El bloc de Palafrugell

L'Empordanet

El pacte PSOE-PP, és possible?

Sense categoria

Fa dies que estic donant voltes a l’escenari post 9 de març. Veig poques
possibilitats de grans canvis a Espanya. Tot plegat en relació a la situació
catalana. Tant si guanya el PSOE, com si ho fa el PP, les coses variaran poc
per nosaltres.
Uns i altres necessiten Catalunya com a motor econòmic d’Espanya, per
això negociaran amb els empresaris les qüestions econòmiques bàsiques que els
hi permetin seguir explotant el nostre esforç de treball i d’inversió.

Fa poc temps a Alemanya, la confrontació entre Shroeder i Merkel era
idelògicament clara, però es veia a venir un horitzó molt igual, ja que la
posició del que era Canceller, Shroeder, anava derivant, sense aturador, a
posicions molt conservadores i lliberals. Per a ell, els treballadors havien de
pagar un preu molt alt per la crisi econòmica que patia el País. A la fi, pacte
entre dretes i esquerres. Va guanyar Merkel, però als socialdemòcrates ja els
hi va venir bé. Era la política que realment volien posar en pràctica si
haguessin guanyat les eleccions i governat en solitari.


 

A casa nostra, deia, les coses no poden anar pitjor. Tant si guanyen uns
o altres, per Catalunya no hi haurà diferències, veurem com el nostre
protagonisme s’esvaeix en un tres i no res, el nostre Estatut, retallat,
seguirà encallat i haurem de tornar a la resistència política nacional.

No veieu clar un pacte PSOE-PP, com a Alemanya? Jo si. Ells poden tenir
diferències en moltes coses, però n’hi ha una que els uneix històricament,
frenar els nacionalismes. Mantenir Espanya unida, defensar el seu nacionalisme,
contra qualsevol intent de segregació.

A l’octubre de 2008 Ibarretxe promourà un referèndum i nosaltres parlem
del 2014 com a data per fer-lo. O sigui que, entre 2008 i 2014 no pot existir
feblesa espanyola, han de treballar junts per evitar que aquesta falsa unitat
de la pàtria se’ls esmunyi com un caramel a la porta d’un col·legi.

El 9 de març, hem de decidir el nostre futur com a catalans i per això
no ens hem de deixar atemorir pels discursos de la por, que ens fan els
candidats del PSC, nosaltres hem d’enfortir la posició catalana, i això
solament ho aconseguirem votant els partits de casa nostra. Com més forts
siguem, més podrem lluitar contra el front PSOE-PP, o PSC-PP, com vulgueu
dir-li.

 

No ens distraiem

Sense categoria

Sembla que tot gira al voltant de les infraestructures. Però, de quines parlem?
Només de carreteres? de Ports i
aeroports? de trens?, no fotem, hi ha altres equipaments, que també són
infraestructures, que sembla no interessen gens, o poc, millor dit.
El País, necessita accelerar
el ritme d’obres en petits equipaments, que no valen milions i milions d’euros,
segurament només centenars, però que són imprescindibles pel funcionament del
conjunt de la societat.
Els nostres polítics sembla
que fan més cas de l’empresariat, que no pas de la societat civil, la societat
que pateix les mancances dia a dia, la que perd oportunitats de feina, de
formació, de conciliació de vida laboral i familiar, de desenvolupament
personal, la que no pot gaudir d’uns serveis adequats quan arriba al final de
la seva vida, per manca del geriàtric proper, la societat civil real, no la que
participa en les festes que ofereix el govern en dies senyalats, la societat
que vota, paga impostos i quasi sempre calla i es resigna.


No ens distraiem, la
societat pateix un conjunt de mancances que mai s’arriben a solucionar i que
sempre veu contrarestades amb les estadístiques oficials o la falsa
representació política que li dóna peixet, prometen coses que no solucionen el
seu problema real.

La macro economia no els
deixa veure el bosc, i la petita renda familiar, el sou baix, la manca de llars
d’infants públiques, els geriàtrics amb llarguíssimes llistes d’espera, els
ajuts per fills, l’ensenyament que volen descentralitzar tal com han fet amb
els hospitals i ambulatoris (difuminant la realitat) no formen part de les
seves prioritats, prefereixen que els cotxes no facin cues sense pensar que els
usuaris de les carreteres també pateixen els problemes esmentats i que el fet
d’arribar més aviat a casa o a la feina, no comportarà alhora solucionar la
resta de coses que realment els hi preocupen.

No ens distrèiem ara que vénen
eleccions, millor dit no badem gens ni mica, per no caure en el parany de
creure que servirà d’alguna cosa el mercadeig que ens ofereixen a canvi d’un
vot.
Tampoc cal votar en blanc,
no serveix per a res, votem més, per la necessitat de millorar la situació col·lectiva
del nostre País, que no pas per intentar evitar alguna cosa que ens pot anar
pitjor, votem per nosaltres, per les nostres coses, per les persones que tenen
una visió clara del que volen per Catalunya, encara que ara estiguin immersos
en un pacte de sang i foc que els té lligats, incomprensiblement, amb una gent
que només treballen per acontentar els d’allà.


No ens
distraiem