El bloc de Palafrugell

Feia temps que en parlaven, però ningú podia imaginar que els del PP se’n sortirien. Retallaran la nostra televisió i la deixaran a la mínima expressió. La nostra llengua en sortirà ferida, molt perjudicada, i qui sap si ens en podrem recuperar mai. Primer ha estat el català a l’escola, ara la televisió i d’aquí a poc temps, a nosaltres mateixos ens suggeriran que deixem de parlar en català en públic. No fora que algú s’enfadés.

Aquesta decisió del Govern està inspirada en la voluntat d’afeblir la nostra llengua, tot i que ara ho vulguin camuflar en una qüestió econòmica. I segur que ho fan per donar corda a mitjans privats, que l’únic que cerquen és pujar audiències encara que sigui anant en contra del poble català.

Potser li haurem de demanar al Berlusconi que ens faci un canal exclusivament en català, en el que nosaltres puguem defensar la nostra història, el nostre cor i el nostre futur i ell, la seva cartera.

La nostra que no ens la toquin. Tan si parlem de llengua com si parlem de TVC. Que no ens la toquin, perquè fent-ho ens estan tocant l’anima i un poble no pot veure afeblida la seva anima, sense aixecar-se contra aquells que en són els executors. Encara que hagin guanyat les eleccions d’ara i les del passat. Ja que en les retallades a la nostra llengua i la nostra TV segur que es posen d’acord, CiU, PSC-PSOE i PP.

Defensem la nostra llengua, defensem la nostra televisió. Ens hi juguem el nostre futur

La cosa és molt preocupant, les esquerres i les dretes catalanes, donen per fet des de fa un piló de dies que guanyarà en Rajoy. Les enquestes també ho diuen, des de fa més temps encara. D’això en podríem dir democràcia a la carta. Uns escriuen el guió i altres assoleixen el poder. I tot plegat es deu a la mala gestió que ha fet el socialisme espanyol (amb el seu apèndix català, com a crossa rellevant). També, a casa nostra, hi tenen a veure els resultats del darrer tripartit. PSC-PSOE, Esquerra i ICV, que quedi clar, ja que sovint tot s’atribueix als socialistes i tampoc és això, aquí tots hi tenen la seva quota de fracàs. I mira que, per exemple, als amics d’Esquerra, tothom els hi deia que trenquessin amb en Montilla i companyia, que no els hi convenia un amic com aquest. Que un cop assumit que el varen fer President, ja n’hi havia prou. Però, ells, com si res, justificant dia rere dia que havien fet un andalús President per demostrar que això era possible en un País normal com el nostre. Amb això tenien raó, de la mateixa manera que podien haver fet President un gallec. Però amb el que no tenien raó era en aguantar la cadira a una persona que va ser el pare de tots els mals del nostre Estatut, el del 30 de setembre. El recordeu? L’Estatut que ens tenia que portar a la lliberació nacional.

Així les coses, ens trobem amb uns partits que tenen la banya ficada al forat de Madrid, explicant que allà ens solucionaran el nostre problema. Que si pacte fiscal, que si república del sí, i no sé quantes coses més, tant o més inversemblants com aquestes, quan tots ells saben perfectament que l’única manera de solucionar els nostres problemes passa només, per Catalunya. O sigui pel seu Parlament i la seva ciutadania.

Hem de votar? Feu el que vulgueu. Però una cosa està clara, aquestes eleccions no són les nostres i ja és hora que el poble de Catalunya parli de les seves coses, aquí i ara. Jo votaré, però no votaré cap de les opcions que avui es presenta a les eleccions espanyoles. El nostre futur immediat el vull decidir a partir de les propostes que facin els partits per solucionar els problemes del nostre poble. Començant per la nostra Independència. I això no passa per Madrid, evidentment.