançament, ella per no posar en qüestió
els dèficits financers per part del govern del PSOE, o sigui del seu propi
partit, ells per seguir emplenant la bossa amb els concerts que tenen signats
amb la conselleria.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

Del cotxe del President
del Parlament s’ha parlat més que no pas dels autèntics problemes del País. És
veritat que n’ha fet un gra massa, però tot i així caldria parlar també
d’altres cotxes, de la Visa, del telèfon, de la gratuïtat dels viatges dels
polítics i dels seus propis sous. Tot plegat forma part de la gestió quotidiana
de la nostra política i no en sabem de la 
missa la meitat. Cal que els cotxes siguin de luxe? Són necessaris tants
de cotxes al servei de tantes persones? Cal una visa institucional? El telèfon
mòbil l’hem de pagar entre tots? Els seus desplaçaments en avió o tren han de
ser gratuïts? Cobren un sou adequat?

Són preguntes que es fa la
ciutadania i que normalment fan arribar a una única conclusió: si tenen un sou
molt més alt que la mitjana nacional, no es poden fer càrrec, ells mateixos, de
les despeses esmentades? Si treballessin a l’empresa privada aquestes despeses anirien
a càrrec de l’empresa, però evidentment ja formarien part del conjunt del sou
fitxat en el contracte, sou més despeses de representació, per exemple.

A l’àmbit públic la cosa
hauria de ser completament diferent. Sou digne adequat a cada càrrec i prou. No
pot ser que hi hagi sous de 60, 70, 80, 100, 150, 170 i 200 mil euros l’any, o
més, i encara amb despeses a part.

Els sous de la majoria de
ciutadans són pelats, sense complements, la majoria de mil euros al mes i si
superen aquesta xifra és per poc, la feina precària, les llistes de l’atur
vessen per tots costats, les hipoteques escanyen i l’aigua que
baixa…………

Aquests dies es comenta
tot això i les reaccions que provoca no ajuden al matrimoni polítics-ciutadania.
La democràcia té un preu i s’ha de lluitar per ella, ara, no tot s’hi val en
democràcia, sobretot si volem mantenir una relació de parella que ens faci
iguals i  es valori, també, per igual, a
tots dos membres de la parella, amb les seves virtuts, els seus defectes i les
seves necessitats.

Si ho fem així
l’encertarem, sinó, anirem de cap al divorci definitiu.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

Aquests darrers dies ens
han arribat mostres clares de falses eufòries. Venen de fonts polítiques
diverses i també abasten àmbits geogràfics de mides  diferents.

El primer fa referència a
la demarcació de Girona i de boca de diputats socialistes: Segons ells les
inversions de l’Estat per l’any 2009 són molt positives ja que arriben a quasi
600 milions d’euros. La majoria d’aquests diners van destinats a la gran
velocitat i al desdoblament de la N-2, tot i que en aquest cas no s’acaben de
completar les obres del total del seu recorregut per les comarques gironines
(quan anys fa que esperem aquest desdoblament?), sembla que hi haurà algun euro
per la biblioteca de Girona i per l’arxiu. Deixaran d’executar el pont que ha
d’unir les dues ribes del Ter entre la zona de Pedret i l’accés a Girona per
Sarrià de Ter. Pocs calés per regenerar platges, refer passeigs marítims o
executar camins de ronda. Cal estar eufòrics per aquestes inversions, la
majoria de les quals porten anys i anys de retard?

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Considero que els governs
de Madrid no han considerat mai prioritari fer inversions a Girona, tot i
l’eufòria dels diputats del PSC.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

El segon cas és el pacte
signat dimecres al Parlament entre el tripartit i CiU. Després de mesos i mesos
marejant la perdiu ara ens ofereixen un pacte unitari que solament recull el
que diu l’estatutet. Ni concreten imports, ni parlen d’inversions futures i per
damunt de tot no ens expliquen com s’ho faran per negociar aquest contingut amb
el Govern de Madrid. Ho faran juntets?, ho negociarà solament el govern?, ho
deixaran en mans de Castells i de Saura (el del pacte de Vilanova)?, deixaran a
Mas que es faci la darrera foto amb Zapatero per escenificar altre cop la
retallada?

Ens hem de començar a
preparar per aguantar el ruixat que ens caurà al damunt pel deficient
finançament?

Penso sincerament que tot està pactat, tal com va
dir un cop el President Montilla: obtindrem el 
millor finançament possible (possible vol dir el finançament que
decideixin ell i Zapatero amb el consentiment de Mas).

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Avui he llegit que el
Secretari General de CCOO, José María Fidalgo, es tornarà a presentar per
seguir dirigint el sindicat els propers 4 anys. Sembla que també repetirà
Cándido Méndez, dirigent de l’UGT.

Són bones notícies per al
Govern espanyol, es mantindran al capdavant dels sindicats majoritaris dues
persones que han aconseguit domesticar el sindicalisme espanyol fins a nivells
mai esperats.

D’ençà els pactes de la
Moncloa, el Pacte de Toledo i fins i tot en la lluita contra el terrorisme, el
sindicalisme espanyol ha esdevingut una eina eficaç, tant pels diferents
governs, com per la patronal. Sindicalisme amb pell i anima de xai que s’ha
fotografiat, amb un afany de protagonisme i col·laboracionisme exacerbats, amb
tots i cadascun dels líders polítics i empresarials per signar, aplaudir i
ratificar suports a mesures que quasi sempre han significat retallades
importants als drets dels treballadors.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

A nivell català passa més
o menys el mateix. El País té problemes importants a nivell econòmic, social,
sanitari i d’ensenyament.

Què en diuen els sindicats
dels retards en la gestió de la Llei de la Dependència? I sobre els ajuts a
l’habitatge? O sobre les llistes d’espera en la sanitat? O sobre el fracàs
escolar? O sobre les desigualtats que hi ha entre funcionaris de les diferents
administracions?

No en diuen res, o poca
cosa, ja que ells estan asseguts a totes les comissions, taules o fòrums de
debat on es decideixen les retallades, els ajornaments o les discriminacions
que pateix la ciutadania avui.

Són art i part, i per això
es volen mantenir al càrrec, per seguir fent polítiques sindicals basades en la
col·laboració i no en la defensa dels drets dels treballadors. Defensa que s’ha
de fixar en el compliment de les lleis, la lluita per evitar les retallades
socials i salarials, la defensa de la dignitat de les persones, com en el cas
del creixent i preocupant nivell de pobresa i marginació, etc.

El sindicalisme del Segle
XXI hauria d’estar molt més al servei de les persones, d’aquesta manera, potser
tindria més acceptació, més força i podria esdevenir com el quart poder,
decisiu en les qüestions fonamentals i no pactista, pragmàtic i mut com ha
esdevingut els darrers anys.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

Aquesta frase deixar clar,
sense embuts, quina és la voluntat del President Montilla. Segurament també la
faran seva els partits catalans, que ara sembla que van units. Només acceptaran
allò que els hi doni el Govern Central.

Ja estem al cap del
carrer, fa temps que el finançament protagonitza la nostra lluita amb Madrid.
S’ha deixat de banda la retallada que Mas i Duran varen signar amb Zapatero, la
qual evidentment satisfeia al PSC-PSOE i a ICV.

Ningú recorda el gran
acord del 30 de setembre de 2005 i l’espectacle que ERC, CiU, PSC-PSOE i ICV
varen protagonitzar al Congrés dels Diputats. Ningú ho recorda o si ho fan
prefereixen no parlar-ne.

Són pragmàtics, van al
millor finançament possible i ja està.

Zapatero, Solbes, Pajin,
Blanco, Zaragoza, Iceta, Cunillera, Castells etc. i el propi Montilla ja fa
temps que tenen decidit què rebrà Catalunya, ja tenen decidida l’harmonització
amb les comunitats autònomes, tenen molt clar que han de satisfer els altres,
en detriment de Catalunya.

Això si, ho faran posant
sobre la taula una quantitat de milions important, però que no serà mai el que
realment necessita el poble català ni eixugarà el dèficit històric dels darrers
30 anys.

Posaran cara de victòria i
ens voldran convèncer de les virtuts del nou finançament i del calendari que a
partir d’aquella data ens imposarà el PSOE (i ells mateixos) que no serà altre
que aquell que recull la frase del President Montilla, haurem assolit el millor
finançament possible i a terminis, que difícilment compliran.

Posem l’Estelada als balcons, reclamem el que és nostre. No fem cas dels polítics que ens han preparat un Estaut, esquifit, de curta volada. Ells saben que nosaltres no en tenim prou amb un bon finançament, ells saben que nosaltres volem decidir sense el control del centre, que volem ser independents de tot allò que de sempre ens ha menyspreat, i al mateix temps ens ha munyit fins l’esgotament. Volem un Catalunya lliure de veritat, sense harmonitzacions ni falses solidaritats. Visca Catalunya lliure.

Avui he decidit tornar a
escriure regularment al meu bloc. Portava una temporada poc fructífera, però
els esdeveniments de la política catalana no em permeten seguir mut, sense
escriure.

Faig una petita recopilació,
una mostra, d’anteriors comentaris publicats al Bloc
de Palafrugell, per tal de centrar els temes i per constatar que modestament
vaig encertar bastant en el moment d’escriure’ls.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
span.infodate
{mso-style-name:”info date”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

dimarts, 4 de març de 2008 | 12:34h

Queden quatre
dies per les eleccions a les Corts Espanyoles. Sembla estrany, però els
catalans també ens hi presentem. Volem tenir representació a Madrid, uns per
influir i altres per poder dir que intenten influir.

Els nostres partits s’afanyen per presentar les
seves propostes econòmiques, socials, culturals etc., però sempre amb la vista
posada en els resultats que poden obtenir els dos grans partits estatals. Tots
volen una victòria del PSOE i la pronostiquen. A partir d’aquesta possibilitat
albiren una col·laboració, (innocents) que els permeti obtenir guanys pel
nostre País.

Veient el mapa polític català, el govern de la
Generalitat i la seva composició, les coses no ens poden anar gaire bé. La
Presidència de la Generalitat està en mans d’un partit d’obediència espanyola,
mai trairan als seus, encara que els fets demostrin que estan tractant malament
al País i a ells mateixos. Els seus dos socis de govern, ERC i ICV, hi són per
raons diferents, el primer per demostrar que estan capacitats per governar i el
segon per mantenir-se vius en la política catalana a redós del soci gros.

Mentre ells van fent la
seva, la societat catalana escolta unes propostes que massa sovint no encaixen
amb les seves necessitats reals i reflexiona sobre quina ha de ser la papereta
escollida per exercir el dret de vot el dia 9 de març.

Jo també votaré, i ho faré sense deixar-me portar
pel fals optimisme del PSC, no oblidem
que realment és PSOE, i pensant que en
aquest moment el més coherent per nosaltres és optar per un partit estrictament
català, que ens pot oferir un horitzó nacional propi, sense lligams espanyols i
amb l’objectiu d’anar treballant dia a dia per assolir les fites que decideixi
la població. Votaré Esquerra

Renovables

diumenge, 13 de gener de 2008 | 19:55h

Ja he dit en altres
ocasions que les alternatives al petroli eren diverses. Però sempre m’ha fet
gràcia que els defensors de les energies renovables o alternatives piulen molt
en contra de la MAT, per exemple, i no ofereixen cap mostra clara del que són
per a ells aquestes energies alternatives. Ara diuen que es manifestaran en
contra de la proposta que farà el govern central de fer passar la línia pel
mateix corredor que l’autopista i el TGV. La força del vent és una de les
alternatives, però ells estan en contra dels parcs eòlics. Com ho farem, doncs?
La verdadera alternativa per ells és manifestar-se en contra de la MAT i
després des del govern donar el vist i plau al seu traçat. Tal com va succeir
amb el túnel de Bracons, no el volien, però al final el varen signar. O com
passarà amb el quart cinturó, no el volen, però també se l’empassaran. Dic tot
això després de llegir la notícia de la presentació dels candidats d’ICV, per
Girona, a les eleccions del 9 de març.
És veritat que les energies les hem de renovar, de la mateixa manera que a ells
els hi podem aplicar la mateixa medecina. Renovar-los o millor, substituir-los
per altres, en el moment de decidir el nostre vot del 9 de març.

 D’aquesta manera els
hi estalviaríem la vergonya de votar a favor, els pressupostos de l’Estat, amb
justificació de pàrvuls. La tibantor que passen quan han de dir que les
transferències arribaran ara mateix i després han de canviar el discurs, sense
arguments sòlids. O quan han de deixar les comarques de Girona sense
pràcticament mossos d’esquadra, per nodrir el nou desplegament al Baix
Llobregat o altres comarques barcelonines. Tots hem de saber que s’ha de
renovar, però en fer-ho públic, també ho hem de saber explicar i aguantar l’aigua
que baixa, altra cosa és fer un doble paper que no interessa gens a Catalunya.
O sigui el mateix que fa el PSC, una
cosa aquí i una altra a Madrid. Potser ja seria hora que uns i altres fessin
emprenyar una mica al PSOE.

Va bé la sanitat pública?

dissabte, 10 de novembre de 2007 | 19:33h

Un parell de notícies ens
poden fer reflexionar sobre el funcionament de la sanitat pública catalana.
Abans d’ahir la consellera deia que han entrat en funcionament les 84
ambulàncies noves que s’havien retirat preventivament per manca de seguretat en
circular. Afegia que durant el temps que no han funcionat no hi ha hagut cap
problema en la prestació del servei d’ambulàncies. Cap malalt ha tingut
problemes de retards en ser atès per ambulàncies públiques durant aquests
mesos? Totes han arribat a temps? Segur que tots coneixem alguna persona que té
queixa sobre la velocitat d’arribada de l’ambulància que s’ha reclamat. 84
vehicles són molts, com per no notar la seva falta, o és que es varen comprar
sense necessitat? Estan situades estratègicament en el territori per evitar
desplaçaments massa llargs?
L’altra notícia fa referència a la fugida, de Barcelona, de més de 400 metges
en un any. La quantitat fa una mica de por, encara que sigui per qüestions
econòmiques, laborals o d’especialització, el nostre sistema torna a demostrar
que falla per tots costats. Després d’aquestes dues notícies tan gratificants,
podríem afegir o recordar que els pacients segueixen passant el calvari dels
retards en les visites al metge de capçalera (si, també el de capçalera, una
setmana mínim), els especialistes, les proves diagnòstiques etc.
I la sanitat privada, va bé? Mai havia anat tan bé.

El número de
botiflers/eres no para de créixer

dijous, 8 de novembre de 2007 | 20:01h

Quan el govern del PSOE ha de defensar, presentar o retallar
alguna cosa que fa referència a Catalunya sempre ho fa en forma de duet, quan
es tracta d’actuacions directes del govern o a través d’algun diputat o diputada
del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats.
Avui hem vist, altre cop, l’escenificació perfecta: La Vice de la Vega
ha dit que respecta les paraules de Montilla, en la conferència d’ahir. Tot i
això ha manifestat que el govern fa molt per Catalunya. Al seu costat assentia
el ministre Clos, el qual a més a més ha dit que comprenia les paraules de
Montilla i s’ha atrevit a donar la volta a aquestes paraules. O sigui el duet
ha tornat a funcionar a la perfecció, una centralista del govern s’ha fet
acompanyar per un centralista català, per demostrar que els catalans estan
d’acord amb la política que es fa a Madrid. Error important per part de la Vice
de la Vega: els catalans no estem d’acord amb el govern, en tot cas el que hi
està d’acord és el ministre Clos. Botifler núm. 1

El mateix passa en el
Congrés dels Diputats. El darrer exemple el vàrem tenir el dia que el PSOE no
va votar la dimissió de la ministra Alvarez. La diputada que va defensar a la
ministra va ser la catalana Teresa Cunillera. Botiflera núm. 2.
Exemples clars del que passa a la política que fa el PSOE, acompanyat del PSC.
A través d’aquest partit vol defensar les seves actuacions a Catalunya, però
l’única cosa que està aconseguint és deixar cada dia més clar que els
representants del PSC a Madrid són uns escolanets de la seva política. La paraula
més adient és botifler o botiflera, segons sigui el cas. Un altre de molt
valorat és el diputat català Dani Fernandez, el botifler que seia al costat
de Caamaño del PSOE, per negociar l’Estatut i que més endavant el va votar, com
els altres, degudament retallat.Recordeu
que les eleccions seran el 9 de març i que cal tenir la llista de
botiflers/eres molt al dia, no fora que volguessin repetir com a diputats.

Zapatero i els
ressuscitats

dilluns,
29 d’octubre de 2007 | 10:20h

Tothom diu, des de fa
dies, que hi ha ciutadans que han desaparegut. No té massa explicació, però la
veritat és que no els hi hem sentit la veu ni han aparegut a peu d’obra. No han
convocat la premsa per fer declaracions explosives. Sense cap explicació
lògica, estaven amagats als seus despatxos. Ja els coneixem, en altres èpoques
feien declaracions cada dia, demanaven dimissions al matí i al vespre,
reclamaven un canvi en el govern de la Generalitat. Ara, sembla que s’han
quedat muts. Els seus ja governen i no els poden criticar obertament i
públicament, amb llibertat, tenen por de perdre la cadira. No es poden permetre
que el seu cap els apunti a la llista negra.
Explico tot això després de veure les imatges del viatge de Zapatero al Baix
Llobregat. Hi eren tots, a toc de botzina han sortit del seu cau i s’han
enfilat a l’escala per sobre les vies seguint al seu patró, o patrons (el
President Montilla també hi era). M’ha sobtat veure a l’alcalde de
l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, Celestino Corbacho agafat
materialment al braç de Zapatero. Darrera seu, la resta de representants
municipals i comarcals. Com xais, darrera el pastor. Ell que tradicionalment ha
estat molt bel·ligerant amb el poder de la Generalitat i el de l’Estat. Quin
canvi Corbacho.

Després
de tants anys d’endarreriment del TGV, de tants problemes en l’execució de les
obres, després d’una gestió que s’ha demostrat nefasta, l’havien d’acompanyar?
No haguera estat millor girar-li l’esquena? Deixar-lo sol en el seu viatge
colonial.

No, ells han preferit donar l’esquena al poble,
amagar-se durant tot aquest temps, i ara sortir per fer de comparsa a un
President que el que menys ens ha fet als catalans, és mentir-nos.

Suposo que el controlador màxim de tot aquest personal,
José Zaragoza,
deu estar satisfet de com s’han portat els seus alcaldes, i evidentment en José Blanco,
del POSE, eternament agraït per la feina
feta per Zaragoza, que en definitiva és
el seu representant a terres catalanes, no ho oblidem.

La revetlla de Sant Joan ens ha portat notícies molt interessants: El govern espanyol ens diu que vol privatitzar una part d’AENA, i així donar joc a les comunitats autònomes (no fos cas que Catalunya tingués algun privilegi), els intel·lectuals espanyols bramen contra el català, per evitar no sabem massa bé quins mals contra el castellà i les coques cada dia són més cares.
Evidentment el que més ens pot preocupar és el preu de les coques, les dues noticies anteriors ja les tenim memoritzades, tot i que haurem d’estar molt alerta. Cada cop és més proper el dia que ens haurem d’aixecar contra l’estat espanyol

Després
d’una setmana es pot fer un article, sobre els resultats electorals, sense
massa passió i veient les coses reals que han passat.
Sembla
estrany que el PSC hagi tingut tan bon resultat. Per mèrits propis no ha estat,
segur. Més aviat per la por de la gent davant l’amenaça de la tornada del PP.  Altra cosa no pot ser, si veiem com han anat els
fets: Estatut retallat, desgràcia continuada als serveis ferroviaris i una
gestió a la Generalitat que ens deixa sanitat, ensenyament i economia a les
portes de col·lapse i mal servei, privatitzacions i la possibilitat certa que
les butxaques cada dia estaran més escurades. Per no parlar de feblesa davant
el govern espanyol. Millor dit, claudicació.

L’esclat
de les manifestacions pel dret a decidir, no ha servit de res. La majoria dels
que hi varen anar s’ha decantat per abstenir-se o també votar PSC. Som capaços
de fer coses increïbles, però també de deixar passar oportunitats úniques.

A
Esquerra no li podia anar pitjor. Han mantingut un Govern, contra la voluntat
de la majoria dels seus votants i això els ha deixat en una situació
esperpèntica. Ells insisteixen que el pacte és per quatre anys i segueixen
derivant cap a una situació que difícilment adreçaran amb un congrés que es preveu
de sang i fetge. Sempre que no es trobi un altre Perpinyà (és un exemple).

Convergència
manté una situació igual, però que tampoc desitjaven. S’han passat els darrers
mesos atacant més a Esquerra que no pas recollint els seus vots de sempre i
això els del dret a decidir tampoc ho han entès.

Iniciativa,
ja fa massa temps que es manté com a rèmora del PSC, i ha recollit clarament el
resultat merescut. Més o menys com l’any 1982, recordeu?

Ara
no cal esperar gaire de tot plegat, els pactes a Madrid seran els que seran,
però Catalunya patirà les conseqüències d’un govern espanyol que segueix
preferint harmonitzar que no pas reconèixer la diferència que hi ha entre les
diferents comunitats, per no dir que no vol reconèixer a Catalunya com a Nació,
ni el nostre dret a decidir, ni res de res. En el seu programa electoral ja
deien que el sostre autonòmic s’havia assolit i que a partir d’ara, com a molt,
quatre transferències i poca cosa més.

Joan Llenas