Fa molt d’anys veia en Xirinacs davant la presó Model de Barcelona, jo vivia just a dos carrers i anava a fer un cop d’ull, cada dia. Jo tenia bastants anys menys que ara i molta menys conciència política i de País.
Ara després de tants anys el tornem a veure, però aquest cop a dins, a la Model.
Val la pena trencar una llança per aquest home que sempre ha estat molt valent en defensa de tot el que és nostre i en contra de l’ocupació.
Solament ha passat una setmana des de l’aprovació de l’Estatut i ja ens han marcat el territori de les retallades que ens hi faran. Fins i tot el President ha dit que potser hi ha alguna cosa a esmenar (errors).
Avui diumenge he llegit l’editorial de El Pais i veig molt clar que "no passarem" la prova del Congrés. Sembla estrany que després de tants anys, segles, encara no entenguin el que volem. S’han acostumat a viure amb nosaltres i els hi fa por deixar-nos marxar, creuen que ens perdrem, que no podrem viure sols. Volen compartir-ho tot, el plat, la taula, el llit i la caixa forta, o sigui els guanys. La seva amabilitat és indefinida volen governar-nos des de Madrid per estalviar-nos calés, ens volen gestionar les obres, els aeroports, recaptar els nostres impostos, decidir com ha de ser la nostra educació, ens volen pagar una part del dèficit sanitari, volen mantenir un sistema judicial que ens permeti estalviar contractacions de jutges i magistrats. Diuen que no cal que ens preocupem per la manutenció de les regions espanyoles, que ja ho faran ells. En el fons el que diuen és el mateix que deien els seus avantpassats, no han evolucionat gens ni mica i pretenen mantenir el seu peu poderós sobre qualsevol aspiració que tinguem com a poble.
Però nosaltres no afluixarem.
Fa uns dies he anat per primera vegada de viatge a París i puc assegurar que m’ha agradat molt. Tot molt net, molta diversitat i molts, molts turistes. No se com s’ho fan però cuiden els visitants de meravella. Segurament els de Barcelona haurien de fer una visita a l’ajuntament de París per veure els mètodes que fan servir per evitar els papers a terra, les pixarades als racons de qualsevol barri o la gent domin pel carrer. Ja se que tot no és tant maco com jo ho he vist, però una mica d’energia acompanyada de la tolerància mediterrània, potser no estaria gens malament.
Per cert a París, ni a Barcelona, no he vist cap carrer amb passos enlairats com els que ara s’estàn instal.lant a la majoria de pobles de les nostres comarques per frenar la velocitat dels vehicles. No em puc ni imaginar que passaria als Champs-Élysées si a cada cantonada hi posessin els ferros que hi ha a Palafrugell, per exemple.
A la reunió d’ahir, el PSOE va decidir enterrar l’Estatut. No és una frase feta, és la realitat. Els màxims dirigents del PSOE s’han posat d’acord per fixar els límits que ha de tenir els nostre Estatut. Creuen, ells, que els catalans no podem ser diferents, que hem de mantenir el model solidari envers les seves autonomies (ells en diuen regions), que els nostres serveis han de mantenir un nivell igual o pitjor que el seu, que la nostra sanitat ha de ser més deficitària que la que gestionen ells, que el nostre ensenyament ha de ratllar una situació de precarietat (barracons…) i mals resultats com el fracàs escolar que en cap cas vagi per davant de la seva situació, que les nostres infraestructures han de ser de pagament, escasses i de poca qualitat, no fóra que sobrepassessin els nivells que tenen les seves autovies gratuïtes, els seus TGV’s en funcionament o en construcció o els seus aeroports regionals.
Ells volen que els catalans mantinguem el 33% de la quota. O sigui, la tercera part de l’aportació directa a l’Estat per mantenir els nivells de solidaritat que ells desitgen, però també que tinguem, el 33% del dèficit sanitari global, el 33% de l’augment d’atur de l’Estat, el 33% dels dèficits escolars i i i i , molts més dèficits que mantenim i suportem.
Cal preguntar-se si la nostra aportació en termes de solidaritat no és una qüestió insolidària de la resta de pobles d’Espanya, que ho és. Cal preguntar-se com és possible que nosaltres anem per darrera en moltes qüestions, moltes, i no hàgim estat capaços d’ensenyar a pescar a els altres. Avui (en termes de solidaritat internacional) tothom diu que abans d’enviar diners per menjar, s’han de fer projectes per ensenyar a produir. No caldria començar a pensar que ja n’hi ha prou de subvencionar regions i nacionalitats (que no nacions) i iniciar un procés inversor per facilitar a la resta dels pobles d’Espanya (els que viuen de la solidaritat) nivells productius suficients que els permetin ser com a mínim autosuficients. No convindria discutir les coses pel seu nom? No caldria parlar del cansament que pateix el poble català envers l’egoisme dels altres?
Posaré dos exemples d’aquesta insolidaritat: A Castella la Mancha els escolars de primària i secundària tenen els llibres de text gratuïts, igual que a Alemanya, França o Dinamarca i a Catalunya solament es comencen a reciclar llibres vells, del curs anterior, en unes 500 escoles públiques. Al Baix Empordà paguem la trucada a un número 902, de 10 a 20 cèntims el minut, per demanar hora al metge de capçalera, ells també paguen?
Ahir ens varen frenar l’Estatut, per facilitar que la majoria tingui uns privilegis que els catalans no ens podem permetre per culpa del nostre 33% d’aportació.
El debat sobre la sanitat fa molt de temps que està obert i pel que sembla encara en tenim per estona per veure com acaba tot plegat. Un dels símptomes de la privatització que ja està patint l’usuari el veiem al Baix Empordà on la sanitat la gestiona el Consorci Assistencial del Baix Empordà, el famós CABE. La darrera de les actuacions que ha emprés en aquesta línia es refereix al servei que varen posar en marxa pels voltants del mes d’abril. Per demanar hora al metge de capçalera s’ha de trucar al número 902077972, i com és evident s’ha de pagar per la trucada, o sigui doble pagament, el que fem per fer servir el nostre telèfon i el que ens cobra el CABE per donar-nos la cita, 10 cèntims el primer minut i 20 cèntims a partir del segon. Recordar que el CABE presta serveis concertats amb el Departament de Sanitat i segurament serà dels primers en posar en marxa el cobrament per visita que ja fa temps en ve anunciant la Consellera