He vist a la Montserrat Tura a TV3 i li haig de dir que els motius de la manifestació d’ahir no eren contra el PP, eren per dir clarament que SOM UNA NACIÓ, per fer reflexionar als partits catalans que han de reconduir la negociació de l’Estatut, que han d’assolir, com mínim, tot el que es va aprovar el 30 de setembre. Deixem que el PP brami, nosaltres el que ens preocupa és actitud que tenen els dirigents del PSC, CiU i ICV a Madrid.
Ara fa 30 anys que vàrem sortir al carrer per reclamar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Sembla que les coses havien canviat molt, però la veritat és que només han variat estèticament. Ens han canviat el folre, però les qüestions de fons segueixen igual. Llibertat per decidir, per discrepar, per reclamar els nostres drets, per fer entendre que volem les nostres coses, les coses que mereixem recuperar d’una espoliació constant i sistemàtica. Amnistia per treure’ns de sobre la condemna constant a les nostres idees, per poder caminar com a poble sense el control permanent i acusador del centralisme nacionalista espanyol, dels espanyolistes catalans. Estatut d’Autonomia per assolir alguna cosa més que quatre transferències cedides i un finançament producte del regateig.
Han passat 30 anys i el que era una lluita antifranquista es manté com la lluita per la nostra capacitat de decidir, el fons no ha canviat gens, els que han canviat i manipulat el missatge són els dirigents polítics, els quals el van adaptant a les circumstàncies segons la seva conveniència, al marge de l’opinió del poble català.
Sembla estrany que el ministre Bono tingui la boca tant fluixa. cada cop que intervé per parlar de les nostres coses ho espatlla més i més. Tothom és conscient que el President patina de tant en tant, però Bono hauria de preguntar per què patina. No serà que ho fa com a conseqüència de la pressió del PSOE. No serà que patina, o almenys o sembla, degut a la feble posició que té dins el seu propi partit, on per cert tothom sap que tenen un pes específic importantíssim els que pensen més o menys com en Bono. Aclarir les coses és molt convenient per la nostra salut democràtica, cal dir-les com es pensen i a Bono li hem de dir que el govern catalanista i d’esquerres (i no d’esquerres i catalanista com diuen els espanyolistes) podria haver funcionat molt millor si les interferències del PSOE no fossin presents en totes les decisions. Ara ens tornaran a fer passar per l’aro gràcies a Bono, Ibarra, Montilla, de Madre, Iceta, Zaragoza, Mas i Saura, però els catalans, socialistes o no, tindrem clar que ens haurem quedat a mig camí en les nostres aspiracions. La seva falsa solidaritat sempre passa per no deixar que Catalunya funcioni política, econòmica i socialment.