El bloc de Palafrugell

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Després de 18 dies
ingressat a l’hospital per una intervenció de maluc, torno al món i veig que
tot segueix igual. Els que creuen que tenen poder, el segueixen exercint com
sempre. Els
que especulen amb els possibles votants, segueixen fent tots els papers de l’auca.
Els que volen treure el cap, segueixen
fent declaracions apocalíptiques. O sigui tot segueix igual, però cada cop més
emboirat.

El resultat de les
consultes podia haver estat molt millor, és veritat, però no el podem menystenir.
Força participació tenint en compte el tipus de població que podia votar. Altra cosa és
l’anàlisi  que n’han fet uns i altres. Els organitzadors ho veuen bé, o molt bé, però els
partits polítics no ho veuen ni bé ni malament, senzillament els ha passat pel
damunt un tema que segurament condicionarà les properes eleccions al Parlament,
i això és el que els preocupa, i força. N’hi ha que van a la cacera d’un
líder  que pugui enganxar l’electorat independentista,
altres preparen candidatura i nova oferta per governar el País. Mentre els
espanyolistes del PSC-PSOE fan un discurs menys valorant les persones que
manifesten obertament el seu descontentament envers la política que fa el
Govern de Madrid en relació a Catalunya. Igual que fa el President de la
Generalitat, en tant que representant del Govern tripartit. Aquest tripartit si
que calla, escandalosament, en tant que Govern dels catalans.

També ha estat una qüestió
important l’impost de successions. El petit del tripartit, ICV, ha condicionat
la posició dels dos altres socis de govern. Com a mínim  bastant insultant per la ciutadania. S’han
retallat els trams i a més a més la cosa s’anirà aplicant a terminis. O sigui
caldrà esperar fins el 2011 per morir-se. Interessant de veritat. I tot amb el fals
discurs de què els rics han de seguir pagant l’impost. De quins rics parlem?
Dels que deixen de pagar impostos sistemàticament? Dels que porten els calés a
fora de Catalunya?  Dels que falsifiquen
factures? O senzillament dels rics que paguen com cal i que segurament aquest
impost fa temps que el tenen superat per la via de les possibilitats que els hi
facilita la mateixa llei? Quina hipocresia verda. Oi?

A Dinamarca, molta
hipocresia, també, oi? Ells es carreguen el planeta i encara es fan els estirats,
buffffffffffffff, quin fart de decisions que no ens portaran enlloc. Mentre el
personal es mor de gana a milions, i els rics, senyors d’Iniciativa, encara no
han fet les aportacions que varen comprometre fa mesos i mesos. Els importa als
països rics, que mig món passi gana?. Gens ni mica, ells van de cimera en
cimera, lluents com porcs, prometent el que ja saben no compliran mai.

Però, nosaltres seguirem treballant per la nostra
independència. Cosa que ens farà rics d’una revolada, i podrem atendre les nostres
necessitats bàsiques, sense la dependència del PSOE, del PP ni de ICV.